A finals de 2024, el Grup Caixa d'Enginyers va anunciar un relleu històric: després de 19 anys al capdavant de la direcció general, Joan Cavallé feia un pas al costat. Alhora, l'entitat va anunciar el seu relleu, Juanjo Llopis, llavors número dos i, des del passat 1 de gener, nou director general de la banca cooperativa catalana. És la tercera persona que ocupa el càrrec en 57 anys d'història. Llopis va arribar a Caixa d'Enginyers el 2017 com a director d'àrea de negoci. Aleshores, el grup vivia un boom d'inscripcions: en només dos anys, va incrementar un 30% el seu volum de socis. El motiu? Va ser dels pocs bancs catalans que no van abandonar el territori enmig del procés independentista, a diferència d'altres entitats com CaixaBank o Banc Sabadell.
Avui, el grup continua sumant bones xifres. Aquesta setmana ha presentat els comptes del 2024, dels quals cal destacar el benefici de 24 milions d'euros. "Els millors resultats financers", segons Caixa d'Enginyers. Amb aquesta bona notícia, esperen agafar embranzida per un 2025 que promet entre el projecte de l'entitat i circumstàncies alienes com l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. A ningú se li escapa que una hipotètica desaparició del banc vallesà podria traduir-se en una nova onada d'altes de socis a Caixa d'Enginyers o d'oficines, si així ho indiquen els reguladors. De tot això cal preguntar-li a Llopis, que ha escollit VIA Empresa com el primer mitjà al qual ofereix una entrevista com a director general.
Has tingut una estrena immillorable al càrrec: Caixa d'Enginyers ha tancat els millors resultats de la seva història, malgrat que a la presentació vas evitar la paraula 'rècord'.
Vaig intentar sortir de tòpics, però, efectivament, són uns resultats històrics, tant financers com socials. Les xifres econòmiques són molt importants per refermar el creixement, però del que més orgullosos ens en sentim és d'haver reforçat el vincle amb els nostres socis i sòcies. Hem batut també els índexs de satisfacció; veníem d'unes xifres molt altes, però hem aconseguit superar-les, fins al 8,64 sobre 10. A més, hem obtingut un índex de Net Promoter Score (NPS) del 50,1, que ens ha permès superar àmpliament la mitjana sectorial del -13,7. Aquesta fita és el rècord de distància sobre el sector.
A la primera trobada amb premsa et vas presentar com un "home de projectes". Quin projecte tens per als socis i no socis que puguin formar part de Caixa d'Enginyers?
Ser fidel als nostres valors cooperatius. Som una entitat cooperativa que té clarament definit el seu model de banca, valors i responsabilitat. Oferim un tracte personal, de proximitat i amb respecte del planeta. Vull ser fidel a l'essència de Caixa d'Enginyers i als valors que han format part d'aquesta entitat durant 57 anys d'història.
Durant aquella trobada, el teu predecessor, Joan Cavallé, també va apuntar que el temps li havia donat la raó respecte al model de banca cooperativa. En canvi, a la presentació de resultats, el president, Félix Masjuan, va explicar que a l'Estat aquest model només suposa el 10% de la quota de mercat, lluny del 23% europeu. Com podeu contribuir a reduir aquesta bretxa?
Amb un projecte de creixement com en el que estem immersos. Hem de fer-nos veure i divulgar el nostre model, els nostres objectius i sobretot el nostre servei al soci. A mesura que ho aconseguim, la proposta serà imbatible. Aquests índexs de satisfacció i NPS ens ajudaran, perquè això és recomanació de futur.
Però les ràtios de satisfacció també havien estat molt positives en el passat, i encara continuem molt lluny de la mitjana europea. És potser un tema social?
