No podia haver-hi millor ubicació per a un centre tecnològic que el carrer de la Innovació. Als afores de Terrassa, tocant amb Matadepera, se situa precisament el més antic d’Europa: Leitat. Nascuda sota el nom Acondicionamiento Tarrasense, es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que, des del 1906, s’ha guanyat el respecte de la resta dels centres tecnològics arreu de l’Estat i d’Europa aportant valor social, industrial i econòmic a la societat. Des d’aleshores, la seva història ha estat una autèntica muntanya russa: des del seu trasllat del centre de Terrassa als afores de la ciutat, passant per un projecte que va comportar pèrdues milionàries, fins a liderar la darrera convocatòria de l'Agència Estatal de Recerca. Amb els canvis en la cúpula directiva de Leitat, que van situar Jordi Cabrafiga com a nou director general de l’entitat i responsable del seu reflotament ja fa un any, el centre tecnològic tancarà el 2024 amb beneficis després de perdre 17 milions d’euros el 2023 -malgrat incrementar la facturació un 13%-, i ha triat VIA Empresa per explicar-ho, acomiadar l’any i donar la benvinguda a un prometedor 2025.
Leitat és la 14a entitat a Europa que més fons europeus rep, i consta entre les 300 primeres entitats de les més de 71.000 que existeixen al continent
“El nostre objectiu en acabar l’any és ser una eina de millora de la competitivitat de les empreses”, explica Cabrafiga a VIA Empresa, en una visita a les instal·lacions egarenques. I, ara per ara, es pot dir que així ho és: segons la World Association of Industrial Technological Research Organizations (WAITRO) -organització de la qual ostenta la segona vicepresidència-, Leitat és la 14a entitat a Europa que més fons europeus rep, i consta entre les 300 primeres entitats de les més de 71.000 que existeixen al continent. “El primer que cal per transformar el món és escoltar un sí”, comenta el director de Leitat; ni més ni menys, la paraula màgica responsable dels més de 300 projectes europeus que ha executat el centre en els darrers 10 anys.
Actualment, Leitat es troba immers en gairebé un centenar a escala europea, després d’haver-ne executat 158 en els darrers tres anys. “És una bestiesa”, comenta Cabrafiga. I no pot ser d’una altra manera: el centre tecnològic ha generat, aquest 2024, uns ingressos de 47 milions d’euros i ha captat 31,6 milions d’euros en projectes competitius i en serveis d'R+D, una xifra un 21% superior a la de l’any anterior i la més alta de la història. A escala estatal, les dades també són considerablement sucoses: “Haurem desenvolupat projectes d'R+D per a 622 empreses, de les quals 355 són catalanes”, comenta Cabrafiga.
Del tractament de la diabetis a la renovació 4.0
Entre els més destacats -i encara en curs- destaca l’iDiabetes, que ha desenvolupat dos dispositius no invasius més còmodes, segurs i indolors per als pacients; el projecte Infinite, que planteja una solució industrialitzada per a la renovació profunda d'edificis -Renovació 4.0-, destinada a reutilitzar l'aigua de pluja i les aigües grises; o X-Seed, que impulsa un electrolitzador capaç de generar hidrogen renovable de forma més eficient i a un cost de producció més baix.
Leitat compta amb un equip de més de 400 professionals i experts en recerca aplicada
El potencial de la ciència i la tecnologia per incidir en el nostre dia a dia permet a Leitat agrupar els mencionats projectes i tota la resta en cinc grans blocs: salut i biomedicina; indústria digital; economia circular i descarbonització; química aplicada i materials; i serveis de tecnologia avançada. Una tasca possible amb els més de 400 professionals i experts en recerca aplicada, dels quals un 75% són investigadors dividits en aquestes cinc àrees, i que donen respostes multisectorials al teixit empresarial en matèria d’automoció, embalatge, energia, indústria, mobilitat, i tèxtil, entre molts altres. “Del nostre equip destaca la varietat de talent; hi ha fins a 19 nacionalitats diferents entre els nostres espais”, afegeix Cabrafiga.
"Ens hem de posar les piles"
Més xifres econòmiques per acompanyar els projectes principals de Leitat: és el tercer centre a l’Estat en ingressos i facturació privada amb 49 milions d’euros que ha distribuït en projectes d’R+D+2i -recerca, desevolupament i innovació industrial- (45%), projectes per a empreses -el 2023 en va treballar amb més de mig miler- (44%) i projectes amb finançament públic no competitiu (11%); tot, en un centre que compta amb una productivitat un 21% superior a la mitjana dels centres adherits a la Federación Española de Centros Tecnológicos (Fedit). “Quan veus el que estan inventant grans potències, t’adones que ens hem de posar les piles”, comenta Cabrafiga, qui manifesta que “les empreses no fan prou per a la transferència tecnològica”.
