Joan Laporta (Barcelona, 1962) és advocat i empresari. "El Jan" també ha sigut polític i president del Barça. VIA Empresa l'entrevista a l'emblemàtica Fàbrica Moritz des d'on prepara, partit a partit, la seva candidatura per tornar a presidir el club dels seus somnis. Abans d'emocionar-se recordant el llegat de Cruyff, Laporta entra escalfant per la banda, pentinant-se i entre trucades d'estricte actualitat blaugrana. "Els que busquen la immediatesa esportiva han portat molts clubs a la ruïna", assegura i això que encara no hem començat el partit. Llums, càmera i al loro.
Per què va decidir ser advocat?
Jo volia ser metge. Vaig entrar a dret, la facultat em va captivar i vaig fer la carrera per ser advocat. Durant la carrera vaig treballar en un bufet i quan vaig acabar, vaig muntar un despatx. Ser advocat és una carrera i una professió apassionant que et dóna una visió molt àmplia de la vida. Sóc un enamorat d'aquesta professió.
Va fundar Laporta & Arbós.
Vaig muntar el despatx amb els meus socis, em vaig emmirallar en els despatxos d'advocats americans i vaig visitar alguns despatxos de Nova York, Los Ángeles, o Londres. Això ho compaginava amb ser assessor personal del cònsol del Japó a Barcelona fins que vam tenir un gruix de clients que ens va permetre dedicar-nos només al despatx. M'agradava molt defensar persones i empreses que ho necessiten i ajudar a engegar projectes.
"Jo volia ser metge i ara sóc un enamorat del dret. Ser advocat és una professió apassionant que et dóna una visió molt àmplia de la vida"
Especialitzat en mercantilisme.
Jo sóc mercantilista i toco el dret d'empresa però el despatx és multidisciplinar i tenim cobertes totes les disciplines del dret tant de particulars com d'empreses. Donem un servei integral. L'exercici laboral de l'advocacia és una forma de guanyar-me la vida, és apassionant i em connecta amb la realitat i la vida mateixa.
I ser president del Barça?
Té relació. Vaig al Barça des de petit quan tenia cinc anys i anava al camp amb el meu pare i el meu avi, des d'aleshores que tinc consciència barcelonista. El meu pare em va fer soci la temporada del Cruyff jugador. Sempre he seguit l'actualitat del Barça i he viscut molt intensament el club. Va haver-hi un moment de la història del club en què vaig pensar que havia de pronunciar-me.
L'Elefant Blau.
Allò em va curtir molt a l'hora de conèixer com s'estava dirigint i com s'ha de dirigir un club de futbol com el Barça. Vaig fer l'Elefant Blau juntament amb uns companys amb llavors idees similars sobre el què havia de ser el Barça. Pel fet de ser advocat, em van venir a buscar al despatx perquè estudiés els estatuts del Barça i assessorés com interposar un vot de censura l'any 1997 i 1998. Va venir un bon amic meu al despatx a proposar-me fer-ho juntament amb una persona de referència com l'advocat i economista Armand Carabén. L'Armand era com un pare pel Johan Cruyff que era el meu ídol i que em proposés això em va agradar molt.
De la tàctica a la jugada.
Hi havia un decret de la Generalitat que em permetia fer un vot de censura amb un quòrum de suport molt més favorable que no el dels estatuts que encara no havien incorporat la llei. Es va fer un seguiment acurat de com s'estava gestionant el club, vaig estar molt atent a les eleccions del 2000 i l'any 2003 quan va plegar Joan Gaspart vam decidir juntament amb uns companys que seria candidat a la presidència del Barça. Van ser unes eleccions extraordinàries per l'experiència personal i pel missatge autèntic i de canvi. Vaig tenir la sort i la capacitat, ho vam fer molt bé tots plegats i vam guanyar les eleccions per ser president del Barça.
"Em vaig presentar al Parlament defensant que Catalunya havia de tenir poder d'Estat i amb la voluntat d'unir el catalanisme polític"
Com valora el seu pas per la política?
Va ser després dels meus dos mandats a la presidència del Barça del 2003 al 2010, exceptuant un any què em van treure per una jugada impròpia. Vaig presentar-me a les eleccions del Parlament a finals del 2010 perquè voliar posar a disposició del país una visió que defensava que Catalunya havia de tenir poder d'Estat.
Poder d'Estat.
Si bé som una nació, havíem de tenir més poder. Ens havíem anat empobrint, econòmicament, políticament i socialment. Era un moment crític. Vaig posar a disposició del país la notorietat que m'havia donat ser president del Barça i ho vaig fer amb la voluntat d'unir el catalanisme polític i fer un pas endavant perquè Catalunya tingués més poder per decidir les qüestions importants.
Més poder per a què?
