Si no ens deixen diners els bancs farem el nostre banc. Aquesta és la resposta que José Maria Arizmendiarrieta, impulsor de l’experiència de Mondragon va donar als enginyers fundadors de les primeres cooperatives, quan aquests li posaven de manifest les dificultats per trobar finançament per al desenvolupament dels projectes cooperatius, i, tanmateix, la seva resposta els va deixar gelats i incrèduls. Tant és així que, segons sembla, el mossèn se’n va anar d’amagatotis cap a Madrid i en va tornar al cap d’uns dies amb la fitxa bancària de la Caja Laboral Popular sota el braç, a partir de l’acta de constitució d’una assemblea de dubtosa legalitat.
Fos com fos, disposaven d’una caixa cooperativa que van saber aprofitar des d’un primer moment a partir de l’any 1959 quan es va constituir. El model de negoci, tan bàsic com efectiu: captar l’estalvi de l’entorn, invertir-lo a les cooperatives i crear ocupació. Un cercle virtuós que funcionava com un rellotge. Així no és d’estranyar que el primer eslògan de màrqueting de l’entitat financera fos Libreta o maleta. Els estalvis a Caja Laboral (Laboral Kutxa) o emigrar forà d’Euskadi, més clar l’aigua.
La caixa, a banda de finançar, actuava com a divisió empresarial assessorant les cooperatives del grup així com els nous projectes. Orientada i dedicada, exclusivament, a la corporació, cosa que amb els ulls actuals resulta inimaginable. Tot el risc en les empreses cooperatives del mateix grup empresarial, al regulador ara mateix li explotaria el cap només de pensar-ho.
Des de llavors ha plogut molt i d’una exposició cent per cent endogàmica, actualment el finançament a les quasi cent cooperatives del grup basc s’ha passat al quasi irrellevant 1,5%. Així, l’entitat s’ha diversificat prestant serveis financers a particulars i empreses en general, primer a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra d’on és originària (amb una implantació i quota de mercat més que rellevant) per anar creixent a partir dels anys 80 i 90 del segle passat com una taca d’oli en els territoris adjacents.
La crisi financera del 2008 va fer estralls en el conjunt del sistema financer fent desaparèixer o deixant molt tocades bona part de les entitats. Podem dir que Laboral Kutxa en va sortir, fins i tot, reforçada mantenint les seves posicions en tots els territoris on s’havia implantat i sense tancar cap oficina. Una exposició al sector immobiliari inferior al de la resta d’operadors els va permetre fer una digestió adequada de la greu situació. Ara mateix amb 27.000 milions d’actius és l’entitat financera més gran supervisada pel Banc d’Espanya, en els propers anys quan assoleixi els 30.000 serà el Banc Central Europeu qui se’n farà càrrec.
Laboral Kutxa és l’entitat financera més gran supervisada pel Banc d’Espanya
Laboral Kutxa és una banca cooperativa com algunes de les que podem trobar a Europa i a casa nostra, però amb algun tret singular que la caracteritza i diferencia. Si, en general, a la banca cooperativa els seus socis són els clients, en el cas de Caja laboral els propietaris són els seus més de 2.000 treballadors i les cooperatives mondragonianes. Amb un model retributiu que inclou un ventall salarial d’un a sis (qui cobra més, cobra sis vegades el que menys) i amb un 75% dels resultats que es queden a la cooperativa en forma de reserves o capital per als socis, reforçant any rere any els seus recursos propis. La resta, principalment, és contribució per diferents mecanismes de solidaritat i intercooperació a reforçar la corporació cooperativa perquè pugui promoure nous projectes i generar ocupació de qualitat i cooperativa, és a dir, complir amb el seu propòsit i garantir el llegat.
Avui dia l’entitat competeix en un pla d’igualtat amb la resta d’entitats financeres i d’asseguradores, mitjançant una banca de proximitat. Amb els millors estàndards de qualitat i servei a escala estatal avalats, entre altres, per Forbes i amb notes excel·lents en els indicadors que mesuren la salut d’una entitat financera (solvència, morositat i rendibilitat). Amb aquesta carta de presentació, quin és el futur que s'espera per a l’entitat que de forma visionària va impulsar el mossèn de Mondragon fa més de 65 anys? Sens dubte continuar sent fidel als seus principis i valors per continuar sent útil a la societat actual com ho ha estat des dels inicis de la seva trajectòria.
En un moment d’extrema concentració del sistema financer l’aparició d’un player sobrevingut és una excel·lent notícia
Així doncs, amb la fortalesa com a entitat i la robustesa de la seva liquiditat com a palanca, el futur passa per una decidida estratègia de creixement i expansió a Catalunya. Així de clar i rotund ho explicava Xabier Egibar, director general de l’entitat a l’assemblea general del passat 12 d’abril celebrada al Kursal de Donostia per aprovar els resultats 2024 i presentar les línies de futur.
En un moment d’extrema concentració del sistema financer (i passi el que passi en l'OPA del BBVA al Sabadell) l’aparició d’un player sobrevingut incrementa l’oferta, d’una entitat que aposta, clarament a llarg termini, que s’implicarà i arrelarà al conjunt de la societat catalana és, sens dubte, una excel·lent notícia. Per sobre de tot, amb el compromís de contribuir, des del model de banca cooperativa, en el desenvolupament econòmic català aportant recursos i finançament a particulars, al conjunt del teixit empresarial i institucional.