A Espanya hi ha una bretxa que històricament van ocupar les caixes d'estalvis. Avui, això s'ha perdut. El que representa el món cooperatiu a Europa, a Espanya està cobert per la banca cooperativa i les caixes d'estalvi. El president comentava en el discurs d'aquest dimecres que des del 2008 han desaparegut 45 entitats a l'Estat. I aquestes són bàsicament les entitats de caixes d'estalvi. Ara, amb el nostre creixement orgànic, estem tractant de cobrir i recuperar aquest espai que ha quedat una mica orfe.
A la presentació de l'any passat, Caixa d'Enginyers es va marcar tres objectius "molt clars" quant a socis: augmentar en 18.000 persones el gruix total i apujar el volum de negoci al 9%. Al final, heu guanyat 3.000 membres nets i el volum de negoci ha millorat un 5,4%. Per què no s'ha aconseguit?
Hi ha hagut factors de context de competència molt rellevants. És cert que ens havíem fixat aquests objectius, els 18.000 socis eren bruts i també havíem de restar-ne les baixes, és a dir, l'objectiu era inferior, però certament ens hem quedat lluny. Quant al volum de negoci, no tant: hem superat el 50% de la meta que ens havíem marcat i, per tant, també tenim recorregut. L'explicació és bàsicament els alts índexs de competència que s'han introduït al mercat bancari aquest 2024, fruit de situacions de context molt concretes i d'una competència molt desaforada.
Parlar actualment de competència al sector financer ens porta indubtablement a l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. A la presentació no vas voler parlar gaire d'impactes. Esteu calculant el que pot succeir si tira endavant?
No, és una operació de context i desconeixem quin serà el seu resultat. Això els correspon als accionistes i quan succeeixi ho valorarem. Abans no preveiem cap escenari. Estem treballant amb els nostres plans de negoci i d'accions, que són de creixement. Aquest any sí que pensem que podrem assolir molts dels nostres objectius. Tenim palanques clarament definides: aquests índexs de satisfacció i de recomanació ens donen una situació de partida que no teníem en l'exercici interior i creiem que això s'acabarà traduint en nous socis. També les noves oficines, que abans eren compartides i ara són de propietat, a Manresa, Vic i Vilanova, i el projecte de Caixa d'Enginyers Apropa.
"No preveiem l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell com un escenari que ens ajudi a duplicar el ritme d'altes de socis; gestionem l'operació com un escenari de risc"
Mirant les vostres previsions de duplicar el ritme d'altes de socis, però, algú podria pensar que esteu estudiant altres factors més enllà dels vostres projectes.
No, aquesta xifra no preveu cap escenari que no siguin els plans d'acció que podem activar. Tot el que no depèn de nosaltres no ho considerem. Si es dona, evidentment ho calcularem. Ja ho vam dir al novembre, gestionem aquesta OPA com un escenari de risc. Si succeeix, es poden produir alteracions competitives o de mercat i les administrarem en el seu moment. Abans no tenen cap impacte en la nostra planificació.
Ara mencionaves el CEApropa, un projecte que us ha permès accedir a municipis on és més complicat que hi arribi la banca. Quina Catalunya us heu trobat?
Tenim sentiments oposats. Per una banda, hem comprovat la necessitat d'aquest servei, i així ho reflecteix l'NPS, perquè la gent ho ha agraït. Per l'altra, la torna d'aquest sentiment és que, malauradament, aquests territoris interiors s'estan quedant sense serveis i poden patir una exclusió financera que nosaltres i la societat en general hauríem de combatre. No tot pot girar al voltant de les grans ciutats, sinó que hem de mirar també el nostre territori i fer que el creixement sigui global.
Hem tingut un aprenentatge social de servei a la comunitat grandíssim. Però també operatiu, ja que per nosaltres ha suposat un repte molt gran poder configurar des de zero un servei com aquest en pràcticament nou mesos. No teníem experiència prèvia i hem hagut de generar tots els contactes amb proveïdors dels elements mòbils, configurar una oficina dintre d'una furgoneta, que en si mateix té una complexitat gran, i ordenar tots els processos perquè allò que fem en una oficina física es pugui fer en una mòbil. Tot plegat, a més, en uns períodes de temps molt curts. Hi ha pobles o municipis en què estem només 30 minuts. Aplicarem aquest gran aprenentatge a la resta d'operacions a l'antiga.
