Dissabte passat, els socis del FC Barcelona -propietaris del club a tots els efectes- van aprovar els comptes de la temporada 2022/23 que la junta directiva els van presentar. L’aprovació es va fer mitjançant el ja conegut mètode dels compromissaris, és a dir, representants dels socis escollits de diverses maneres (la majoria per sorteig) que són els únics que tenen potestat per assistir a les assemblees amb veu i vot. A les beceroles del club, quan encara n’eren pocs els membres, tots els socis tenien dret a participar en les assemblees, un mètode que més tard es va substituir pels dels socis delegats (equivalents als compromissaris actuals) que va durar fins a la República, quan de nou es van obrir les decisions a tots els socis. Amb el franquisme es va recuperar el sistema dels delegats-compromissaris, una manera de funcionar que ha durat, de moment, fins al dia d’avui.
Que l’assemblea fos telemàtica permet pensar que, ara que hi ha els suficients mitjans tecnològics, potser seria el moment d’obrir el club un altre cop a tots els socis. Avui dia el Barça té, si fa no fa, 140.000 socis, dels quals només uns 3.500 (el 2,5% del total) són els compromissaris que poden prendre decisions, dels que únicament 417 estaven presents al començament de l’assemblea del passat dissabte. Això va desembocar en què els punts fonamentals de l’assemblea, com ara el tancament de comptes o pressupost de la temporada vinent fossin aprovats per una xifra tan raquítica com poc més de 370 vots a favor. Sembla un número molt esquifit quan parlem d’una de les institucions clau del país i que travessa uns moments crítics.
La inhibició dels propietaris del Barça (els socis) de les seves obligacions com a tals ha provocat que no existeixin veritables mecanismes de control a les juntes directives
El model de presa de decisions de l’assemblea és una de les cares dels greus problemes de governança que té el club, la raó màxima per la qual el Barça porta anys fent equilibris prop de la fallida. La inhibició dels propietaris de l’entitat (els socis) de les seves obligacions com a tals ha provocat que no existeixin veritables mecanismes de control a les juntes directives que successivament regeixen el club. Sigui com sigui, el president Laporta va aconseguir el suport de la massa social en tot el que els va presentar, de manera que davant seu se li presenta un horitzó completament net d’obstacles per continuar regint el club amb els mateixos procediments que ha emprat fins ara. De tot el que vam veure dissabte, ens interessa posar el focus sobre el tancament comptable de la temporada 2022/23, que de moment és la millor radiografia que tenim per analitzar la salut actual del club.
Per començar veiem que els ingressos ordinaris del club van ser d’uns 800 milions d’euros, el que implica un increment respecte de la temporada passada d’un 25%, aproximadament. Les principals diferències han estat els ingressos per competicions, que s’han doblat un cop s’ha deixat enrere tot vestigi de la Covid, màrqueting (els patrocinadors), amb un creixement de prop del 50%, i serveis prestats, que gairebé s’ha doblat. Les quotes de socis i abonats també han experimentat cert increment. Però, compte, els ingressos per drets de televisió, un dels pilars dels clubs avui en dia, han caigut gairebé un 15%, que és el peatge de revendre els drets a un tercer, és a dir, al fons Sixth Street (la primera de les palanques).
Les xifres actuals fan inviable el Barça a llarg termini si no s’aconsegueix donar la volta a les pèrdues ordinàries sistemàtiques
L’increment de la facturació ordinària seria una dada molt positiva, si no fos perquè les despeses ordinàries s’han disparat gairebé un 45%, fins a superar àmpliament els 900 milions d’euros, el que provoca que el club augmenti les seves pèrdues estructurals, amb una bretxa que es fa difícil de suportar i que danya sistemàticament els fons propis de l’entitat. De les despeses cal destacar l’increment de les de personal, que pugen dels 457 milions d’euros als 625, un 37% de creixement, imputable gairebé en exclusiva al personal esportiu (se suposava que un dels mandats de l’era Laporta era reduir la massa salarial desbocada que havia deixat l’administració Bartomeu). L’altra despesa que crida l’atenció és la que ve etiquetada com a “altres despeses”, que passa de 164 milions d’euros a 280, o sigui, un 70% de pujada. A tot això cal afegir que la partida procedent de les vendes de jugadors, que en moltes ocasions serveix per equilibrar els comptes, la temporada passada va deixar unes pèrdues de més de 40 milions d’euros.
Tot plegat mostra unes xifres que fan inviable el club a llarg termini si no s’aconsegueix donar la volta a les pèrdues ordinàries sistemàtiques que ja fa massa anys que el club genera. Aquest panorama tan preocupant queda maquillat per les ja famoses palanques, que en la temporada que s’acaba de tancar van suposar uns 800 milions d’euros d’ingressos addicionals, procedents de la venda d’ingressos futurs per drets de televisió i de la transmissió a tercers d’una part del capital de Barça Media, la societat que havia de sortir a cotitzar al Nasdaq, però que al final no ho ha fet perquè inversors clau s’han fet enrere. Els ingressos que han proporcionat les palanques han permès transformar les pèrdues ordinàries d’uns 300 milions en uns beneficis bruts de 423 milions d’euros que, un cop l’Agència Tributària ha passat el rasclet, es queden en una mica més de 300. Que el Barça presenti números negres en l’exercici tancat ha de ser considerat com un miratge al qual no cal fer gaire cas, perquè segurament trauríem conclusions errònies sobre la gestió del club.
A la memòria auditada s’indica que el patrimoni net del club és negatiu
Per altra banda, si donem un cop d’ull a la situació patrimonial blaugrana, comprovem que la situació no és pas millor, perquè amb uns ingressos anuals de 800 milions d’euros, el passiu s’enfila, de moment, fins als 2.800 milions, al que és molt difícil de fer-hi front amb uns resultats ordinaris negatius de manera sistemàtica. A més, a la memòria auditada s’indica que el patrimoni net del club és negatiu, el que compromet el futur de l’entitat. La subsistència del Barça sense capitalitzacions externes (és a dir, sense transformar-se en societat anònima) està del tot condicionada al fet que les obres de l’Espai Barça que duu a terme la constructora Limak finalitzin dins el termini, i que es compleixin les previsions d’ingressos pel nou complex barcelonista. En cas contrari, és segur que el deute serà impagable. Sigui com sigui, els socis han donat via lliure a Laporta per persistir en aquest camí.