José Combalía produeix taps de corona, popularment coneguts com a xapes. Tota ampolla de vidre d'aigua, cervesa o refresc en duu una. "I ho fem des de l'any 1923", diu Josep Maria Planas Combalía (1941), president fill del fundador de l'empresa. José Combalía és la companyia més antiga del món que es dedica a aquesta activitat, una empresa familiar que segella ampolles de Coca-Cola, Damm o Mahou i exporta a Europa i l'Àfrica. Quatre generacions al servei de l'embotellador.
Aquest és un producte en què no es pot innovar gaire, només en processos i maquinària. Amb un disseny molt concret regit per una DIN -la 6099 segons recita de memòria Planas-, el producte és llauna (ferro recobert d'estany o crom) i dins duu una junta que abans era de suro i ara és de plàstic. I 21 puntes, ni una més, ni una menys. "Les nostres porten una U al cantó, d'únic, perquè mai les hem canviat", apunta Planas.
"La segona ensarronada"
El tap de corona l'inventa el 1892 un irlandès emigrat als Estats Units anomenat William Painter i que va originar la Crown Cork Company, "que ja no fa xapes". Un cop la patent va vèncer altres la van explotar, però abans les grans cerveseres com El Águila Negra i la Corunna Brewing Company importaven els taps d'alguna filial europea de la Bond Crown and Corck Co, hereva de la de Painter.
Josep Combalía, l'avi de Josep María Planas Combalía, va fundar una indústria d'acers esmaltats. "La Esmaltería Española, al carrer Consell de Cent cantonada Urgell", diu Planas. Mentre feia olles, bateries de cuina, palanganes i orinals, un soci li va proposar d'entrar al negoci del tap corona.
En aquella època els industrials gironins del suro duien dels Estats Units màquines de segona mà per fer els taps. S'hi va ficar com a soci capitalista, però no es va dedicar gaire a la gestió de l'empresa.
Combalía tenia tres filles i un fill. "Una d'elles festejava amb el meu pare, que estava a punt de col·locar-se en una altra empresa", però llavors l'avi va demanar-li que posés diners i entrés a la companyia dels taps. "Ja que et casaràs amb la filla, t'encolomo la filla i l'empresa". Planas riu quan diu que "el pare sempre deia que aquesta és la segona ensarronada que li va fer el sogre".
José Combalía és l'empresa més antiga que fa taps de corona i en produeix 17 milions al dia
En aquell moment l'empresa estava gairebé abandonada i el pare Planas s'hi va dedicar plenament. La primera planta era a la Travessera de Gràcia entre Nàpols i Sicília, al número 274.
El juliol del 1936 l'empresa és col·lectivitzada i el comitè prohibeix taxativament que "el burgués Combalía" substitueixi al seu gendre que ingressa a "las milícias" i que era el que "feia funcionar l'empresa", riu. Després de la Guerra Civil l'empresa va tornar a la propietat, però la postguerra des de 1939 i fins als 50 va comportar grans dificultats d'abastiment de materials.
L'embranzida cervesera
El negoci del tap corona ha depès sobretot del consum de begudes. "A partir dels anys 50 quan les grans cerveseres van agafar embranzida el negoci va créixer", acompanyat dels plans d'estabilització i les llicències d'importació, alhora que les siderúrgies normalitzaven les entregues. José Combalía va ser el primer fabricant homologat per Coca-Cola el 1949.
La planta de José Combalía al carrer Maracaibo | Cedida
Com és un negoci amb un marge molt petit i estable, les grans multinacionals han deixat de produir els seus propis taps. Als anys 60 hi havia 37 empreses dedicades al tap corona. Actualment al món hi ha unes 30 empreses, sobretot empreses familiars, dedicades a aquesta activitat. "A Europa som 8 empreses i a la península Ibèrica en som dos. Som l'empresa més antiga de taps de corona del món", diu el gerent de l'empresa i fill de Planas, Josep M. Planas Rodríguez (1974).
El 1968 es van traslladar per no molestar l'escola dels Maristes que tenien al darrere. Van marxar molt a prop de La Maquinista. L'avi Planas mor el 1973 i el seu fill pren el relleu, mentre els altres tres germans han optat per altres negocis. L'any 2001 van inaugurar l'actual planta a Sant Feliu de Buixalleu. Abans d'aquesta decisió, però, l'empresa va passar un moment crític: "Ho deixem córrer? O tirem fort endavant? Teníem una mida petita respecte dels competidors europeus i no quedava clar qui dels quatre germans volia seguir el negoci". En una aposta familiar van tirar endavant i des de llavors han triplicat el volum de la companyia.
Amb una facturació de 16 milions d'euros, José Combalía exporten 40% de la seva producció
"Hem optat per prioritzar el negoci a les butxaques familiars, perquè haguès estat molt fàcil deixar estar l'activitat", apunta el gerent.
Sostenibilitat i negoci
La competència internacional és forta, amb dos grans grups i la resta de companyies també de la mateixa mida que José Combalía. I doncs, com diferenciar-se fent un producte que tothom el pot fer igual? "El servei i el tracte al client és un gran tret diferencial", expliquen.
Josep Maria Planas fill i pare durant l'entrevista | Àngel Bravo
Amb una facturació de 16 milions d'euros, José Combalía exporten 40% de la seva producció i la resta es queda a casa. Així, compten entre els seus clients a grans empreses com Damm, Coca-Cola, Mahou, San Miguel i les grans cerveseres de l'Estat, a més d'altres companyies més petites. "És curiós com es repeteix la història, abans cada poble tenia la seva gasosa i ara veiem moltes cervesers locals", explica Planas.
Produeixen 17 milions de xapes diàries, uns 4.500 milions de taps corona a l'any. "El mercat europeu ronda els 80.000 milions de xapes, a l'Estat espanyol al voltant dels 6.000 milions", detallen. L'empresa dóna feina a 40 treballadors, però la part d'impressió, que està externalitzada, empra 60 persones. La companyia que dóna color a les planxes metàl·liques està porta amb porta al polígon industrial i està participada per José Combalía.
A José Combalía sempre han invertit en maquinària per fer rendible el negoci, apostant per la qualitat i el respecte al medi ambient. Les xapes són 100% reciclables i això és un punt fort per a José Combalía: "Les empreses aposten actualment molt fort en la sostenibilitat i les xapes i les ampolles de vidre ho són". I perjudica els seus competidors, com el plàstic o les llaunes: "De fet, sempre que podem critiquem la llauna perquè a més duen components delicats per la salut".
"El nostre futur no és dolent", diu el gerent. Tot i que majoria d'envasos de vidre els concentra el canal horeca, veuen amb bons ulls la implantació del sistema de retorn d'envasos pel gran públic, que potenciaria el consum i reutilització d'envasos de vidre. I per tant el consum de xapes. "Als conglomerats productors de llaunes no els interessa gens, hi ha molts interessos creuats, però tot arribarà", preveuen.