Més poder per fer hospitals, sense dependre del que diguin. Més poder per fer escoles, ajudar els més necessitats i la gent gran. Més potestat i poder fiscal. Més poder a l'hora de decidir qüestions com la immigració. En aquells moments, ens trobàvem i malauradament encara ens trobem que Catalunya ha perdut poder i pes específic a l'hora de prendre decisions. Així doncs, sóc partidari de què Catalunya ha de tenir el màxim poder per decidir què fer amb els recursos dels catalans per donar benestar a tots els ciutadans.
"Conec el Jaume Giró de fa molts anys, té el Barça i la seva economia al cap. Té claríssim el què hem de fer per revertir la malmesa situació econòmica"
Per què va decidir posar la pancarta “Con ganas de volveros a ver” al costat del Bernabeu?
Perquè tinc ganes de tornar-los a veure. Tinc ganes de tornar a defensar els interessos del Barça i que el Barça recuperi el seu pes específic dins el món del futbol. Tinc ganes de tornar a guanyar, de què torni una nova etapa esplendorosa a la història del Barça i amb això vull dir que el Barça torni a ser una entitat de referència a nivell mundial. És una candidatura amb experiència, tenim la determinació per prendre decisions d'aquesta mena i a la vida quan tens una responsabilitat, s'ha de ser decidit i determinat per defensar els interessos del club que representes.
Per què va triar l'exdirector general de La Caixa, Jaume Giró, com a vicepresident econòmic?
El Jaume Giró és el millor. El conec de fa molts anys, té el Barça i la seva economia al cap. Té claríssim el què hem de fer per revertir la malmesa situació econòmica que pateix avui el club i tenim un pla de xoc per reflotar l'economia del Barça. És una persona honesta, culer, intel·ligent i a més participa de les emocions que genera el Barça en tot moment. M'agrada envoltar-me de persones intel·ligents perquè millora els grups que es plantegen per engegar una iniciativa o assumir un repte com el de tornar a fer el club sostenible econòmicament i que continuï sent propietat dels socis i sòcies del Barça.
Quin és el pla de xoc?
Controlar la despesa, reorganitzar l'endeutament, generar nous ingressos i optimitzar els contractes que avui ja generen ingressos.
Com evitar que el Barça entri en concurs de creditors?
Més enllà de les línies de negoci que generaran nous ingressos i seran molt importants, també estem preparant una emissió de bons institucionals i singulars per als socis, sòcies, aficionats i aficionades del Barça que vulguin.
"Més enllà de les línies de negoci que generaran nous ingressos també estem preparant una emissió de bons institucionals i singulars"
Com fareu la doble emissió de bons?
L'emissió de bons ens pot donar liquiditat en relatiu curt termini. Els bons institucionals estaran regulats pel mercat de valors, és emissió de deute als obligacionistes que s'hi subscriguin. Seran remunerats, és a dir, hi haurà una retribució i un interès de mercat. Tindrà un termini i les quantitats que s'aconsegueixin aniran a equilibrar el compte d'explotació.
Es tracta de reduir aquest dèficit que hi ha avui entre els ingressos que ha generat el club aquesta temporada i les despeses que ha d'afrontar.
El Barça és la institució esportiva que més ingressa del món, però ara té pèrdues.
El pla de xoc no són només idees. S'ha de treballar bé per revertir aquesta situació i trencar aquesta inèrcia negativa en la qual ha entrat el club. Hi ha un pla estratègic molt clar i ara ens trobarem amb unes despeses que hem de pagar amb salaris de jugadors i amortitzacions que són la principal acció del pla de xoc a curt termini. Per això estem reclamant que el Barça ha de tenir un president i una junta directiva el més aviat possible. És urgent i hem perdut un temps valuosíssim per afrontar diferents situacions a nivell esportiu i econòmic.
S'ha de començar a parlar amb tots els espònsors del club perquè vegin que ens poden fer confiança i activar els seus patrocinis com no s'ha fet darrerament per tal que siguin rendibles. S'ha de començar a renegociar i tenim contractes de patrocinis que encara estan pendents de signatura. Defensarem els interessos del Barça i reflotarem l'economia del club aplicant aquest pla de xoc.
El Barça s’ha utilitzat en algun moment com a eina política?
Entenc el Barça com un instrument per fer país, però no per fer política de partits. En el nostre Barça hi cap tothom i penso que ha de ser així. El Barça s'ha convertit en un club global i com a president treballaré incansablement perquè sigui un motor d'optimisme per a totes les persones que s'estimen el Barça des de qualsevol racó del planeta.
El Barça té un compromís social i solidari, té un compromís amb el país i amb Catalunya i té un compromís amb el barcelonisme que ens agermana. Puc dir amb total contundència que fora de Catalunya s'entén aquest compromís del Barça amb Catalunya i els intents que hi ha des de fora per dividir els barcelonistes no acaben prosperant perquè hi ha molta generositat d'ambdues parts per entendre aquesta situació.
"Entenc el Barça com un instrument per fer país i un club global, però no per fer política de partits"
Hem fet que el Barça sigui global i reconegut a nivell mundial. Hem fet que el Barça sigui català, espanyol, europeu, asiàtic, nord-americà, africà... Hem de tenir una especial sensibilitat i defensar totes les formes de pensament que hi ha dins del barcelonisme.
