"Jubilar-se és un exercici de responsabilitat i respecte cap a les persones que vénen darrere", afirma Iolanda Guiu, sòcia de Barton Consultants i experta en consultoria d'organització. Recomana planificar bé el procés perquè l'empresa no se'n ressenti, i que un cop completat el traspàs hi hagi una desvinculació total de la gestió. "Ningú s'imagina un metge jubilat passant de tant en tant pel quiròfan a donar un cop de mà", diu Guiu. Per tant, l'excusa d'anar a llegir el diari a l'oficina per poder controlar de prop què està passant, no s'ha de fer servir.
"De les empreses que es creen, un 70% moren a la segona generació i només un 10% arriben a la tercera", assegura la sòcia de Barton Consultants. Tot i que la crisi afecti, destaca que "en època de bonança també en tanquen moltes, i bàsicament per conflictes en el traspàs".
Les pors de la jubilació
Catalunya, terra de pimes, acull moltes empreses familiars. El moment de la jubilació és un dels més temuts pels seus propietaris, que no troben mai el moment ideal per afrontar-la. Els motius són pors i temences de diferents tipus, heretades, segons Guiu, "d'un paternalisme que beu de la tradició de l'antiga colònia tèxtil, on l'empresari era el pare de tots". Aquesta extrema responsabilitat sobre empresa i treballadors és la causa de la primera de les grans pors que assenyala Iolanda Guiu: el "què passarà quan jo me'n vagi?".
L'altra gran preocupació és la qüestió econòmica. "Hi ha molta tradició de barrejar l'economia familiar amb l'empresarial, amb assegurances i segones residències a càrrec de l'empresa", diu Guiu. En el moment de deixar-la, teòricament hauria de quedar liquidat, però "molta gent no ha estat previsora, no ha fet cap estalvi personal, i es troba amb un estatus i un tipus de vida que volen mantenir, però no poden".
Haver estat sempre autònoms i veure's amb una pensió baixa tampoc hi ajuda. Aleshores "volen quedar-se una part de l'empresa, o que aquesta els segueixi pagant una renda. Això provoca moltes guerres amb els fills. I si la successió és externa, encara més, perquè no hi ha una vinculació sentimental", explica Iolanda Guiu.
Finalment, l'experta assenyala "la inseguretat de saber si el que vindrà després ho farà tan bé com un mateix". I és que, "qui s'ha fet a si mateix, té un gran mèrit, però sovint està convençut que només hi ha una manera de fer les coses: la seva".
Un procés planificat
Iolanda Guiu adverteix que, d'entrada, és recomanable planificar l'estalvi i la distinció entre economia personal i empresarial durant els anys de feina. Pel que fa al procés de jubilació, indica que "l'ideal és començar a treballar-lo a dos anys vista. I el període de transició, des que saps qui et succeirà fins que el deixis sol, hauria de durar com a molt un any". Tot i que, com sempre, cada cas és singular, excedir aquests terminis pot acabar "cremant el successor".
Un exemple que ho està complint amb escreix és el d'Amat Immobiliaris. El relleu cap a la tercera generació "el portem treballant des del 2004", explica Joana Amat, copropietària de l'empresa. Juntament amb la seva germana, va heretar l'empresa tot just complerts els 30 anys. "Hem fet un plantejament a llarg termini, incorporant els nostres quatre fills a un consell familiar trimestral on els anàvem explicant l'evolució de l'empresa", detalla.
Durant aquest període de traspàs, Guiu creu que "és interessant que hi hagi un doble perfil de mentoring". El que fa el propietari sobre el successor, però també el d'una altra persona (de dins l'empresa o un assessor extern) exercint aquest rol. "Això neutralitza el proteccionisme del que va a jubilar-se sobre ell mateix i l'empresa, ja que és difícil compaginar el fet de ser cap i pare alhora", afirma. I és que el pitjor que pot passar és que un fill s'enfronti al pare, per moltes raons que tingui. "Sovint en aquests casos s'ha de fer una mediació", destaca.
