Després de l'entrevista amb l'escriptor José Martí Gómez (Morella, 1937) sobre els secrets de la nissaga familiar dels Lara, parlem en aquesta segona part del poder Planeta dins el món econòmic i polític. Al llarg dels últims tres anys, José Martí Gómez ha realitzat més de 70 entrevistes a escriptors, editors, empresaris i polítics com l'expresident José Montilla, l'exconseller Antoni Castells o el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha superat un càncer i ha escrit 232 pàgines sobre els Lara i Planeta per encàrrec d'alts directius del Cercle d'Economia. Deia l'escriptor francès Honoré de Balzac que "tot poder és una cospiració permanent".
Quina era la gran obsessió de Lara Bosch?
José Manuel Lara Bosch tenia l'obsessió de triomfar a Madrid amb Planeta. Quan es presenta com a president del Cercle d'Economia és poc conegut entre les famílies catalanes. El coneixen com a noi de Planeta i de l'Espanyol, feia vida social jugant al bridge però no freqüentava el Liceu o el Polo de Barcelona. Es va guanyar els directius del Cercle i va intentar anar a Madrid de la mà de Mauricio Casals, també conegut com el Príncipe de las Tinieblas. Casals li va fer d'home pont a Madrid i era enigmàtic, educat i simpàtic alhora que dur i xantatgista. Lara no s'entenia amb Aznar, es va bloquejar la relació amb el PP i Casals ho va arreglar.
Per què es decideix passar del món editorial al negoci dels mitjans de comunicació?
Lara fill sobretot volia influir a Espanya. No trobava el forat i va ser a través d'aquestes negociacions tèrboles que es va fer amb La Razón, Antena 3, Onda Cero o La Sexta. A La Razón va tenir problemes, Luis Maria Ansón es va emprenyar quan va intentar ajudar L'Avui. A Onda Cero va tenir problemes per una qüestió de milions. El conflicte seriós el va tenir amb La Sexta perquè allà va voler entrar amb els prontos Lara i la cadena estava formada per un conglomerat de gent preparada i forta que li va plantar cara. No la va encertar assegurant que la televisió de pagament seria un fracàs. Sovint l'home que triomfa en una empresa se'l veu des de fora com a molt intel·ligent, però també pot ser un brètol que ha tingut sort.
"Lara Bosch tenia l'obsessió de triomfar a Madrid amb Planeta i va anar-hi de la mà del Príncipe de las Tinieblas"
La figura de l'empresari no sempre fa justícia al seu llegat...
L'economista John Kenneth Galbraith ho explica molt bé. A vegades endiosem empresaris per sobre del que realment són. Quan mor el Fernando i el José Manuel es fa càrrec de l'Espanyol, diu que vol salvar el club quan en realitat intenta recuperar els diners i vendre l'Estadi de Sarrià amb una operació especulativa. Com també va ser la del Barça a Les Corts.
“En esta vida se toman decisions por tres cosas: las ideas, el bolsilo y la bragueta. Las dos primeras son básicas para mí”, defensava Lara Bosch.
També hi ha una part de sentimentalisme i el primer que va fer quan va vendre Sarrià és endur-se els diners. Li vaig preguntar al Daniel Sánchez Llibre si quan s'ho van vendre, l'empresa els hi havia donat alguns pisos de regal i Sánchez Llibre em va respondre que ell no s'havia quedat cap pis però que el Lara no ho sabia... Franco va deixar una Espanya estranya després de 40 anys que no van ser més perquè es va morir, tot i que elogiava aquells que no es perpetuaven en el càrrec. Esperpèntic. Lara pare era franquista i tenia aversió a Josep Tarradellas, però li va acabar editant Ja sóc aquí.
Planeta tenia La Sexta, Atresmedia, La Razón i també L'Avui. Per què es va vendre L'Avui?
L'Avui era propietat dels Lara, els Godó i l'Institut Català de Finances (ICF). El tripartit va buscar una fórmula per salvar L'Avui per una qüestió política i van connectar Lara i Godó. Però els diners van arribar tard perquè L'Avui ja estava enfonsat i tenia molts deutes... Aporten diners, intenten salvar-lo però ja no podien. Segons l'Antoni Castells, el més divertit d'aquesta situació és que tot i que la Generalitat aportava diners, el llavors director de L'Avui, que era Vicent Sanchis, fotia hòsties al tripartit. El Camarote de los Hermanos Marx.
"Lara i Godó van intentar salvar L'Avui, però ja estava enfonsat i tenia molts deutes"
Josep Sánchez Llibre diu que Lara triomfava a Madrid “per simpatia i per collons”. També diu que “José Manuel posibilitó una relación estrecha con la clase política ante los cambios legislativos relaciondos con la economía productiva, la empresa familiar o el futuro de la economía en nuestro país”.
El seu gabinet jurídic era molt important i va orientar en llibres i fiscalitat. Ara bé, sovint el Lara també venia més del que realment aconseguia. Jordi Évole explica que un dia que va estar al seu despatx es va passar mitja hora parlant amb la llavors vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría i altres ministres que li trucaven. Com si hi parlés cada dia. Ell tenia influència però al final en l'intent de solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya va creure que tenia més força de la que realment tenia.
Va intervenir en la negociació de l’Estatut intentant una entesa entre Madrid i Catalunya.
Sí. En el llibre hi ha documents importants del Cercle d'Economia des de l'aspecte econòmic i polític, així com un document d'una Espanya bipolar per evitar la centralització i obrir-se a diferents pols industrials i econòmics d'arreu del país. També hi havia documents sobre educació o justícia que incideixen en el món polític i socioeconòmic. Defensava que a Catalunya hi havia una crisi de lideratge.
