Si hi ha un sector resilient a Catalunya, aquest és, sense cap mena de dubte, l'agroalimentari. Amb una facturació global de 48.231 milions d'euros, el 19,7% del PIB català i més de 175.000 empleats, cadenes d'alimentació com ara BonÀrea, Bon Preu o Ametller Origen acaparen titulars mediàtics a la premsa i a les xarxes socials gràcies a una ambiciosa expansió arreu del territori, el creixement del volum de negoci i el guany de quota regional en un mercat espanyol liderat per Mercadona (el 93,1% de la població compra a la cadena de Juan Roig, sigui fidelment o ocasionalment, segons els últims estudis). Per tant, quines són les estratègies de negoci dutes a terme entre els supermercats amb seu social a Catalunya? Com aconsegueixen créixer any rere any? Un breu espòiler: hi ha una aposta pels productes de quilòmetre zero, el foment de la llengua catalana entre tots els treballadors i una expansió territorial molt calculada.
En primer lloc, si es mira a la resta d'Espanya, Mercadona lidera la quota de mercat amb un 26,6%, molt lluny de Carrefour que es troba en segona posició (9,8%), segons el primer balanç de 2024 de l'empresa d'estudis de mercat Kantar. En les posteriors posicions hi ha Lidl (6,5%), seguit d'Eroski (4,43%) i Dia (3,6%). Ara bé, les dues grans novetats de l'informe tenen a veure amb l'augment de quota dels supermercats d'àmbit regional, com ara Catalunya, que es manté invariable en un 25% del total del valor del mercat, a més d'unes marques blanques que perden pes amb el pas dels mesos.
Són justament aquests dos últims punts els que han permès a companyies com BonÀrea, Bon Preu, Ametller Origen o Caprabo de capitalitzar-ho amb l'aposta per un producte fresc, que està fent que molts consumidors vagin als seus establiments per adquirir fruita, carn o peix, a més d'anunciar noves expansions arreu del territori català durant els pròxims mesos. A continuació, una recopilació de l'estratègia de negoci, per ordre de facturació, dels principals supermercats amb seu a Catalunya.
1. BonÀrea, els "reis" de Guissona, amb una facturació rècord
A Catalunya hi ha empreses que es converteixen en un "petit poble" de la Garrotxa, com és el cas de Noel Alimentaria, o també la cadena de supermercats Bon Preu amb el seu orgull osonenc. A la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona hi ha la seu del supermercat català que més factura de tots: l'imperi BonÀrea, amb 2.720 milions d'euros i 81,3 milions en beneficis durant el 2023. S'espera que presentin el còmput global del 2024 durant les pròximes setmanes. Aparcaments plens de cotxes, camions, magatzems oberts i operaris amunt i avall d'una indústria única a un poble en què la majoria d'habitants es bolquen en massa a les fàbriques de la cadena alimentària.
Si Mercadona és la “cirereta del pastís” de València i la resta d'Espanya, BonÀrea és l'"emblema lleidatà" que, a diferència de la resta de supermercats, "ho produeix tot", mentre la producció es focalitza principalment a Guissona. Un municipi de 7.500 habitants -a una hora en cotxe de Lleida-, on la meitat de la població ha estat nouvinguda durant les darreres dècades i, amb més presència, d'ucraïnesos durant els últims anys.
A BonÀrea hi treballen més de 40 nacionalitats diferents
Actualment, a Guissona també hi ha molts membres del Senegal, Romania i Bulgària. A principis del 2000 hi va haver un efecte crida per l’expansió del negoci i la manca de personal, i des de la cadena de supermercats es van buscar perfils de l’est d’Europa -molts d’ells enginyers i experts en agroalimentació- i se'ls oferia un habitatge, treball i formació, amb la voluntat que es quedessin a viure al poble i “fessin arrels”. D’aquí ve el còmput final de més de 40 nacionalitats a BonÀrea. I el resultat en matèria laboral: la comarca de la Segarra té un dels aturs més baixos de Catalunya, amb un 5,92%, segons l’Idescat.
