Aquest dilluns hi ha 10 persones a Espanya que s'han llevat amb un premi de més de 400.000 euros. Són els únics que han encertat els 15 resultats de la quiniela d'aquesta setmana. Un joc tan popular, tan de tota la vida, que és difícil pensar que arribi a desaparèixer. Gràcies a la quiniela, un empat és una 'X', i guanyar fora de casa sempre serà un '2'. Aquesta setmana, però, la quiniela 'només' ha recaptat set milions i mig d'euros, més o menys la meitat del que era habitual fa tot just cinc o sis anys.
Eduardo Losilla (Barcelona, 1967) pràcticament va néixer en una administració de loteria especialitzada en quinieles. Actualment encara se'ls pot trobar a la Gran Via, 492, de Barcelona; i Losilla s'ha convertit en un referent del món quinielístic, col·laborant sovint amb els mitjans de comunicació.
Més enllà d'això, el negoci familiar és un exemple d'adaptació al canvi, d'innovació per no quedar-se enrere. En lloc d'asseure's darrere del taulell a esperar els clients, fa 30 anys ja van apostar per la informàtica per fer combinatòries d'apostes i van ser pioners del ram a Internet. El web Quinielista segueix ben actiu, i en paral·lel i amb altres socis, Losilla també ha engegat una casa d'apostes online: Suertia.
"Portem un any i mig oberts, però és un negoci que cada mes factura una mica més que l'anterior. No conec cap sector que tingui aquest creixement. És un mercat que està naixent i té futur", assegura abans d'asseure's amb VIAempresa per repassar una trajectòria camí de fer un ple al 15.
Què és un quinielista?
Ser quinielista és una forma de vida. Hi ha qui es dedica a col·leccionar monedes o té el hobby de viatjar; i n'hi ha que la quiniela la tenim molt arrelada. És un joc molt tradicional, de fa molts anys, que el teu pare ja hi jugava i anaves amb l'avi a l'administració a fer-la. Dins dels quinielistes hi ha els ocasionals, els que passen per davant d'una administració i fan una quiniela. I hi ha els que la viuen molt intensament, que van a buscar les butlletes, miren els partits de la setmana i s'estudien les classificacions. Són els que animen a tres o quatre de l'oficina a fer una quiniela més gran i fins i tot poden muntar una penya. Després passen el cap de setmana seguint els resultats. Des que els dilluns reculls la butlleta fins que acaba l'últim partit el diumenge, és tota una forma de vida.
Com funciona una penya quinielística?
Si t'agrada jugar a la quiniela, pots anar a la teva oficina i animar uns quants per posar 10 euros cadascú, i ja és una penya. Des d'això, que és el més popular, fins a penyes més professionals que es juguen més diners i has de comprar una participació per a tota la temporada. Però al final és un grup d'amics que s'ajunten, posen diners i fan la quiniela.
En el vostre cas, tot va començar en una administració de loteria...
Els meus pares ja s'hi dedicaven fa 50 anys, i es van especialitzar amb aquest perfil de quinielista que viu més la quiniela. A partir d'aquí hi ha hagut una evolució. Ho feien tot a mà i tenien 24 persones omplint butlletes i enganxant-hi els segells que feien falta per validar-les.
Encara hi ha gent que diu que va a "segellar la quiniela"...
Exacte! D'aquí ve aquesta expressió, encara que avui ja no se segella i tot està informatitzat.
Com vau modernitzar el fet de jugar a la quiniela?
El meu pare va ser el primer que l'any 1984 va comprar uns ordinadors per desenvolupar la combinatòria. Volies calcular una cosa i l'ordinador havia d'estar dos dies sencers calculant el que avui fa en un segon. Després vam tenir uns programes per fer la quiniela que tenia poca gent a Espanya, i més tard vam fer uns altres programes que regalàvem a tothom quan la gent ja tenia ordinadors a casa.
I amb l'arribada d'Internet?
A l'any 1998 et connectaves amb els mòdems que feien aquells sorolls tan estranys i nosaltres ja teníem pàgina web, on al principi només posàvem informació d'històrics, classificacions o horaris dels partits. Al cap d'uns anys, el següent pas va ser que la gent ja pogués jugar per Internet. Tot ha estat un procés.
Un procés que, paral·lelament, ha conduït al naixement d'una casa d'apostes online, Suertia...
Són camins diferents. Tenim l'administració de loteria, que a banda dels sortejos el 99% del que fem és centrat en la quiniela; i per una altra banda tenim el tema de les apostes online. A finals del 2011 es va regular el joc online a Espanya i amb uns altres socis vam tenir l'oportunitat de sol·licitar una llicència per vendre apostes per Internet, i és quan neix Suertia. No és una evolució de la quiniela en si, però sí que és una evolució de les apostes esportives i és anar seguint el camí.
Seguint tota la trajectòria familiar, s'endevina un caràcter innovador i inquiet per evolucionar sempre al ritme dels nous temps...
