23
de Setembre
de
2014
Act.
23
de Setembre
de
2014
"No parlem de negocis a la taula", afirma en un moment de El Padrino (Francis Ford Coppola, 1972) el personatge que interpreta l'actor James Caan. Per respecte o per estratègia, la filosofia de la família de Don Corleone, que treballava unida fossi quin fossi l'assumpte que es portava entre mans, és una de les filosofies més efectives per fer peribles els negocis familiars. Una màxima que aquesta setmana, quan se celebra el II Congrés Internacional Família i Societat a Barcelona moltes empreses catalanes tindran present.
I amb idèntica obsessió per evitar els frecs personals, i des de la perseverança i confiança en la família, treballa La Farga, empresa catalana allunyada dels aires cinèfils i ben lligada a la realitat empresarial catalana. Una organització honesta i transparent, amb molta història que, els seus gestors actuals, la família Fisas Armengol, projecta allargar durant molt de temps amb el mateix èxit consolidat. D'aquesta manera ho explica Ferran Fisas, copropietari de La Farga Group, en una de les sessions organitzades recentment per Esade Alumni Empresa Familiar.
"Estem forjant als futurs accionistes i consellers de La Farga", afirma Fisas, qui també és portaveu del seu Consell de Família, un organisme creat ex professo per assegurar la continuïtat d'un projecte familiar sòlid, desenvolupat en paral·lel a la família gestora.
La Farga compta amb 206 anys d'història, però no va ser fins a l'any 1980 quan l'estirp Fisas Armengol es va posar al seu capdavant. "Al meu pare li van encarregar el seu tancament però el vincle emocional que tenia amb la fàbrica, per on passava sovint, no li ho va permetre", relata Fisas. La planta a la qual fa referència està situada a Les Masies de Voltregà (Osona), seu principal d'aquest holding.
Un complex procés intern
Va ser a partir d'aquí quan el cap de família, Vicente Fisas, li va encarregar la gestió al seu gendre, Oriol Guixà, actual conseller delegat. Actualment, només dues persones de la família hi treballen. Guixà, cap visible de l'empresa, i la seva filla, Inka Guixà, qui és actualment la directora general d'expansió de la companyia i, segons Fisas, es perfila com la futura líder de l'empresa. "La nostra és una empresa molt complexa des del punt de vista de l'empresa familiar. Per això tenim una metodologia pròpia anomenada 'Pla Estratègic Familiar' que estructura les relacions", explica Fisas.
L'originalitat de crear un 'full de ruta' per la gestió de la corporació és pel grup una garantia: l'empresa ha de perviure per damunt de lligams i descendents que formen projectes de vida propis. Famílies diferents, en definitiva. Les discrepàncies no hi caben en la seva filosofia per això màximes com "la família ho té molt complicat per treballar a l'empresa" o "la família política no pot treballar a l'empresa" estan al codi intern de la corporació, perquè la seva clau de futur és "estimar l'empresa, per damunt de tot", apunta Fisas.
Herència que s'ha de guanyar
Fins i tot fa un temps van instaurar uns Comitès de Consorts per atorgar un paper i donar un espai a les parelles dels hereus de l'empesa. Ells només s'encarreguen de tasques de representació, sense cap mena d'autoritat. Per això, perquè valoren el patrimoni i desitgen la seva pervivència, entrar a formar part de l'empresa no és fàcil ni per als mateixos propietaris. "Per poder treballar ha de ser l'empresa la que demani el teu talent", explica Fisas. És a dir, que el talent, el bon fer, és l'única raó per participar en l'empresa familiar, al contrari de la creença popular instaurada arran desenes de projectes empresarials familiars marcades.
A La Farga, el procés s'inicia amb la proposta per part de la corporació al Consell de Família, que ho debat i que si ho aprova, ho passarà al Comitè de Nomenaments. Aquest està compost per tres persones alienes a l'empresa i a la família: un enginyer, un advocat i una psicòloga que supervisaran el pla de carrera de la nova incorporació.
La Fundació La Farga
I és que l'herència que rebran les futures generacions no és qualsevol cosa: segons xifres de l'empresa, el 2013 La Farga Group ha ocupat 283 treballadors i aquests dies s'ha conegut que el 2013 ha facturat 905,1 milions d'euros.
A més, disposa d'una important presència internacional que suma tres plantes productives a l'Estat espanyol (La Farga Lacambra, La Farga Tub i La Farga Rod); una a la Xina (Ganzhou Jiangwu La Farga), una altra als Estats Units (SDI La Farga), a més d'un centre de distribució de tubs de coure a França (La Farga Tub France).