Jaume Alsina Calvet (Guissona, 1934) fundador i president de BonÀrea Agrupa, va fundar la companyia el 1959 a Guissona juntament amb un petit grup de persones per “generar oportunitats en aquesta zona rural i evitar la despoblació”. A punt de complir els 90 anys, continua liderant la companyia, mentre el seu fill Jaume Alsina Cornellana és el director general.
En aquests moments, BonÀrea té 6.200 treballadors i un total de 576 botigues
Les primeres botigues de BonÀrea van obrir el 1994. Aquest era un repte important, ja que en tenir establiments propis es "perdien els supermercats com a clients". També cal destacar més apostes de la companyia: les benzineres -la primera es posa en marxa l'any 1991-, l'Àrea Promocional a Guissona -amb supermercat, buffet, rentat de cotxes i benzinera per promocionar la imatge i vendre productes-, que s'inaugura el 1996; Assegurances Agropecuària de Guissona, SL, i la Fundació Privada Agropecuària de Guissona, una entitat sense ànim de lucre que presta serveis d'assistència mèdico-sanitària, puix que disposa d'un centre de salut medicosanitari i una residència geriàtrica.
Un dels valors afegits de la companyia té a veure amb la creació d'un model d’integració únic al món, ja que comprèn totes les etapes de la cadena de valor: l’activitat ramadera, industrial i comercial per arribar al consumidor sense intermediaris. "Directe del camp i amb garantia d'origen", afirmen fonts de la companyia a VIA Empresa. Als seus escorxadors s’hi sacrifiquen 200.000 animals al dia. Ha esdevingut la instal·lació del seu model més gran d'Europa, amb una capacitat de sacrifici i la producció d'un milió de safates de carn.
En aquests moments, BonÀrea té 6.200 treballadors i un total de 576 botigues entre els territoris de Catalunya, Aragó, Castelló, València, Madrid, Guadalajara, Navarra, La Rioja, Andorra; i 61 gasolineres.
Un dels valors afegits de la companyia té a veure amb la creació d'un model d’integració únic al món, ja que compren totes les etapes de la cadena de valor
Un dels projectes més destacats és la construcció del Centre Alimentari a Épila, Aragó, iniciat l’any 2019 i que “mostra l’aposta del grup per assolir la integració vertical a Aragó”. La construcció d'aquest nou centre alimentari segueix a bon ritme i ja s'han invertit uns 200 milions d'euros en finalitzar l'any 2023.
I una última obsessió del grup: els costos, que l’empresa lleidatana ha retallat fins a l’últim cèntim per poder vendre més barat. Tampoc tenen deute. Reneguen dels bancs i financen tot el seu creixement amb els diners que van generant amb el pas del temps.
2. Bon Preu i l’orgull osonenc: radiografia d’una expansió curosa
El grup osonenc de supermercats i gasolineres Bon Preu continuarà guanyant més múscul aquest 2025. La companyia, la segona amb més penetració a Catalunya, després de Mercadona, planteja obrir 12 nous establiments al llarg d'aquest any, a més de 8 gasolineres. Durant l'any passat van invertir més de 80 milions d'euros per dur-ho a terme. Actualment, genera més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya. Una aposta de creixement en anys de màxima complexitat en el sector de la distribució per l'augment de preus i la inflació dels aliments, que no els ha frenat en la construcció d'una nova central logística a Montblanc, per estendre’s al sud de Catalunya, un dels deures pendents.
Bon Preu genera més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya
Tot va començar al carrer del Pont, a Torelló (Osona), quan el president i únic propietari de Bon Preu, Joan Font (1951) es va incorporar des de ben petit al negoci que regentaven els seus pares, coneguts com els bacallaners Font. Després de diversos viatges per Europa i haver vist noves formes de comerç, amb tan sols 23 anys va obrir el 1974 el seu primer supermercat a la població veïna de Manlleu. El seu germà Josep, que era dos anys més jove, es va incorporar al negoci que quedaria repartit a meitats.