I heu percebut una sensació d'orfandat pel que fa a un gran banc català?
Hem percebut que els territoris que no disposen d'oficines bancàries tenen una necessitat i que una oficina pot ser un punt per reformular una activitat econòmica. Tota l'operativa bancària pot provocar que altres comerços volants, com pot ser el nostre, el carnisser, el peixater, també s'aproximi al poble i generi un desenvolupament. Respecte a les entitats que el presten, nosaltres vam acudir a aquesta licitació perquè estàvem encantats de cobrir aquesta bretxa. Hem intentat contribuir a minimitzar l'exclusió financera dels territoris catalans.
Jo em referia a un component més sentimental.
Una entitat financera no té sentiments. Perdona que sigui tan poc romàntic, però els sentiments que transmetem són els de sentit de pertinença, cooperativisme, inclusió financera i de valors, més enllà d'una territorialitat, d'una pertinença a un determinat territori. Nosaltres oferim altres tipus de valors o sentiments més enllà d'on estem físicament.
Llavors, té sentiments o no?
Sentiments en l'àmbit de pertinença a la comunitat, a la cooperativa, sí. Això és el que tractem de transmetre nosaltres. Però sentiments polítics o territorials, no.
T'ho pregunto perquè el passat febrer, César González-Bueno va dir que el Banc Sabadell havia de ser a Sabadell. Què et sembla el seu retorn?
Nosaltres ens preocupem de les nostres decisions i no opinem de les decisions dels altres.
Però, estàs d'acord amb aquesta expressió? O no valores la pertinença?
No tinc context, no puc valorar aquesta manifestació. Li correspon a qui l'hagi fet.
"Els sentiments que Caixa d'Enginyers transmet són en l'àmbit de pertinença a la comunitat, a la cooperativa, no sentiments polítics o territorials"
Més enllà del Banc Sabadell, hi ha moltes entitats a Catalunya que sí que tenen aquest sentiment. Parlo de patronals i associacions empresarials. Quina és la vostra relació amb elles ara mateix?
Tenim acords de col·laboració amb diferents patronals. Amb la Cecot hem desenvolupat un pla de pensions per autònoms i amb Pimec també hem signat recentment l'acord corresponent a l'exercici de 2025. Per tant, col·laborem amb elles per oferir serveis als seus associats en matèria de finançament i de serveis bancaris. Creiem que fan una molt bona feina i nosaltres, amb la nostra petita contribució, ajudarem en el seu àmbit de desenvolupament i d'activitat. Estem al seu costat i hi continuarem estant.
I què et sembla que 79 entitats, moltes d'elles catalanes, no hagin estat escoltades per Competència en aquest procés de l'OPA?
Insisteixo, no tinc context ni capacitat d'opinar. No és una operació en la qual participem i, per tant, no podem prendre posició. Nosaltres tenim opinió d'allò que fem i a què ens dediquem, i del desenvolupament i creixement amb què estem compromesos a Caixa d'Enginyers. Malauradament, aquesta és una operació entre dues entitats privades i en un determinat fòrum que han de dirimir ells i els organismes que hi estan.
Parlem, doncs, del vostre pla estratègic, el Transforma 2026, el qual es troba a l'equador. A la presentació vas mencionar els Acceleradors TED com un element clau per aquest 2025.
Ja teníem uns plans d'acció clars i definits, però amb el relleu que s'ha produït a la direcció general aquest 1 de gener, personalment volia donar un enfocament i una concreció per poder accelerar aquelles transformacions marcades al pla estratègic Transforma 2026. Hem utilitzat aquest acrònim de TED, que representa la 'T' de talent, la 'E' d'eficiència i la 'D' de digitalització. Amb aquestes palanques volem orientar tota l'organització al servei del soci i continuar incrementant els índexs de satisfacció que ens han de portar a aconseguir els objectius que ens hem fixat, que no són altres que esdevenir líders a la banca cooperativa en l'àmbit espanyol.
