• Empresa
  • Laurel Gaming: competició i entreteniment a la butxaca dels catalans

Laurel Gaming: competició i entreteniment a la butxaca dels catalans

Després d'impulsar una primera versió que ha assolit més de 20.000 descàrregues, la firma preveu llançar-ne una segona amb què "la gent s'hi vulgui quedar"

Alex Jové, Javi Domingo, Lluís Jové i Laura Albert, impulsors de Laurel Gaming | Cedida
Alex Jové, Javi Domingo, Lluís Jové i Laura Albert, impulsors de Laurel Gaming | Cedida
Barcelona
29 de Febrer de 2024
Act. 29 de Febrer de 2024

És sabut, en el món de la psicologia, que l’avorriment obre la porta de la creativitat. Un clar d’exemple d’això és LaurelGaming, el resultat de molt avorriment -i, per tant, molta creativitat- de JavierDomingo i LluísJové, dos joves catalans que, des de la seva etapa com a estudiants, han posseït el poder de crear noves formes d’entreteniment per trencar la monotonia de les classes. Ara, amb més recursos i una idea ben definida, han impulsat, amb l’ajut de BarcelonaActiva, una aplicació de jocs casuals en què els usuaris poden jugar, competir i obtenir recompenses amb la filosofia de “deixar de jugar-se les cerveses que ningú paga”.

Projectes emprenedors que neixen a les aules

“A l’escola, per passar l’estona i no avorrir-nos, ens inventàvem jocs, normalment relacionats amb penyores”, explica a VIA Empresa Jové en el hall 8.1 del Mobile World Congress, que acull el 4YFN en una edició plena de talent i projectes innovadors. El cofundador de Laurel detalla que “un dels nostres jocs consistia a estripar una bola de paper i, durant la classe, ens l’anàvem llançant. A qui li tocava, la portava, i si el professor et pillava, et feia fora de l’aula, i en acabar la classe, qui perdia havia de fer una penyora que el posés molt nerviós”. I és que amb aquest esperit i amb una llarga trajectòria com a maldecap per als docents, era difícil que la idea de Domingo i Jové no tingués èxit.

“Aquest és el concepte que posteriorment vam decidir estimular, el del joc amb recompensa o penyora, aplicada als jocs digitals”, comenta Domingo. En aquest sentit, no cal ser un expert en videojocs. Els que proposa l’aplicació són els clàssics: trivial, parxís, snake, escacs, o pedra, paper i tisores, entre d’altres. “Són jocs molt senzills, tothom pot jugar”, afegeix l’emprenedor, destacant el gran avantatge de la plataforma: concentrar diversos jocs en un mateix espai.

Una fase beta descarregada més de 20.000 vegades

Tots dos cofundadors, ja fa dos anys i mig que es dediquen plenament a Laurel Gaming. Després d’impulsar l’aplicació durant sis mesos a mitja jornada, van decidir deixar les seves respectives feines per posar el focus en aquella capacitat que compartien, des de ben joves, a les aules: la creativitat. I ho estan aconseguint. Han ampliat l’equip a cinc persones i ja fa un any que van llançar la primera versió de l’aplicació, que va assolir les 20.000 descàrregues i 100 usuaris diaris.

La primera versió de l’aplicació va assolir 20.000 descàrregues i 100 usuaris diaris

Actualment, l’equip de Laurel Gaming té al cap llançar la segona versió, començar a monetitzar-la i obtenir més tracció mitjançant els seus tornejos, ampliant el ventall de jocs i continuar creixent. “Volem créixer en usuaris recurrents, perquè amb la primera versió ja hem demostrat que el plantejament és molt bo”, explica Jové, qui afegeix que “amb el poc que vam invertir, la gent ja volia entrar i jugar a Laurel, però, amb la segona versió, farem que la gent s’hi vulgui quedar”.

El Mobile: la cita clau per compartir coneixement

Els dos cofundadors han aprofitat el Mobile, donant-se a conèixer amb un estand que fa goig, dotat de quatre dispositius per testejar l’aplicació. “És el nostre primer MWC amb estand, els dos últims anys vam acudir com a visitants”, explica Domingo, qui destaca que “sempre és positiu venir aquí, perquè aprens molt i coneixes molts projectes interessants”. Per la seva banda, Jové afegeix que “s’aprèn molt dels altres emprenedors, malgrat que pertanyin a altres sectors, moltes vegades ens enfrontem a problemes molt semblants”.

 

I precisament d’això es tracta el camí que Domingo i Jové van decidir emprendre fa dos anys i mig, d’aprendre: “Hem après a tenir molta resiliència, cal tenir molta paciència, confiar en el teu projecte i saber focalitzar-se, escoltant molt a la gent que en sap més que tu, especialment en les etapes més inicials del projecte”, exposa Domingo, qui conclou que “calen fer petites passes, però sòlides”.