Amb el pas dels anys van obrir un nou servei a Vic i, poc després, a Vilafranca del Penedès amb el primer hipermercat amb l'ensenya Esclat. Com a curiositat, en el cas osonenc va haver d'intervenir la Guàrdia Civil durant el primer dia d'obertura fruit de la gran expectació popular desfermada que va obligar els agents a haver de posar ordre al carrer. Cal destacar que, amb el pas dels anys, un dels motius del seu creixement té a veure amb l'obertura de nous establiments. Com a adquisicions, només han comprat les xarxes d'Orangután i Intermarché.
Entre les principals característiques del model de negoci destaca la varietat de productes, la majoria dels quilòmetres zero i la importància del català en tots els productes i en l'atenció del client. De fet, molts treballadors d’origen estranger que treballen a la cadena de supermercats confessen que “han après de forma exprés l’idioma per l’èmfasi a utilitzar el català en totes les comunicacions”. Encara més, Font ha impregnat la marca amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l’empresariat que ha donat suport a l'independentisme. A més, Joan Font té un gran paper a la Fundació Privada d'Empresaris Femcat, com a patró i cara més mediàtica.
Font ha impregnat Bon Preu amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes
Fa pocs anys, Joan Font, president de Bon Preu, i els germans Josep, Óscar i Mertitxell Vall Esquerda, propietaris del grup agroalimentari Vall Companys, han irromput en l’última edició de la llista Forbes de les 100 persones més riques de l’Estat. A Font, en la posició 90, se li atribueix un patrimoni de 375 milions d'euros. Malgrat que hi ha diversos rànquings d’El Mundo que el situen en una posició diferent, l’empresari s’ha convertit en un dels professionals més rics de Catalunya.
Després de diverses disputes entre els dos germans Font Fabregó, concretades en la política de remuneracions dels administradors i de distribució de dividends de Bon Preu, van tancar l’acord l’estiu de 2019 que va posar punt final al litigi judicial sobre Bon Preu i Joan es va comprometre a pagar prop de 350 milions d’euros, de manera esglaonada, al seu germà petit Josep pel seu 50% d’aquest grup de distribució. Des d’aleshores, Josep ha portat a terme una intensa i diversificada activitat inversora, tal com es va detallar a les inversions dels germans Joan i Josep Font després de separar-se a Bon Preu.
El Grup Bon Preu ja compta amb 137 supermercats Bonpreu, 57 supermercats Esclat, 25 centres de recollida de la compra en línia, 60 benzineres EsclatOil, 14 minimercats i més de 70.000 llars adherides a la comercialitzadora d'energia elèctrica BonpreuEsclat Energia. La seva seu central es manté a Osona, a les Masies de Voltregà i compten amb 9.600 treballadors repartits per tot el territori.
En aquests moments el grup està en un procés d'expansió. Entre els seus projectes, destaca la construcció de la nova central logística de Montblanc, que li permetrà doblar-ne la mida i estendre's al sud de Catalunya, on encara té marge per guanyar presència comercial. El complex estarà completat en dos anys, amb una superfície total de 103.600 m2 i una inversió de 204 milions. En aquest cas es tracta de la segona ciutat logística, ja que la primera es manté a Hostalets de Balenyà (Osona) i és àmpliament notòria i visible pels conductors que circulen per la C-17 direcció Puigcerdà. Tal com apunten des de la companyia està previst començar les obres el primer semestre del 2025 i encara no hi ha data de quan es podrà posar en funcionament.