Preguntar del lector i soci Eduard Sayós: Tornarà Unicef a la samarreta?
La samarreta és un actiu fonamental importantíssim perquè és la manera més impactant d'enviar missatges al món. Vam fer l'acció d'Unicef i tenim l'experiència per sorprendre i posicionar-nos com un club pioner en responsabilitat social corporativa d'un club de futbol pioner per llançar un missatge als més desafavorits perquè vegin que no estan sols i que hi ha un club com el Barça posant Unicef a la samarreta i desenvolupant programes per ajudar als joves més vulnerables. Ara farem un pas més enllà.
Amb la Fundació del Barça?
Sí, tenim pensat que la Fundació del Barça tingui un marc d'actuació format per l'agenda 20/30 dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i l'acord de París amb la lluita contra el canvi climàtic i també la Next Generation de la UE que està preparant el món post covid a escala social, cultural i econòmica.
Una via per transmetre aquest missatge és la samarreta del Barça, ens trobaran a la lluita contra la pobresa infantil, donant dignitat als migrants i als refugiats, compromesos amb programes d'una educació de qualitat per als joves vulnerables, compromesos amb la sostenibilitat, la protecció i la conservació del planeta i el medi ambient, per la pau i contra tots els atemptats que es produeixin contra els drets humans.
Unicef va ser la millor decisió no esportiva que vam prendre quan jo era president i ara estarem molt centrats a fer un món millor i per suposat la samarreta del Barça reflectirà el posicionament del club en la mesura que l'economia del club també ho permeti. Un cop reflotem l'economia, tot això es posarà més de manifest.
"Unicef va ser la millor decisió no esportiva que vam prendre quan jo era president"
Pregunta del lector i soci Vicente Cornejo: es rescatarà el projecte Norman Foster per a la reforma del Camp Nou?
Està tot bastant adjudicat en aquest sentit. El pla urbanístic està aprovat, l'adjudicació del projecte arquitectònic està pràcticament feta i hi haurà poca variació en quant el que és. No veig que hi hagi molt marge en el projecte arquitectònic però estem en una comissió de la candidatura estudiant a fons tot el que és l'espai Barça. S'ha de fer una due diligence per veure quin és l'estat de situació i quant costarà aquest projecte, la renovació del Camp Nou, la construcció del nou palau, dels tres edificis del pla urbanístic, corporatiu, l'hotel, un edifici per llogar a les empreses i entitats relacionades amb la indústria de l'esport, la zona comercial que s'incorpora o l'augment de la mega store del Barça.
Quin cost es calcula?
Hem de conèixer quin és el cost perquè hi ha un contracte signat per l'anterior junta i Goldman Sachs que està pendent de ser ratificat per l'assemblea de compromissaris del Barça. Si bé el concepte és correcte i interessant almenys, em vull llegir la lletra petita per tal de donar la meva opinió definitiva a aquest contracte. Poden haver-hi altres alternatives.
Com per exemple?
Ho hem d'estudiar a fons i la Due Diligence ens dirà el què costa aquest projecte. Per començar es va dir que tenia un cost de 600 milions d'euros, el 2018 va pujar a 825 milions d'euros que és el contracte que hi ha amb Goldman Sachs i m'agradaria saber si costarà aquesta quantitat de diners o serà encara més elevat. Penseu que és el projecte més emblemàtic que té el club i ha de perdurar en el temps 70 o 80 anys.
"L'Espai Barça és el projecte més emblemàtic que té el club i ha de perdurar en el temps 70 o 80 anys"
Quin és el millor llegat de Johan Cruyff?
El llegat del Johan és tridimensional, és d'una personalitat... La més important juntament amb Gamper de la història del Barça. El seu llegat és que ens va fer guanyadors i des de la generositat. Té un llegat social, solidari, humanista d'una màxima generositat. Va crear un corrent de pensament tant en el futbol com en la vida i això és l'important. Ens va fer guanyadors buscant l'excel·lència i donant espectacle.
Tots els que hem tingut la sort de poder-ho viure en directe i en el meu cas, podent gaudir de l'amistat del Johan que a mi primer m'emociona i després m'omple d'orgull. Em sento un afortunat per haver pogut conèixer i viure experiències amb el Cruyff, el tenim sempre present a les nostres decisions. Era una persona admirable, era genial.
Per acabar, quedi's amb un aprenentatge personal i un últim missatge.
El missatge fonamentalment va adreçat als socis i sòcies del Futbol Club Barcelona. Tinc moltes ganes de tornar a ser president del Barça, vull ser-ho perquè el Barça continuï sent propietat vostra i vull tornar l'alegria al barcelonisme, vull prendre les decisions perquè el Barça torni a ser una referència a nivell mundial. Perquè tinc l'experiència necessària, la determinació i perquè estimo el Barça.