Tot plegat dependrà, en part, de l'incert context geopolític d'aquest 2025, marcat pels aranzels de Trump i el rearmament europeu. A la presentació de dimecres no et vaig veure del tot convençut pel que fa a les baixades de tipus d'interès. Manteniu que s'arribarà al 2%-2,25%?
Sí, ja estem pràcticament al 2%-2,25%. Amb l'última rebaixa del Banc Central Europeu (BCE) es van situar al 2,50%, és a dir, estem molt a prop d'aquesta referència. Igualment, crec que estem en un món d'incertesa que ha arribat per quedar-se i que haurem de gestionar. Per tant, no puc estar convençut perquè no sé el que passarà. El que sí que sé és que a Caixa Enginyers som capaços de gestionar aquests entorns incerts.
Semestralment, fem dos actes amb els nostres socis en què marquem les perspectives econòmiques i la nostra visió respecte a l'evolució tant dels mercats de renda fixa com de renda variable. En l'últim érem moderadament optimistes, i establíem un escenari de creixement i de normalitat en un 60% de les probabilitats. És cert que vam determinar dos escenaris més pessimistes de cua, als quals els hi vam assignar una probabilitat de 20% i 20%. De moment, continuem pensant que serem capaços de mantenir un creixement, de combatre la inflació i de retornar els tipus d'interès a una situació de neutralitat. Això hauria de situar-los en el 2,25%-2%.
O sigui, no hem de patir amb el rearmament pel que fa a la inflació?
Creiem que no. Més que pel rearmament, el problema de la inflació estarà més condicionada pels aranzels entre països. Les inversions que els països hagin de fer amb el rearmament poden tenir un impacte més sectorial, però el que veritablement pot condicionar l'evolució de la inflació serà la política comercial d'aranzels entre països i, en alguns dels casos, amb la magnitud amb què s'ha anunciat. Si això succeís i es mantingués en el temps, pot provocar tensions inflacionistes que podrien alterar les nostres previsions.
"No sé si l'impost a la banca és una discriminació, però no ajuda i pensem que hi hauria altres fórmules de recaptació que no afectin el creixement del sector financer"
Potser ja no està tan de moda a Catalunya, però a l'Estat es continua parlant de l'impost de la banca. Aquesta setmana, Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, l'ha recorregut davant el Tribunal Constitucional i l'ha titllat de "trumpista". Com s'observa des de Catalunya, després de l'acord entre govern espanyol i Junts?
Caixa d'Enginyers és una entitat financera i està afectada per aquest impost, però és cert que per la nostra dimensió i les exempcions que té la taxa, no tindrà impactes en la nostra evolució econòmica en l'exercici 2025. La banca té uns impostos com qualsevol altre sector, fem un paper social i de finançament al sector productiu i al desenvolupament de les economies, i creiem que són activitats que haurien de preservar-se i esmerçar els seus esforços en realitzar la seva funció social. En aquest sentit, els impostos no ajuden i pensem que hi ha altres fórmules per obtenir aquesta recaptació sense afectar o comprometre el creixement del sector financer, que és clau per al desenvolupament econòmic d'un país.
Consideres que hi ha una discriminació al sector financer en particular per part de les forces polítiques que estan governant ara mateix?
No sé si és una discriminació, el que és cert és que és un impost addicional al qual tenen altres sectors. És una evidència.
I per què creus que hi és?
El raonament que s'ha donat és per intentar combatre uns beneficis excessius. És el que deia, aquests beneficis no han de servir per generar més recaptació estatal, sinó per poder fer polítiques de desenvolupament i de finançament. Una menor pressió fiscal segurament ajudaria els bancs a concentrar-se millor en la seva funció, que és el desenvolupament econòmic del país i del territori.