El conseller delegat del Grup Borges, Josep Pont, diu que fa més de 25 anys que sent que "ens estem jugant els pròxims 25 anys". Ell creu que del que es tracta és de "tirar endavant". Que les empreses no s'adapten, les empreses "tiren endavant" o moren. I pel que sembla al Grup Borges li ha anat prou bé amb aquesta visió. Pont que va participar al 3r Congrés d'Economia i Empresa a l'auditori Axa de Barcelona, ha parlat amb VIA Empresa sobre oli, fruita seca, empresa familiar i robots.
Em pot comentar les xifres del "millor any" de Borges amb 14,7 milions d'euros de benefici i una facturació de 744 milions d'euros.
Contents i satisfets, anem a velocitat de creuer, dins dels plans i dins de les dificultats que té gestionar una empresa amb aquesta dinàmica. Complint els pressupostos i el que planifiquem.
Quina quantitat representa cada divisió?
Hi ha tres divisions: olis, fruits secs i marques. Aquesta darrera ven per 300 milions d'euros, 350 l'oli i 200 milions els fruits secs.
Josep Pont de Borges durant l'entrevista | VC
Com valora el mercat exterior l'oli d'oliva. La marca Itàlia encara és més valorada?
És cert que els italians tenen una millor imatge a escala internacional, però cal dir que avui dia l'oli espanyol ha acabat planxant els italians. I no només això, sinó que els italians depenen totalment d'Espanya, perquè si no, no tindrien oli, perquè aquí es van fer els deures i a Itàlia no. Els italians, al segle XX, quan nosaltres no fèiem els deures, ells els van fer i es van internacionalitzar més ràpidament i millor que nosaltres. Als anys 20 Al Pacino es preocupava pel negoci de l'oli a Chicago, mentre aquí no en teníem ni idea d'internacionalització. Aquí no ens vam posar les piles fins que no vam entrar a la Unió Europea, el 1986; ens porten molta d'avantatge, ells van entrar als 60. Els italians fa un segle es van internacionalitzar als països emergents del moment: Estats Units, Austràlia i Europa central i del nord. A la resta del món, però, Espanya ha expulsat els italians. Espanya ven molt més que Itàlia als BRICs: Brasil, Rússia, Índia i la Xina. Però hem guanyat el partit.
Pont: "Espanya ven molt més oli que Itàlia als BRICs: hem guanyat el partit"
Enguany ha estat precisament la integració de la italiana Ortalli.
Aquesta és una empresa italiana de Mòdena que produeix vinagre. Nosaltres ens dediquem a promocionar la manera de viure al Mediterrani per tot el món. El vinagre de Mòdena i els productes al seu voltant estan internacionalitzats i mundialitzats. A nosaltres ens interessa molt això, i de fet ja érem els primers venedors de vinagre de Mòdena a l'Estat espanyol. És una peça més que ens reforça.
Com evoluciona el mercat mundial de la fruita seca?
La fruita seca ha tingut un gran boom perquè han entrat els mercats asiàtics, sobretot la Xina i l'Índia. Els consums s'han multiplicat de manera exponencial. La fruita seca està de moda. Hem de distingir ametlles, anous, avellanes, perquè cada una té la seva peculiaritat. Les ametlles, que són el número u, el mercat està controlat per Califòrnia, que produeix el 90% del món. Però aquest és un mercat en expansió, cada cop es consumeix més ametlla i cada cop hi ha més productes que porten ametlla, que té una connotació saludable que lliga amb les tendències. És un gran producte i la Xina ha entrat a consumir-ne en massa. I acabaran produint-ne.
Precisament van llançar a borsa la filial Borges Agricultural & Industrial Nuts per finançar la producció d'aquesta fruita seca. Com va el projecte?