Sempre hem intentat anar un pas per endavant en el sentit de crear coses. Algunes han funcionat i d'altres no, però el que no crea res, no li funciona res. Si ens haguéssim limitat a estar asseguts darrere del mostrador, avui no seríem aquí. Sempre hem tingut la vocació de servei, de fer coses noves, de diferenciar-se i de ser emprenedor. Potser ho portem una mica en els gens, però es tracta simplement de ser una mica inquiet i provar coses.
Encara té vigència la quiniela tradicional o les apostes esportives online la faran desaparèixer?
La quiniela no desapareixerà mai, però no tornarà a ser el que ha estat. Venim d'una Espanya on només es podia jugar a la quiniela o a la loteria, i no hi havia res més. Els caps de setmana gairebé tothom jugava a la quiniela. Avui, en canvi, el mercat del joc és molt més ampli, hi ha més loteries i cada comunitat autònoma té les seves. Abans tampoc hi havia tants casinos, bingos ni màquines escurabutxaques. Les coses canvien i fa set o vuit anys les escurabutxaques ja recaptaven més que tots els jocs de Loterías y Apuestas del Estado junts. Hi ha hagut una saturació i innovació de jocs; i a part la quiniela porta quatre o cinc anys baixant les vendes.
Per què?
No hi ha una sola raó, és com la tempesta perfecta amb diferents problemes que s'ajunten. Primer hi ha una relativa competència amb les apostes. Però una cosa és jugar una quiniela on per un euro pots guanyar dos milions, i una altra és fer una aposta on per un euro potser en guanyes quinze. El producte és diferent. De fet, les cases d'apostes van arribar a Espanya el 2004 o 2005, i la quiniela fins el 2010 va anar augmentant la recaptació.
I a partir del 2010?
La quiniela va passar de recaptar 15 milions d'euros a la setmana a uns sis milions actualment.
Què més l'ha perjudicada?
Un altre factor és la crisi, el primer que deixa la gent és el joc. A més, la crisi ha fet que en els clubs de futbol només dos tinguin diners per fitxar. Com que Barça i Madrid guanyen sempre, hi ha molta més lògica, els premis són més baixos, i l'incentiu per jugar es redueix.
La dispersió horària de la jornada de lliga també ha afectat?
Sí, és un altre dels factors clau. Fa uns anys hi havia un parell de partits el dissabte i la majoria diumenge a les 17h. Podies seguir gairebé tota la quiniela en viu amb el transistor. Avui hi ha partits de divendres a dilluns i tots en horaris diferents, i fa que la quiniela ja no enganxi. El joc està anant al joc en viu, al moment. I la quiniela ha anat en sentit contrari.
I sobre el recent impost del 20% sobre els premis superiors a 2.500 euros?
És un problema molt important, perquè l'Estat, quan necessitava diners, va decidir cobrar aquest impost a més del 45% de la recaptació com havia fet sempre. Això fa que si guanyes paguis dues vegades, i afecta sobretot a les penyes una mica més grans. Amb aquest impost es fa impossible que guanyin res. Tots aquests condicionants han perjudicat la quiniela, però no crec que arribi a desparèixer.
El sector del joc té certa mala fama...
El que té més mala fama són les escurabutxaques i fins i tot els casinos. Però la quiniela o la primitiva no en tenen gens, de mala fama, tot i que no deixen de ser joc. Les apostes estan una mica entre dues aigües...
Com es prevenen aspectes com la ludopatia?
Només per regulació hi ha una sèrie de limitacions que hem de fer als usuaris per vigilar la ludopatia. Quan entres a una casa d'apostes online no pots ingressar 5.000 euros i després 5.000 més, tens un límit. Potser en pots ingressar 300, i si se t'acaben has de demanar un augment de límits, que no te'l donen fins al cap de set dies; i si el tornes a demanar no te'l donen fins passades unes quantes setmanes. Tens uns límits que no hi són a les escurabutxaques, on l'amo del bar no t'atura si no pares de llançar monedes. És més, per les apostes en viu només pots jugar amb el saldo que tenies abans que comenci el partit. Un cop començat no et pots tornar boig, treure la targeta i començar a ingressar sense parar.
Traslladar el joc a Internet ha beneficiat la prevenció?
Internet ha permès que tot sigui més mesurable i controlable, tot queda registrat i permet posar limitacions. Però al final el joc té una part lúdica. Veure un partit de futbol havent fet una aposta de 10 euros o sense fer-la, canvia el partit, no és el mateix. Més enllà de guanyar diners, hi ha el factor d'encertar, amb el que tots gaudim.
Per acabar, què et sembla el projecte de BCN World i les rebaixes d'impostos als casinos?
Això ho encasello en l'àmbit polític, i quan entra la política en el joc tot perd el sentit. Aquí hi ha un sector de joc privat antic i tradicional, i de cop i volta perquè ve un senyor que vol invertir no ha de pagar impostos. Per què jo sí que ho he de fer? El sector privat del joc ja genera llocs de treball i riquesa. Per tant, els impostos o els paguem tots o no els paguem ningú.