Joana Amat relata que "vam demanar ajuda a un consultor per treballar amb els fills la seva carrera, orientant-los i aconsellant-los". El procés ha inclòs, a més de la presència al consell familiar, una estada d'almenys cinc anys fora de l'empresa, "i que s'anessin incorporant a mesura que hi hagués un projecte definit per cadascú", explica. Aquest procés, assegura, "ha donat molta cohesió entre els quatre membres de la tercera generació", tot i que finalment només tres s'hagin incorporat a la companyia.
La fórmula de desvinculació
Hi ha moltes fórmules de desvincular-se de l'empresa, i tot depèn de la voluntat de cadascú. Vendre l'empresa als treballadors, als fills, o a un tercer; conservar una part de l'accionariat i cedir la gestió, etc. Les opcions són diverses però Guiu remarca que "si es manté la propietat, és important cedir totalment la gestió i que quedi tot ben especificat en un protocol per escrit".
L'opció final dependrà molt del tipus d'empresa. No és el mateix una empresa industrial que un despatx d'advocats, que ofereix serveis. "Hi gent que cedeix la cartera de clients, altres que la venen... Tot depèn de la situació que es vulgui mantenir", afirma Iolanda Guiu.
Això sí, "s'ha de fer una anàlisi molt profunda per saber si seràs capaç de mantenir la vinculació de propietat però desvinculant-te de la gestió. Per això és bàsic planificar-ho amb temps", assegura. Quant a Joana Amat, confessa que "la crisi del sector immobiliari ens ha fet ajornar una retirada gradual"; i destaca que quan aquesta arribi "deixarem que la nova generació es faci càrrec de la gestió i l'estratègia de l'empresa". Reconeix que "segur que alguna cosa que faran la faríem diferent, però tenim clar que les coses canvien i algun dia perdrem el tren".
I ara què?
Un cop jubilat, "si es va a l'empresa ha de ser per celebrar, no per intervenir en res. Si te'n vas, te'n vas", diu Guiu. A l'empresa familiar, però, la desvinculació no s'acaba de trencar perquè "al dinar de Nadal acabaran sortint temes de feina". En aquests casos, com en els dels fundadors, als quals sempre els costarà més fer el pas; és on més voluntat cal posar per afrontar la jubilació.
En el cas de Joana Amat, intenta defugir el terme jubilació. "Pensem que no cal jubilar-nos per no estar presents en el dia a dia. La nostra mare ens va deixar l'empresa quan tenia 55 anys i s'ha jubilat als 80", explica. Per tant, quan es completi la desvinculació de la gestió, afirma, "ens guardarem alguna parcel·la com la de ser ambaixadora de l'empresa davant dels clients".
Un problema corrent, segons Guiu, és que "normalment l'empresari ha dedicat tot el seu temps a la feina, posant-ho per davant de família i amics". Així doncs, sovint es troben sense oci i "sense la feina se senten com si haguessin deixat d'existir". No és el cas de les germanes Amat, amb "una vida paral·lela a la feina que ens pot omplir molt", afirma orgullosa mentre destaca la seva col·laboració amb la Fundació Internacional de Dones Emprenedores; o la de la seva germana amb FemCat.
La situació personal, doncs, també afecta. "Si té salut, companyia i aficions es pot encarar molt bé un cop passat l'inevitable procés de 'dol post jubilació'", assegura l'experta. En canvi, quan falten algun d'aquests elements, és més difícil.
Guiu creu que en aquests casos "no s'han de buscar un hobby. S'ha d'analitzar un mateix per trobar què pot fer i aprofitar el know-how acumulat durant la seva trajectòria professional". Conferenciant, mentor, columnista o formador poden ser activitats atractives per aquells que han cedit el relleu professional, però per a qui la vida continua.