Va intentar fusionar els dos grans bancs de Catalunya...
Exacte. Isidre Fainé i Lara van intentar fusionar La Caixa i El Sabadell, però Josep Oliu ho va frenar. La font que m'ho va explicar és molt bona i creïble però és un dels que no va voler fer públic el seu nom. L'operació estava en marxa però Oliu ho va frustrar.
"Lara va proposar a un economista de prestigi fer una operació per desestabilitzar Podemos"
Al llibre explica que Lara Bosch també va voler desestabilitzar Podemos juntament amb Fainé i César Alierta.
Sí, això m'ho va dir una altra font que tampoc va voler dir el seu nom. El Lara va proposar a un economista de prestigi fer aquesta operació i aquest li va respondre que no els ajudaria. Tot i reconèixer que no tenia gens de simpatia per Podemos, no volia jugar amb una operació desestabilitzadora com aquesta. Li vaig preguntar si l'operació havia seguit endavant i em va respondre que no ho sabia.
“Este catalán de mierda se marcha a Barcelona sin esperar a que le reciba otra mierda”, li va dir Lara a Zapatero com a resposta al seu "este catalán de mierda que se espere".
José Luis Rodríguez Zapatero estava molt molest amb Lara perquè des de La Razón havien escrit articles molt durs contra ell per ETA. També va haver-hi una reunió al Cercle d'Economia i quan el Lara va anar a Madrid a trobar-se amb Zapatero, el president sabia perfectament tot allò que s'havia parlat a la reunió. El Lara va tornar a Barcelona i va dir: "Aquí hi ha un fill de puta que s'ha xivat al Zapatero". El Castells tenia informació sobre el conflicte "catalán de mierda" entre el Lara i el Zapatero. El Lara em va explicar que Zapatero li va trucar l'endemà per disculpar-se i ell li va dir que no recordava que hagués passat res.
Castells descriu que tenia una relació turbulenta amb Aznar, Margall… Però bona relació amb Mas.
La gent que el coneixia sospitava que votava al PP, però tampoc n'estaven segurs. Convergència i Unió? No ho crec. Tenia una relació correcta amb Jordi Pujol. Tenia excel·lents relacions amb Josep Sánchez Llibre que sempre diu: "Jo confiava que ens votava a nosaltres, però ho no sé segur". Potser ni votava...
"Antoni Castells tenia informació sobre el conflicte "catalán de mierda" entre Lara i Zapatero"
Per què va voler ser president del Cercle d’Economia?
Va entrar-hi malament. Amb un pronto Lara, però aquí tenia gent que l'apreciava. A Madrid no va tenir del tot ningú que l'ajudés. Aquí es va anar suavitzant i es va adonar que hi havia moltes sensibilitats. Com a vicepresident ja va signar documents importants i com a president va aixecar la Reunió de Sitges i va comprar un nou local a Provença. Es van demanar diners a l'Emilio Botín que primer va dir que no, però el Lara va dir que ho arreglaria i llavors van rebre una carta del Botín dient que des del Banco Santander estaven encantats d'ajudar en el finançament del Cercle. Suposo que Lara li va recordar quants diners tenia Planeta al Santander... Qui sap.
Qui era el nucli dur del Lara?
El Jordi Alberich li dóna suport i l'Antón Costas també. Però quan Costas es presenta com a candidat a la presidència, el Lara diu que no perquè no era dels seus i no tenia diners. La teoria més estesa defensa que no li va donar suport perquè no era idea seva. Prontos Lara, del pare al fill. Vaig parlar amb Costas pel llibre i em va explicar que quan va ser president sempre el va ajudar i no li va fotre mai cap putada. Fins i tot em va dir que li hauria agradat ser amic seu... Ara bé, també es van discutir.
Per què?
Va haver-hi una reunió turmentosa a la cúpula del Cercle, Lara va començar a cridar i fotre cops de puny sobre la taula i el Costas li va etzibar: "No grites porque no somos tus empleados". L'Alberich va dir aquella frase lapidària: "Si hubiéramos sabido que esta reunión acabaría así hubieramos podido vender entradas a cinco euros y hubieramos llenado el auditorio". Hi ha gent del Cercle que em deia que va ser un bon president i un mal expresident perquè va parlar massa.
"Hi ha gent del Cercle d'Economia que em deia que Lara va ser un bon president i un mal expresident"
Va parlar massa sobre la independència de Catalunya?
Lara fill se sentia tant català com espanyol. El seu pare també era així i deia que era l'andalús que vivia a Barcelona i se sentia català. Va començar Planeta a Madrid perquè creia que no podia competir a Barcelona, però quan va començar a créixer va portar el negoci cap aquí. Lara fill deia que podia anar a treballar a Madrid però casa seva era Barcelona.
A través d’Hemisferio van invertir a Metrovacesa, Logista, Banco de Sabadell o Vueling.
A Hemisferio hi havia els milions de la família Lara. Eren diners que anaven i venien. Quan no eren rendibles, els posaven en un altre lloc. Ho van fer amb Vueling. Tot i ser dels Lara, Hemisferio funciona de forma independent a Planeta.
El seu lideratge també va arribar a l'educació amb Aula Escola Europea.
La farmacèutica del meu barri portava els seus fills a Aula i em va dir que la família Lara era molt curiosa però que havien muntat Aula Escola Europea. Una escola molt bona i que era l'elit intel·lectual i econòmica. Els fills dels Lara hi van estudiar. Quan José Manuel Lara Bosch mor, Aula li va retre homenatge amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Lara també va salvar Edicions 62 i segons Josep Ramoneda, no recuperarà mai els diners que hi va posar.