Finalment, en aquests moments, tres de cada deu empreses tenen dificultats per substituir els treballadors que es retiren. Pot una organització recuperar la il·lusió dels oficis en risc de desaparèixer? D’aquest fenomen n’és conscient el teixit empresarial català, motiu pel qual sorgeixen iniciatives com la de Bon Preu, Escoles de Comerç per formar precisament aquests professionals. L'empresa catalana està a l'avantguarda en la formació d'experts en productes frescos, com peixaters, carnissers, xarcuters i forners, oficis que avui s'enfronten al risc de desaparèixer. Amb seus a Barcelona, Osona i Valls, i una nova obertura a Girona, està expandint-se ràpidament. Durant l'últim any, han format a uns 917 participants, dedicant 42.440 hores a perfeccionar habilitats professionals crucials. "Les persones que es formen en xarcuteria, carnisseria, peixateria o forn reben contractes indefinits des del principi. En un mercat on aquests professionals són tan escassos, l'estabilitat laboral és clau", explica a VIA Empresa la responsable de Formació, Estela Díez.
3. Caprabo i els 65 anys d'història
En una línia similar amb Bon Preu i també Ametller Origen, Caprabo té una estratègia comercial que busca la màxima proximitat al territori en què s'arrela i, perquè no, més complicitat amb el client. La cadena de supermercats d'origen català -tot i que ara és propietat d'Eroski- supera la barrera dels 65 anys d'història fent un pas endavant. Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet, que ja tenien experiència en el món del comerç alimentari al detall, van obrir el primer establiment sota el nom de Caprabo, amb la barreja de les inicials dels seus cognoms.
Els tres valors que definien el primer supermercat de Caprabo eren “economia, varietat i qualitat”
Aquesta primera botiga inaugurada amb quatre caixes registradores de pagament i unes 10 persones treballant, encara segueix en funcionament a la ciutat comtal. Posteriorment van anar obrint més establiments fins que el 2007 es van unir a Eroski i actualment han arribat a tenir una xarxa de 300 supermercats a les quatre províncies de Catalunya i unes 6.000 persones que treballen en la companyia.
Les tres famílies que van fundar Caprabo tenien clar que calia apostar per la diversitat de productes i la qualitat del servei. De fet, els tres valors que definien el primer supermercat eren “economia, varietat i qualitat”, que vestien la façana del primer Caprabo i, 65 anys més tard, encara són fidels a aquest eslògan comercial. Segons detallen des de la cadena de supermercats, tenen una combinació de cinc pilars fonamentals: productes variats d'alta qualitat, participació activa de clients i col·laboradors, innovació constant, responsabilitat social i busquen no perdre de vista el client perquè puguin triar els productes que volen en el lineal.
A més, durant el juliol de 2024, Caprabo va presentar el seu projecte de transformació. Es tracta d'un full de ruta dotat de 60 milions d'euros que durarà tres anys, amb què la cadena de supermercats catalana espera "reconquerir el mercat". Aquest procés aposta per una nova estètica als grans establiments, una inversió en intel·ligència artificial, l'obertura de noves botigues a Catalunya i preus més baixos que els permetin ser "més competitius".
Juaristi (Caprabo): "Volem promocionar l'alimentació saludable i acabar amb la mala fama que menjar sa és car"
Amb aquest pla, l'empresa catalana espera facturar prop de 900 milions d'euros l'any 2026. Una xifra que representaria un 15% més dels 780 milions que va ingressar el passat 2023. A més, també esperen assolir un ebitda de 34 milions d'euros i una quota de mercat del 5% (actualment es troben en un 4,76%). En aquests moments, Caprabo ha incrementat gairebé un 86% el nombre de petits productors i cooperatives agràries, arribant als 325, i ha augmentat en un 146% les referències disponibles als seus lineals, que ja sumen 3.200, durant els últims anys.
Aquesta nova fase dona continuïtat al canvi d'estratègia que la companyia va adoptar a partir de 2021, després que Eroski i la societat EP Bidco, participada pel grup txec EP Corporate Group i l'inversor eslovac Patrik Tkáč, signessin una aliança pel mercat català i balear amb el nom de Supratuc.
