Amb Josep González s'hi pot parlar de tot. Sempre. Porta més de 22 anys al capdavant de Pimec, liderant el lobby més potent de Catalunya per a la defensa de la micro, petita i mitjana empresa i també dels autònoms. Abans, i des del 1976 havia estat al capdavant de Sefes, l'organització empresarial del Baix Llobregat que es va fusionar amb Pimec el 1997. Amb el lema "la unió fa la força" com a bandera, González continua lluitant perquè les pimes tinguin una fiscalitat justa i unes lleis adequades a les seves necessitats. Quan fa cinc anys l'entrevistava per al llibre Lobby, peça clau per a les pimes, el president de Pimec es lamentava que "la majoria dels que intenten fer de lobby a la resta d’Espanya tenen una limitació de la seva capacitat d’actuació", mentre que Pimec, des dels seus orígens, sempre ha aglutinat "les voluntats, necessitats o neguits del col·lectiu que representa" i, per tant, "estem fent lobby contínuament davant dels estaments en què es necessita fer-lo". I ser lobbista és una cosa molt positiva per "moltes pel·lícules" que haguem vist "perquè té una part positiva molt important".
Fer lobby i sumar forces. Això és precisament el que van fer el març d'aquest 2019, quan signaven una treva, propera a la pau entre patronals. 12 anys després que comencés la batalla per a la representativitat patronal, per fi va arribar la calma. "De vegades sembla que la roca no es trenqui, però al final es trenca", deia González en acabar l'entrevista, i, tot i que el mantra de "la unió fa la força" no s'hagi acabat d'assentar perquè, confessa, "ens falta esperit d'unitat d'acció", la representativitat paritària "està funcionant a tots els efectes". Val més Torrefeta que Castellserà, que diuen.
El president de Pimec, Josep González, a la sala annexa del seu despatx | Àngel Bravo
Fepime va haver de vincular-se a Foment del Treball per poder facilitar l'acord i, després d'això, es va viure el gran dia històric. La Conselleria de Treball feia de mediadora d'un conflicte que havia començat el 2007 i que es va judicialitzar el 2008, una jornada que va acabar beneficiant "tots els empresaris del nostre país i els autònoms i pimes", que van ser els veritables "guanyadors", com deia el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. I és que, segurament, Fepime tenia les limitacions de la gran patronal que defensa les grans corporacions com passa a escala estatal amb Cepyme. González ja lamentava el 2014 que "la seva dependència de la CEOE fa que la seva funció de lobby tingui unes limitacions". I ells són del parer que "tot aquell que vulgui fer de lobby no ha d’estar limitat per res, només pel que li manin les persones o empreses que representen".
Però més tard, i després d'unes disputades i controvertides eleccions a la Cambra de Comerç en què Joan Canadell s'hi va imposar amb força, Eines de País va imposar la seva disciplina interna en el repartiment de les sis cadires patronals i el partit cameral va quedar així: quatre cadires per a Pimec i dues per a Foment. Era un matx que es jugava per votació presencial, nominal i secreta i, per tant, el resultat va ser el que la voluntat de la Cambra havia decidit.
Rumb a les solucions
I sobre decidir, Josep González hi té molt a dir. Ja el 2013, es va mostrar partidari de celebrar un referèndum a Catalunya sota l'argument que des de Pimec "respectem el dret a decidir". Però mai no s'ha volgut mullar en colors polítics. El que sí que té clar és que els partits polítics no estan sent responsables i això ho demostra la nova convocatòria electoral. "Noves eleccions significa un fracàs molt fort dels polítics", cosa que li sembla "lamentable" perquè "entenem que atura moltes coses de l'economia i genera inseguretat i això pot retreure inversions". Li fa respecte pensar en com pot quedar pintat l'Estat espanyol després del 10 de novembre, però té clar que no li agraden els extrems: ni un govern que torni a rebaixar el salari mínim interprofessional, ni un que el vulgui doblar perquè això faria molt de mal a l'empresariat.
Això sí, reclama un govern eficient i imminent que no paralitzi decisions fonamentals per al país i que solucioni les moltes "assignatures pendents que tenim". Per molt que l'atur hagi caigut, els nivells continuen sent elevats i això es barreja amb la precarietat laboral que regna en moltes feines que surten a la llum. "Hi ha un excés d'oferta i no hi ha una valentia de governs i agents socials per trobar solucions en aquest tema", lamenta. I no només això. Si bé és cert que d'una banda hi ha molta oferta, també ho és que pel que fa al talent digital la situació fa un gir de 180 graus: molta demanda, però poc talent qualificat. I, encara menys, talent femení. "No hem sabut fer atractives les carreres tecnològiques per a les dones i aquí tenen una oportunitat magnífica", subratlla. Altra vegada, cal un govern que posi solució a aquestes qüestions. "Esperem que es vagi equilibrant".
El president de Pimec, Josep González, repassa l'actualitat amb VIA Empresa | Àngel Bravo
Amb Josep González es pot parlar de tot. Fins i tot, lamenta la despesa que suposen unes noves eleccions i la gran quantitat de cartes que rebem a casa, cosa que s'allunya de la sostenibilitat i de l'estalvi. "Per què hi ha partits que, fins i tot, les envien de plàstic?", es pregunta molest. S'hi pot parlar d'economia, d'empresa, d'infraestructures i de radialitat. Una radialitat que "no ha de tenir cap lectura política", però que ens ha de fer veure que moltes de les gestions vinculades amb el Port de Barcelona, l'Aeroport del Prat o el Corredor Mediterrani, entre d'altres, demostren que "Madrid controla molt".
González sap del que parla i en sap molt. De fet, és tot un símbol de Catalunya i del teixit empresarial que representa, el 99,8% del total de Catalunya. Justament per això va rebre la Creu de Sant Jordi i també per això continua liderant Pimec. Un lideratge que, de moment, mantindrà durant tres anys més sumant així un quart de segle sent el capità dels petits i mitjans empresaris i dels autònoms.