Associacions, fundacions i cooperatives. En total més de 6.800 entitats de l'anomenat Tercer Sector treballen a Catalunya, on donen feina a 100.000 persones i ocupen 300.000 voluntaris. Més de dos milions de ciutadans reben les atencions d'unes entitats que facturen uns 5.800 milions d'euros, el 2,8% del PIB català.
Però si aconseguir finançament ja no és una tasca senzilla per a les empreses convencionals, mantenir les estructures d'unes organitzacions que prioritzen el beneficisocial per sobre de l'econòmic, encara ho és més. Per tal de trobar una via que els permeti augmentar volum i fer viable la seva continuïtat, cada cop són més les que aposten per la internacionalització exportant el seu model de treball arreu del món.
En una jornada celebrada a ACCIÓ per presentar el pla de suport a la internacionalització del Tercer Sector impulsat pel Departament d'Empresa i Ocupació, algunes d'aquestes entitats van presentar la seva experiència a l'hora d'exportar béns socials al món.
Suara, de camí a Xile
La cooperativa Suara és la més gran de Catalunya en el sector d'atenció a les persones. "Encara no estem internacionalitzats, però el procés està avançat i esperem estar-ho abans del setembre", explica Anna Monells, la seva directora de Programes Estratègics.
A finals del 2011, en plena crisi, Suara va prendre la decisió de "fer un pas endavant i continuar creixent. Hi havia tres maneres de fer-ho: mantenir els serveis actuals, entrar a nous sectors, i l'expansió fora de Catalunya", resumeix Monells.
L'expansió s'ha traduït en un pla de creixement estatal, i un pla d'internacionalització. "Els objectius eren ampliar fronteres i traslladar l'activitat fora del seu àmbit territorial. Es volia expandir el model i l'economia social a diferents territoris", explica la responsable de Suara.
En definitiva, aprofitar el coneixement adquirit i exportar-lo. També, però, "volem incorporar, explorar i aprendre de l'exterior, és un procés bidireccional", relata Monells; que també adverteix que "volem mantenir una actitud proactiva davant la competència mercantil".
Després de valorar diverses opcions seguint els criteris que s'havien fixat, és a dir, països amb un sistema de benestar en procés de desenvolupament, amb alta seguretat jurídica i on a la llarga es puguin externalitzar els serveis socials; el primer mercat escollit ha estat el de Xile.
"Comparant-ho amb la resta de països ens oferia més seguretat jurídica, hi ha poca corrupció i la majoria de la població es concentra a la capital. Per tant, en poca distància arribes a més gent", justifica Monells. En un país on el servei d'atenció a les persones grans és emergent, la responsable de Suara assegura que es concentren a realitzar "els sectors d'activitats que coneixem i on ens sentim segurs".
Finalment, Monells resumeix que a l'hora d'engegar un procés d'aquest tipus "cal una reflexió i conscienciació dins l'empresa". Quelcom que ha d'anar de la mà d'una bona capacitat d'adaptació de l'organització; i recomana "tenir estudis previs, viatjar dues persones, i que tota la planificació prèvia que es pugui fer des de casa agilitzarà la feina".
El Casal dels Infants, del Raval al món
Lluís Mas, responsable de Projectes al Marroc del Casal d'Acció Social als Barris, el Casal dels Infants, explica que parlar de cooperació no és ben bé definir la seva tasca, "ens diferencien altres coses". L'entitat, nascuda al barri del Raval de Barcelona el 1983, ha anat creixent per donar atenció als infants dels barris amb més dificultats de Catalunya. Des de fa un temps, però, han exportat el seu model al Marroc.
"No vam fer un pla estratègic perquè no som una entitat de serveis", explica Mas. "Des del 1997 treballem amb la realitat dels menors no acompanyats a Catalunya, molts dels quals vénen de Tànger. Quan ens van convidar a unes jornades sobre pobresa infantil al mateix Tànger, vam aprofitar per conèixer la realitat dels nens amb els quals treballàvem". Arran d'això, des del 2002 al 2007, sense disposar de finançament, van començar per les transferències de coneixement amb entitats del Marroc, intercanviant-lo.
El pas endavant definitiu va ser l'any 2007. "La Generalitat ens va convidar a participar al programa Catalunya-Marroc. I amb aquest treball comencem la internacionalització", recorda Lluís Mas. La feina consistia a "pensar quin era el nostre coneixement i valor afegit. La nostra aportació tenia més sentit que fos amb transferència de coneixement que amb intervenció directa com fem a Catalunya", explica.
Així doncs, "no volíem atendre persones, sinó traslladar models de gestió d'aquests casos", aclareix un Lluís Mas que creu que és clau "saber quina és la teva missió abans d'internacionalitzar-te".
El Casal dels Infants no només vol aportar la seva tècnica al Marroc, sinó també fer-hi present la seva cultura i valors. "Quan sóc al Marroc em sento al Casal dels Infants, per tant ho hem aconseguit, tot i que no sabem ben bé com", confessa Mas. L'objectiu és que en tres o quatre anys "puguin gestionar els projectes de manera autònoma", diu Mas. I tot plegat per poder impactar en la millora de les oportunitats socials i reforçar la capacitat de gestió i execució de les entitats.