Caprabo espera facturar prop d'uns 900 milions d'euros l'any 2026
Finalment, el director general de Caprabo ha anunciat que impulsaran la marca pròpia amb l'objectiu de guanyar quota de mercat. Actualment, es troba en un 28,5% del total de productes de Caprabo, pel 24% que representava fa només tres anys. Això sí, sempre partint de la base que el producte sigui de qualitat. "Volem promocionar l'alimentació saludable i acabar amb la mala fama que menjar sa és car", afirma Edorta Juaristi, director general de Caprabo.
4. El nou cop d'efecte d'Ametller Origen: crea el hub agroalimentari amb més inversió de Catalunya
Nou cop d’efecte d’Ametller Origen al sector agroalimentari català a mitjan de febrer del 2025. Si fa tan sols una setmana presentava uns resultats anuals més que satisfactoris amb una facturació de 681 milions d’euros i un creixement del 23% el darrer any, en aquesta ocasió projecta un nou hub agroalimentari a Mont-roig del Camp amb una inversió de 50 milions d’euros, la més gran de la història de Catalunya en el sector hortícola.
Josep Ametller, conseller delegat i cofundador del grup, explica a VIA Empresa que l’objectiu d’aquesta inversió és “guanyar múscul productiu per mantenir el model d’integració vertical únic i adaptar-lo al creixement futur de la companyia”. En aquest sentit, el nou centre que es projecta al municipi del Baix Camp es planteja com un espai especialitzat en agricultura eficient i sostenible i que sumarà esforços amb el nou Agroparc Penedès, que la companyia posarà en marxa pròximament a Gèlida, a l’Alt Penedès, on hi haurà un nou obrador i la seu corporativa de la companyia.
En l’actualitat, la quota de mercat d’Ametller Origen és d’un 3,63%, segons dades de Nielsen i s’eleva al 14% i 11% en fruita i verdura, respectivament. A més, compten amb 250 referències de fruites i hortalisses a les seves botigues, segons declara Ametller. També tenen una quota de mercat amb productes singulars com la bleda (53,39%) o la carxofa (23,10%). En aquests moments, el grup compta amb 1,2 milions de clients, 146 botigues i 4.700 treballadors.
Ametller Origen compta amb 250 referències de fruites i hortalisses a les seves botigues
El 2024, el creixement del grup s’ha vist impulsat a través d’una desena de nous establiments, però també amb l’increment de vendes de les botigues existents. Per superfície comparada, l’augment de la facturació ha estat superior al 14%, més d’un 12% en termes de volum (kg/unitats) de producte despatxat. “Pràcticament tot el creixement s’ha generat per un major volum de venda, i no per preu; això demostra l’esforç que fem dia a dia per oferir als consumidors l’alimentació saludable a un preu just i responsable”, apunta Ametller.
Respecte als plats preparats, aquests s'han convertit en una categoria que “ha crescut el doble en un sol any, i es consolida com una de les més potents i estratègiques”, tal com destaca Ametller. En aquesta categoria, la quota de mercat d'Ametller Origen supera el 9% gràcies a la creació de noves receptes al seu obrador d’Olèrdola i a un compromís constant amb la innovació i la sostenibilitat dels envasos.
L’obrador, que compta amb poc més de 5.000 metres quadrats de superfície, ha aconseguit incrementar un 20% la seva facturació el 2024, fins als 31 milions d'euros. Des d’aquesta unitat productiva, situada a Sant Pere Molanta, la companyia també elabora productes com cremes, truites o postres làctics. Actualment, més del 30% de la seva producció es ven a altres cadenes de supermercats, tant nacionals com internacionals.
Ametller Origen va anunciar un increment salarial per als treballadors d'oficines de l'11% a principis del 2025
El bon ritme d’obertures, amb 10 nous punts de venda a Catalunya i Andorra, ha convertit el 2024 en un “autèntic tour d’inauguracions per tot el territori”, segons Josep Ametller. Destaquen la nova botiga de Vielha, la primera del grup a la Vall d’Aran, i nous formats a Tarragona i Blanes, amb establiments de doble planta de més de 2.500 metres quadrats i grans aparcaments. Més enllà de la xarxa comercial, han assumit la gestió gastronòmica de l’Hospital de Sant Joan de Déu i de Televisió de Catalunya. A més, ofereixen serveis a escoles i subministrren productes a restaurants i hotels, amb un creixement del 30% en aquesta divisió.
