"Penso cada dia a retirar-me, però no sé si serà amb 75 anys... Seguiré mentre la meva presència sigui necessària i tingui salut. Estic en plena forma i no he deixat de fer pràctiques d'esport de risc", assegurava el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, durant la presentació de resultats del banc celebrada divendres passat a Madrid. El cert és que Oliu està més actiu que mai, almenys en compareixences públiques, i és que tot just quatre dies després ha tornat a l'acció en un esmorzar organitzat per Esade a Barcelona. "En el món de la banca es fan coses i sobretot es resisteixen tempestes", ha assegurat.
Després de recordar la seva trajectòria com a "bruixa" de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) o la lliçó més important del seu pare Joan Oliu pel que fa a "actitud davant la vida i la feina", Oliu ha capejat a la seva manera cadascuna de les tempestes del Banc Sabadell, entre les quals s'inclouen el ja conegut passeig militar del TSB, les baixes cotitzacions a borsa o el canvi de seu a Alacant.
"L'època més important del Sabadell va ser la sortida a borsa o la migració en un nou sistema durant el 2000", ha començat. Per aquell llavors, les xarxes socials i el rebombori mediàtic eren encara un soroll de fons. Poc a poc, s'ha anat animant i ha fet també referència a la compra del Banco Atlántico, Caixa d'Estalvis del Mediterrani ("ningú el volia") o Caixa Penedès.
Els "mals de cap" amb TSB
En clau econòmica, Oliu ha insistit que "la crisi del 2007 va posar en relleu que els mercats no són ni tan perfectes ni tan transparents com diu la teoria econòmica. Miren cap al futur, però s'equivoquen perquè estan molt condicionats pel passat". Després de les fortes caigudes dels últims dies, l'acció del Banc Sabadell es troba sota mínims. Hi ha marge per veure el got borsari mig ple? "És una oportunitat de compra, però sempre s'espera a què baixi una mica més..."
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, en un esmorzar a Esade | Cedida
Lluny també de la perfecció, el president del Banc Sabadell s'ha volgut mostrar transparent amb els problemes de la migració informàtica de TSB: "Pensàvem que seria un passeig militar però s'ha convertit en una batalla que hem guanyat amb forces baixes i costos". Reinventant el llenguatge bèl·lic de la presentació de resultats de divendres, aquest cop ha evocat a "tempestes de fred de Minnesota" i "mals de caps" que més enllà de grans impactes extraordinaris no han implicat "pèrdues de clients i de marca".
A toro o migració passada, Oliu augura que tot plegat resultarà en "una bona inversió" fins i tot malgrat el Brexit que defineix com a "embolic". Almenys queda dit que la nova plataforma tecnològica datada de 2017 és "la més moderna que existeix a Europa".
Un plat tècnic: Catalunya
Com era d'esperar, el canvi de seu social fora de Catalunya ha sigut un dels plats forts de l'esmorzar. "Va ser una necessitat urgent, els diners són porucs i marxen quan perceben inseguretat jurídica o algun tipus de problema. Era previsible que passés a Catalunya davant les promeses d'unes declaracions unilaterals de sortir d'Espanya", ha explicat.
"El canvi de seu no té res de polític, simplement és una qüestió tècnica i vam esperar tot allò que s'havia d'esperar. És una desgràcia, però és el món que hi ha"
Però, no s'ha quedat aquí i ha volgut concretar el moment clau de la decisió tècnica (i catalana) del Banc Sabadell: "El 2 d'octubre de 2017 van començar a sortir fons del banc. El diagnòstic passava per tallar de soca-rel el risc i la por que Catalunya pogués sortir de la Unió Europea i traslladar la seu del banc a una zona que fos més segura. És desafortunat, però és així. No té res de polític, simplement és una qüestió tècnica i vam esperar tot allò que s'havia d'esperar. És una desgràcia, però és el món que hi ha".
Incerteses i valors
El món d'avui també té, a parer seu, incerteses reguladores i jurídiques. A tall d'exemple, insisteix en la crisi catalana però també en les polítiques de les clàusules sòl, els actes jurídics documentats, els efectes retroactius o l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). Per incerteses no serà... I davant d'això, Oliu no dubta a criticar que "els mateixos reguladors no donen un missatge clar sobre la regulació i la solvència que han de tenir els bancs. Van canviant i l'inversor es retrau, no invertirà en banca sinó en el sector de consum".
Com per exemple, a una multinacional de moda i perfumeria com Puig. "És una fàbrica de marques, il·lusions i creativitat. A un banc és més difícil posar-li creativitat perquè tracta amb diners tot i que els diners també són il·lusions del client. Si no existís el Sabadell ens l'hauríem d'inventar perquè tots els bancs tenen caràcter propi i una relació diferent amb el client". La llista de valors made in Sabadell en boca del seu president són: empatia, franquesa, transparència, "dir no amb alegria", entre d'altres.
Un capítol a banda podria ser la realitat de les pensions: "Déu ens lliuri que la política no hi apareixi... Hi ha moltes coses que no haurien d'haver aparegut mai a la discussió política com les pensions. No és un tema d'esquerres o dretes, sinó de sostenibilitat i ordre".
Alhora, el president del Banc Sabadell defensa que els beneficis de les empreses "van bé", la morositat va a la baixa, no hi ha bombolla i la inversió en capital dóna "bons rendiments". "Haurem de lidiar amb el regulador que ens causa problemes però és savi com diria el meu pare, els reptes són també les dades, la competència de sectors bancaris i algunes tecnologies", ha afegit.
Un lideratge lateral, a contracorrent
Oliu que és partidari del lideratge "estratègic, lateral i disruptiu" reivindica la importància d'innovar i assegura que aliar-se amb les fintechs serveix també per arribar més i millor al client. Dades, necessitats i viceversa. "Els bancs no desapareixeran i la gran revolució és buscar aquests nous sistemes i fer ofertes dirigides en funció de la informació que es té del client", defensa. La calma abans de la pròxima tempesta.
El president del banc també ha recordat quan va patir un accident amb cavall i va acabar a la UCI: "No podia anar als comitès, els directius venien a passar revista a casa i em vaig adonar de com d'inútils són els comitès i com d'útils són els despatxos individuals". Una lliçó més del seu lideratge lateral i a contracorrent.
I per acabar, la presidenta d'Esade Alumni i sòcia fundadora de Bluecap, Maite Barrera, ha recordat un dels discursos d'Oliu com a catedràtic de la Universitat d'Oviedo: "A l'hora de recórrer el relat de tot allò que he fet a la meva vida, res és gratis. Només puc pensar en allò que he deixat de fer". I segons admet ell mateix, ha deixat de llegir, navegar o fer safaris per seguir practicant un esport de risc com la banca.