És més saludable dinar a les 13 hores i sopar a les 20 hores. Hem d’anar a dormir més aviat i aixecar-nos més d’hora. Gaudir de les vuit hores de son. I també fer esport a una hora determinada del dia. Hi ha molts estudis que demostren aquestes afirmacions, però així i tot encara tenim una jornada laboral que s’allarga fins ben entrada la tarda i el prime time de la televisió comença a les 22 hores. Una sèrie d’hàbits i horaris que afecten la productivitat del treballador, i també la salut. Un fort cop contra el nostre rellotge biològic.
“Tenim referents fora de les nostres fronteres amb models d’horaris compactats que permeten la conciliació i amb empreses molt més eficients”, destaca Xavier Peralta, consultor en matèria de reforma horària. Per què no ho apliquem també a Catalunya i Espanya? Aquest ha estat un dels temes de debat de la taula rodona Per uns horaris més saludables i productius a les organitzacions, celebrada en el marc del Bizbarcelona.
La directora executiva de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa, Emilia Pallàs, destaca que un 62% de les persones encara treballen a les sis de la tarda i un 10% ho fa a les nou de la nit. Un fet que es dóna, segons Peralta, per la jornada partida i els descansos al migdia. A més del problema del presentisme. I és que “passem hores al lloc de feina per fer veure que estem treballant i no treballant per objectius”, afegeix.
Però realment el canvi de jornada laboral i d’hàbits comença amb un bon esmorzar. L’esmorzar hauria de ser l’àpat més important del dia i, en canvi, la majoria de treballadors el fem entre les 10 i les 11 del matí. “Precisament en un moment que trenca quan som més productius, que és entre les 9 i les 13 hores”, assenyala Peralta. Aquest esmorzar tard provoca que l’hora de dinar es desplaci més tard. “Si compactem la jornada i fem una pausa només de mitja hora i dinem més lleuger, podrem sortir a les 17 hores”, afegeix.
El temps parcial, la solució (errònia) a la conciliació
Uns canvis d’hàbits alimentaris i de rellotge biològic que, a més, ens permetran conciliar millor i, en conseqüència, incrementar la productivitat. Pallàs destaca un estudi elaborat per IESE que posa de manifest com un 73% dels treballadors afirmen que les empreses no els permeten conciliar bé. Ara bé, un informe de l’Idescat i la Cambra de Comerç apunta que el 71% de les companyes ja estan aplicant mesures de flexibilitat, la majoria des de fa cinc anys.
Pallàs: "Les dones han trobat en el treball a temps parcial l'única solució per conciliar"
No obstant això, encara estem lluny d’aconseguir-ho. Una xifra que ho demostra és que encara un 20% de les persones ocupades treballa a temps parcial, i majoritàriament són dones. “Una explicació que es pot donar per la incorporació massiva de les dones al mercat laboral i que ha trobat en el treball a temps parcial l’única solució per conciliar”, assenyala Pallàs. És per això que “hem de trobar la manera de compaginar la necessitat de més productivitat i competitivitat de les empreses amb el benestar i els interessos dels treballadors. I és aquí on tenim un ampli camp d’intervenció”.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona s’està impulsant en un projecte anomenat el Pacte del Temps, amb l’objectiu que les empreses avancin cap a una millor conciliació de la vida laboral i personal dels seus treballadors. Ja que, com apunta Peralta, “una forma de retenir el talent és donant flexibilitat horària”.
Imatge de la taula rodona sobre els horaris celebrada durant el Bizbarcelona | Cedida
Empreses flexibles
Això és precisament el que fan empreses com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el RACC. Els 1.500 treballadors gaudeixen d'una ampliació del permís de maternitat de les 16 a les 19 setmanes, així com la possibilitat d'absentar-se durant 24 hores recuperables per a situacions personals i una reducció d'un terç de la jornada per estudiar.
Ara bé, en tenir col·lectius de treballadors molt diferents dins del RACC, els assistents de telefonia en carretera gaudeixen de la possibilitat de fer teletreball si volen. Això va ser una mesura implementada primer durant els mesos de més activitat, ja que són de maig a setembre i era quan coincidia amb les vacances escolars. Però ara ho han ampliat a tot l'any. A més, com que els empleats del RACC fan jornada partida, una de les mesures per avançar cap a la reforma horària ha estat avançar a les 13 hores l'hora de dinar i reduir el temps a una hora màxim. "Al compactar la jornada, avancem l'hora de sortida de la feina", explica Laura Zapata, responsable de diversitat i relacions laborals del RACC.
En el cas d'FGC, el personal que treballa a torns és el més complicacions té a l'hora de conciliar. És per això que des de l'empresa "impulsem mesures per ajudar que la feina sigui menys dura", apunta Margarita Miralles, cap de desenvolupament humà d'FGC. En aquest sentit, l'empresa facilita les permutes entre dos treballadors, és a dir, dos maquinistes si es posen d'acord, es poden canviar el torn. "De fet, l'any passat en vam autoritzar 8.000", afegeix. Però perquè tota aquesta flexibilitat funcioni, FGC té un valor molt clar i que tots els treballadors han de complir: "La puntualitat és un indicador clau i és una màxima que es té molt present dins de l'empresa".
Al cap i a la fi, les empreses s'han adonat que han d'impulsar mesures que facilitin la conciliació de la vida laboral i personal i la flexibilitat a la feina. Perquè, si no, corren el risc que els seus treballadors fugin.