A principis d'any, Ametller Origen va anunciar un increment salarial per als treballadors d'oficines de l'11%. La mesura, segons va fer públic la companyia, afectarà unes 300 persones, repartides entre les seus d'Olèrdola i Barcelona i, en aquest sentit, aplicarà el mateix barem que va aplicar la companyia l'any passat per al personal de botigues. Ametller dóna feina a unes 4.500 persones a tot Catalunya i el darrer any ha invertit un total de 3,1 milions d'euros en revaloracions salarials.
Una altra de les prestacions laborals que recentment va aprovar Ametller per a la seva plantilla i així distingir-se respecte d'altres empreses competidores és el dret a una assegurança mèdica privada, que inclou, entre d'altres, cobertura dental.
A més, amb l’objectiu d’oferir una formació contínua que permeti el desenvolupament professional dels seus treballadors, la cadena de supermercats ha impulsat un pla formatiu per millorar la competència lingüística en català del seu personal de botiga. Aquesta formació, que s’emmarca dins d’una de les primeres accions que farà la companyia per millorar el català oral dels seus treballadors, s’impartirà per dues institucions catalanes especialitzades en llengua i educació, com són el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el servei d’idiomes per a empreses i institucions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En total, més de 100 treballadors de botiga i carnisseria s’han adherit de manera voluntària a la primera edició del programa amb l’objectiu de poder millorar la qualitat del servei i atendre en català al públic.
5. Altres supermercats amb gran pes a Catalunya: el cas de Sorli i Plusfresc
En el cas de Sorli, està liderat per Anna Sorli, que pertany a la tercera generació de l’empresa que va fundar el seu avi, Francesc Sorli, quan, el 1923, va obrir la primera botiga de queviures al carrer Pere IV, al barri del Poblenou. El seu pare, Jordi Sorli Arall, va posar en marxa el primer supermercat el 1970 al carrer Bonaventura Muñoz, de Barcelona. El 2002 van fer un salt amb la plataforma logística de Granollers-Montmeló, que ara ampliaran. El 2015, Anna Sorli va deixar la direcció de màrqueting per situar-se al capdavant del grup familiar. A partir d’aleshores, s’han succeït els canvis, no només en la marca -de Sorli Discount va passar a anomenar-se Sorli– sinó també comercials.
El grup Sorli va tancar 2022 amb una facturació de 260 milions d’euros, superior als 255 milions d’un any abans. D’aquests ingressos, el 90% prové dels supermercats, el 3% de les benzineres i la resta dels centres esportius i del complex Sorli Emocions. En aquests moments, Sorli compta amb 105 supermercats, 15 cafeteries, tres centres esportius Sorli Sport (a Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Sitges), tres benzineres Sorli Go, dos restaurants i un centre comercial exclusiu (Sorli Emocions) que inclou un hotel de 4 estrelles. Disposa d’una plantilla de prop de 2.000 persones.
Finalment, Plusfresc va facturar 197 milions d'euros el 2023, un 6,2% més que l'any anterior. La companyia concentra un 21,5% de la quota de mercat a Lleida. El director general de Plusfresc, Francisco González, ha destacat la seva oferta fresca, que va representar el 37,2% de la facturació total: "Som una de les cadenes de supermercats amb l'assortiment de frescos més ampli". A més, compten amb més de 60 fruites i verdures, juntament amb carn procedent d'animals criats a Lleida amb una alimentació controlada, productes de forn o formatges.
L'empresa ha fet una inversió important en la millora de la logística i els processos interns per garantir una gestió òptima de la cadena de subministrament, des del moment de la compra fins al punt de venda, per tal de garantir la màxima frescor i qualitat.