Quan els Kleenex van arribar al mercat, els mocadors de tela van començar a desaparèixer. El perquè era molt obvi i el deixava molt clar l'eslògan de la companyia creadora Kimberly-Clark: "No portis un refredat a la teva butxaca".
Però Kleenex és la marca concreta de la multinacional nord-americana, del producte que va crear durant la Primera Guerra Mundial per substituir el cotó de les màscares antigàs que s'utilitzaven en la indústria tèxtil. Una marca registrada que, gràcies al seu èxit, s'ha convertit en el nom que utilitza el consumidor de peu per designar qualsevol tipus de mocador d'un sol ús.
De la indústria a l'ús quotidià
La seva primera incursió al món privat es va fer el 1924 quan es van presentar aquests mocadors com un producte de neteja facial, ja fos per treure maquillatge, cremes o simplement per mantenir neta la pell.
Però la clientela va veure-hi en els Kleenex una altra funció: lluitar contra els refredats i la rinitis al·lèrgica. Així és com a partir del 1930 es va estendre la seva imatge com a mocador d'un sol ús, el que va motivar l'esmentat eslògan dels refredats.
Des d'aleshores, Kimberly-Clark ha aconseguit portar el producte a gairebé tot el món i a tenir plantes de producció en 30 països diferents. Ara bé, no a tot arreu es designa amb el mateix nom. Mentre que la companyia estatunidenca ven a Espanya i França els mocadors sota la marca Kleenex, a Alemanya, per exemple, es distribueixen amb la marca Tempo.
Val a dir que, en aquest darrer país, el 1992 Kimberly-Clark i VP Schickendanz –que ja fabricava uns mocadors anomenats Tempo- van crear una joint ventur al 50% per comercialitzar el producte a Europa.
Millor un 'clínex'
Podem trobar escrit Kleenex, klínex i, a Espanya, clínex. Varia la seva transcripció, però no la pronunciació, un tret que facilita enormement la identificació dels mocadors al mercat, independentment de quina sigui l'empresa comercialitzadora.