Ja estem plantant 1.300 hectàrees i complim els terminis. L'objectiu és potenciar aquesta filial i arribar a les 10.000 hectàrees. S'ubicaran al sud d'Espanya -Andalusia, Extremadura-, Portugal i el Magreb, Califòrnia, Xile i els llocs on creiem que hi ha possibilitats.
Em pot explicar el projecte pistatxo?
El Segarra-Garrigues és el gran canal de la Catalunya interior i estem actuant de motors promocionant el festuc com a alternativa a les produccions actuals. El canal regarà les zones més seques i que mai han tingut aigua a Catalunya, per tant té sentit desenvolupar productes amb valor afegit. Això vol dir deixar de dependre del cereal, que al final depèn de la PAC, si no dependre de productes sofisticats. Però clar, no hi ha la tecnologia ni el coneixement. El que fem és començar a plantar i donem l'oportunitat a la pagesia de com fer-ho i els brindem un contracte en què els ensenyem a cultivar i els garantim un preu perquè ens ho venguin si volen. I si no, al mercat.
Pont: "A casa des que tenim robots tenim més treballadors"
Entenen que el consum del festuc creixerà?
Sí, el consum de pistatxo creixerà. Tant és així que ara mateix tenim 170 hectàrees i volem arribar a 1.000 hectàrees.
En què se centra l'R+D de Borges?
És permanent, se centra sempre en el paraigua de la piràmide d'alimentació mediterrània. El que no farem mai és vendre cacau, perquè no encaixa en el nostre posicionament. Vendrem pasta, begudes d'ametlla, begudes d'anous, de pistatxo, d'avellana, salses d'olives, aquest és el camí de la innovació de Borges. Confiem que en 10 anys el 25% de les vendes provindran de productes que estem desenvolupant ara.
Quines metes i objectius es marquen de cara al futur?
Per aquest exercici si fa no fa com el passat i complint els objectius. Preveiem 820 milions d'euros de facturació. Han estat anys complicats perquè el preu de l'oli ha sigut caríssim per la sequera a Andalusia dels darrers tres anys. I això ha fet difícil créixer amb preus d'oli per sobre dels 4 o 5 euros el litre. Ara passa a la inversa, cau el preu de l'oli i hi haurà més dinamisme. Hem passat uns anys complicats pel preu car de l'oli d'oliva.
Però la perspectiva és arribar a 1.500 milions d'euros de facturació el 2028, duplicant les perspectives per enguany.
Així és.
El conseller delegat del Grup Borges, Josep Pont | VC
Quin consell donaria vostè perquè les empreses familiars creixin?
Cada família és un món, no es pot generalitzar. Els problemes que nosaltres tenim no són com els d'altres i no m'atreveixo a donar consells.
Però totes les empreses familiars tenen una cosa en comú: una família al darrere.
Això sí. El que han de tenir clar és que primer és l'empresa i després els interessos de la família. La família ha d'estar al servei de l'empresa i no al revés. Si l'empresa va bé, la família anirà bé.
Pont: "A l'empresa familiar no hi ha ningú imprescindible, si algú es pensa que ho és, està equivocat"
Quines han estat les claus en el seu cas?
Entre moltes altres, sort. Passen moltes coses a la vida, accidents, problemes, però la vida tira endavant. I també l'empresa familiar. No hi ha ningú imprescindible, si algú es pensa que ho és, està equivocat.
A casa seva afecta la robotització?
A casa des que tenim robots tenim més treballadors. Els robots desplacen la mà d'obra bàsica i el personal el posem a fer tasques de més valor, que si no no els podríem emprar. Desplacen mà d'obra que no aporta coneixement, a mà d'obra que aporta coneixement. I llavors vens més i et compliques més la vida.
La vida.
Fa anys, molts anys que sento dir que ens estem jugant els pròxims 25 anys. Contínuament ens els estem jugant i contínuament hem d'estar alerta. És tan senzill com, com diu el Guardiola, llevar-se d'hora, estar concentrat i per la feina sense distreure's. Llavors tires endavant.