Tenir una jornada laboral de 40 hores setmanals és massa? Depèn de com s’organitzi el temps. L’empresa nova zelandesa Perpetual Guardian ho sap i ha decidit donar llibertat al treballador perquè triï si vol anar a la feina només quatre dies. És a dir, gestionar les tasques per complir-les en 32 hores i cobrar un sou de 40 hores. L’objectiu és que la plantilla rendeixi millor i tingui més temps per conciliar.
La proposta ja va donar els seus resultats en una prova pilot que fa ver la companyia. Segons apunta el rotatiu The Guardian, un 78% de les persones que s’hi van acollir van assegurar que havien conciliat molt millor, es va reduir un 7% l’estrès i va augmentar un 20% la producció.
Es tracta d’un canvi transgressor que possiblement toparia amb moltes queixes en un país on el presencialisme està tan arrelat com a l’Estat espanyol.També caldria fer-lo amb consciència, ja que suposa un canvi en la gestió del temps i dels recursos i en les condicions laborals. El context, però, pot estar canviant, ja que darrerament el Govern espanyol ha fet arribar als sindicats un esborrany amb la proposta del sistema de control de registre i d’horaris laborals per plantejar-lo en el marc del diàleg social que mantindran en breu.
Una mesura que, en opinió de la Cecot, tindrà una repercussió molt diferent, perquè la patronal ha volgut tornar a reiterar aquest dimecres la seva demanda perquè "l’abast del text de la Instrucció que finalment s’aprovi no sigui extensiu a tot el teixit empresarial per igual, ja que implementar sistemes de control en empreses de dos o tres treballadors té una repercussió molt diferent a implementar-los en empreses on, fins i tot per organització interna de la producció, són eines que ajuden a la seva competitivitat.
Què cal sobre la llei?
Si l’escurçament de la jornada fos una proposta estesa i no casos aïllats, caldria fer un canvi de l’Estatut dels Treballadors o pactar-ho a través de convenis col·lectius. Actualment l’article 31 de l’Estatut marca que la jornada laboral té un màxim de 40 setmanals amb un límit de 9 hores al dia, pel que s’hauria de modificar. O bé aplicar-ho mitjançant un conveni col·lectiu o un acord amb els treballadors.
Si es modifiqués l’Estatut dels Treballadors, totes les empreses estarien obligades a implantar aquesta jornada
“Si l’acord interprofessional que fan sindicats i patronals i que ha de guiar la negociació col·lectiva establís com a prioritat tendir a una jornada de 32 hores setmanals, tots els convenis col·lectius sectorials que se signessin des d’aleshores haurien d’anar en aquest camí”, explica l’advocat i professor de dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pere Vidal. Aquesta és una clara situació on no caldria cap canvi sobre l’Estat del Treballador i, per tant, el Govern espanyol no hauria d’intervenir. Tot i això, només afectaria les empreses que estiguessin dins del conveni o de l’acord. En canvi, amb una modificació legislativa, assegura, “totes les companyies haurien de passar per l’aro”.
Rols definits i eines adequades
Les empreses que decideixin aplicar aquesta mesura, han de tenir en compte diversos aspectes. El primer, tal com explica la professora de recursos humans de la UOC, Gina Aran, és definir el lloc de treball perquè pot haver-hi casos de jornades de 40 hores sobredimensionades. És a dir, que s’estigui fent més feina de la que li pertocaria pel lloc i horari. “Una situació que s’ha donat molt des de la crisi, quan alguns empleats han hagut d’assumir la feina de dues persones”, apunta l’experta, “si realment tinguéssim una feina adequada a 40 hores, seria factible enllestir-la en 32 perquè som flexibles i seria qüestió d’organitzar-se”.
Aran: “Si realment tinguéssim una feina adequada a 40 hores, seria factible enllestir-la en 32 perquè som flexibles i seria qüestió d’organitzar-se”
Delegar és també una acció necessària. Segons Aran, “les persones triguen a fer la feina tant temps com tenen disponible perquè el cervell té recursos per organitzar-se i prioritzar de manera correcta”. Per tant, una persona eficient serà aquella que “faci bé les coses i amb una optimització dels recursos”. I si s’apliquen les eines adequades, encara serà més factible. “La digitalització permet accelerar els processos. També una millor comunicació entre departaments i persones ens permet ser més eficients”.
Empreses que no tanquen
La tendència ens està portant cap a empreses, grans i petites, amb proveïdors i clients d’arreu del món. Això significa que han d’estar oberts gairebé les 24 hores dels set dies de la setmana. Una gran companyia podria assumir la jornada de quatre dies ampliant la plantilla; i una de petita, amb torns. “L’empresa ha de continuar oberta i ampliar la franja de servei al client, però revisant la descripció dels llocs de treball i aplicant eines que permetin establir torns per aprofitar els recursos que ja es tenen”, afirma la també sòcia directora del Grup Humannova.
En el cas de les plantilles que assumissin jornades de 10 hores diàries per complir amb la feina i tenir tres dies festius, l’advocat Pere Vidal recorda que els nous torns han d’anar acompanyats d’una “modificació de les condicions, com descansos adequats entre jornades”.
Saber què i com treballar
Menys estrès i més motivació són els resultats més clars que donaria una jornada de quatre dies. “Hi ha un període de descans més llarg i es regenera el circuit cerebral. Però també es fa més lleugera la setmana”, explica Aran, que insisteix a dir que les persones “se sentiran motivades per administrar-se el seu temps si saben que tindran més dies de festa”.
Vidal: “Sovint s’acaben fent hores de més que s’haurien de retribuir com a extres. Pensem que no ho són, que és flexibilitat, i acaba derivant en precarietat”
No obstant això, l’experta remarca que no tota la responsabilitat és de l’empleat: “Va molt lligar al lideratge. No s’ha de deixar en mans dels treballadors, sinó donar-los eines i dir-los quins són els objectius de la seva posició. Després, fer una formació perquè aprenguin a administrar les hores, que bàsicament és prioritzar tasques”.
En aquest sentit, Vidal posa el toc d’alerta i subratlla que no s’ha de veure l’actual flexibilitat com una passa cap a aquesta jornada més curta. “Sovint s’acaben fent hores de més que s’haurien de retribuir com a extres. Pensem que no ho són, que és flexibilitat, i acaba derivant en precarietat”, lamenta. Per això veu important que quedi clar què s’ha de fer dins de la jornada per no sobrepassar-se.
És possible a l’Estat espanyol?
La jornada de quatre dies és possible, però toparia amb moltes traves. I tots dos experts veuen el presencialisme com la primera i més forta. “La cultura del treball no està lligada a la productivitat, sinó a ocupar la cadira”, etziba Vidal. Tot i això, Aran confia que el tarannà de les empreses internacionals ajudi a canviar aquesta filosofia i porti cap a un sistema més meritocràtic: “Hauríem de tendir a organitzar-nos per objectius i fixar-nos en el rendiment de les persones”.
El motiu, considera l’especialista en recursos humans, és que les companyies tenen ara altres prioritats com la innovació i la transformació digital. “I no valoren que les polítiques de recursos humans s’han de fer de manera integral i no per departaments. Els costa veure que el treballador influeix directament en els resultats del negoci”, conclou.