"L'Oriol Guixà ja ens va dir que ara seríem aquí. Facturem més de 1.000 milions, estem a l'estranger... però l'Oriol ens ha promès que d'aquí a 10 anys serem cinc vegades més gran. I quan ens va explicar això, vam pensar que alguna cosa havíem de fer...". La solució ha estat encorsetar una empresa familiar per assegurar que funcioni, tot i la família. I sembla que ho han aconseguit.
I amb idèntica obsessió per evitar els frecs personals, i des de la perseverança i confiança en la família, treballa La Farga, empresa catalana allunyada dels aires cinèfils i ben lligada a la realitat empresarial catalana. Una organització honesta i transparent, amb molta història que, els seus gestors actuals, la família Fisas Armengol, projecta allargar durant molt de temps amb el mateix èxit consolidat. D'aquesta manera ho explica Ferran Fisas, copropietari de La Farga Group, en una de les sessions organitzades recentment per Esade Alumni Empresa Familiar.
"Estem forjant als futurs accionistes i consellers de La Farga", afirma Fisas, qui també és portaveu del seu Consell de Família, un organisme creat ex professo per assegurar la continuïtat d'un projecte familiar sòlid, desenvolupat en paral·lel a la família gestora.
La Farga compta amb 206 anys d'història, però no va ser fins a l'any 1980 quan l'estirp Fisas Armengol es va posar al seu capdavant. "Al meu pare li van encarregar el seu tancament però el vincle emocional que tenia amb la fàbrica, per on passava sovint, no li ho va permetre", relata Fisas. La planta a la qual fa referència està situada a Les Masies de Voltregà (Osona), seu principal d'aquest holding.
Un complex procés intern
Va ser a partir d'aquí quan el cap de família, Vicente Fisas, li va encarregar la gestió al seu gendre, Oriol Guixà, actual conseller delegat. Actualment, només dues persones de la família hi treballen. Guixà, cap visible de l'empresa, i la seva filla, Inka Guixà, qui és actualment la directora general d'expansió de la companyia i, segons Fisas, es perfila com la futura líder de l'empresa. "La nostra és una empresa molt complexa des del punt de vista de l'empresa familiar. Per això tenim una metodologia pròpia anomenada 'Pla Estratègic Familiar' que estructura les relacions", explica Fisas.
L'originalitat de crear un 'full de ruta' per la gestió de la corporació és pel grup una garantia: l'empresa ha de perviure per damunt de lligams i descendents que formen projectes de vida propis. Famílies diferents, en definitiva. Les discrepàncies no hi caben en la seva filosofia per això màximes com "la família ho té molt complicat per treballar a l'empresa" o "la família política no pot treballar a l'empresa" estan al codi intern de la corporació, perquè la seva clau de futur és "estimar l'empresa, per damunt de tot", apunta Fisas.
Herència que s'ha de guanyar
Fins i tot fa un temps van instaurar uns Comitès de Consorts per atorgar un paper i donar un espai a les parelles dels hereus de l'empesa. Ells només s'encarreguen de tasques de representació, sense cap mena d'autoritat. Per això, perquè valoren el patrimoni i desitgen la seva pervivència, entrar a formar part de l'empresa no és fàcil ni per als mateixos propietaris. "Per poder treballar ha de ser l'empresa la que demani el teu talent", explica Fisas. És a dir, que el talent, el bon fer, és l'única raó per participar en l'empresa familiar, al contrari de la creença popular instaurada arran desenes de projectes empresarials familiars marcades.
A La Farga, el procés s'inicia amb la proposta per part de la corporació al Consell de Família, que ho debat i que si ho aprova, ho passarà al Comitè de Nomenaments. Aquest està compost per tres persones alienes a l'empresa i a la família: un enginyer, un advocat i una psicòloga que supervisaran el pla de carrera de la nova incorporació.
La Fundació La Farga
I és que l'herència que rebran les futures generacions no és qualsevol cosa: segons xifres de l'empresa, el 2013 La Farga Group ha ocupat 283 treballadors i aquests dies s'ha conegut que el 2013 ha facturat 905,1 milions d'euros.
A més, disposa d'una important presència internacional que suma tres plantes productives a l'Estat espanyol (La Farga Lacambra, La Farga Tub i La Farga Rod); una a la Xina (Ganzhou Jiangwu La Farga), una altra als Estats Units (SDI La Farga), a més d'un centre de distribució de tubs de coure a França (La Farga Tub France).
"L'Oriol Guixà ja ens va dir que ara seríem aquí. Facturem més de 1.000 milions, estem a l'estranger... però l'Oriol ens ha promès que d'aquí a 10 anys serem cinc vegades més gran. I quan ens va explicar això, vam pensar que alguna cosa havíem de fer...". La solució ha estat encorsetar una empresa familiar per assegurar que funcioni, tot i la família. I sembla que ho han aconseguit.