Aquest és un dels motius principals pels quals l’entitat ha impulsat iniciatives pròpies com el centre d’innovació digital IAM 3D HUB, especialitzat en manufactura additiva i impressió 3D. Com a socis tecnològics compta amb HP, Reinshaw, Basf i Abstract, per dinamitzar el sector de la impressió 3D al continent europeu. Molt vinculat a aquest sector, la 3D Incubator, la primera incubadora europea d’alta tecnologia en impressió 3D, és un altre dels projectes gestionats pel personal tècnic de Leitat des de la seva fundació l’any 2019, i ja ha donat suport a més de 150 empreses emergents. I el Healthcare Living Lab Catalonia (HCLLC), centrat en la millora de la salut de les persones, que mitjançant la col·laboració d’altres entitats identifica les necessitats i oportunitats relacionades amb el món de la innovació.
L'ERO a WeLab i la fi de les pèrdues de 10 milions anuals
Ara bé, darrere d’aquests creixents projectes i optimistes xifres que el centre tecnològic mostra després del seu reflotament, hi ha un moviment clau que va dur a terme Cabrafiga en arribar a la cúpula directiva del centre el novembre del 2023, en trobar-se un forat financer de 30 milions d’euros produït en els darrers tres anys: l’antiga direcció de Leitat va adquirir, el 2020, la unitat d’R+D d’Esteve: “Amb personal inclòs, tot el seu actiu i tot el seu passiu”, comenta Cabrafiga.
“Era una unitat que, per decisió d’Esteve, va deixar de fer R+D, com la majoria de farma, que avui dia es dedica a vendre genèrics”, afegeix el CEO de Leitat. Aquesta decisió va portar l’empresa farmacèutica a cercar un comprador d’aquesta unitat, i li va vendre a Leitat per un euro per posteriorment transformar-la en WeLab. El que no sabia el centre tecnològic és que aquesta unitat, dedicada exclusivament a la recerca en medicaments, li generaria anualment unes pèrdues de 10 milions d’euros, una situació que es va allargar fins que, amb el nomenament de Cabrafiga com a director del centre, va posar fi amb un ERO que va afectar els 69 professionals de la unitat i a una cinquantena al Vallès Occidental i a l'Anoia: en conjunt, 120 persones que s'hi van veure implicades.
Un espai laberíntic entre el misteriós Tòrax i el Parc Audiovisual
L’edifici del carrer de la Innovació es tracta d'un espai laberíntic, ple de sales destinades a tota mena de recerca en què es respira un ambient fresc, en bona part causat pel jove equip que transita aquests espais. Cada sala és una sorpresa. “Aquí estem desenvolupant una campanya per conscienciar a la població de la quantitat de microplàstics que alliberem al mar a l’hora de fer servir la rentadora”, explica Cabrafiga en una habitació plena de rentadores. “Es tracta del projecte europeu Mermaids, amb el qual estem desenvolupant unes bosses per al rentat de roba sintètica que fan que aquesta desprengui menys microfibres”, afegeix. Tot aquest conjunt de sales es troben compreses entre l’auditori a la planta baixa, que l’entitat fa servir per trobades i reunions, i el pàrquing que curiosament es troba al terrat, amb vista al Mediterrani. I no només; també es tracta d’un entorn únic, en tocar amb el Parc Audiovisual de Catalunya i l’Hospital del Tòrax.
La seu de Leitat es troba en un entorn únic, a tocar amb el Parc Audiovisual de Catalunya i l’Hospital del Tòrax
Aquest darrer, acabat de construir l’any 1952 per acollir pacients amb malalties respiratòries, com ara la tuberculosi, la fibrosi o el càncer de pulmó, no només es va convertir en un centre rellevant per al territori, en atendre a més de la meitat dels afectats per aquestes malalties a Catalunya fins al seu tancament definitiu el 1997, sinó que posteriorment ha esdevingut una de les principals icones catalanes del tanatoturisme. Durant el seu període actiu, va ser l’hospital amb un índex de suïcidis més elevat: es diu que molt dels pacients, destinats a una lenta i dolorosa mort, decidien posar fi al seu patiment saltant d’un novè pis.
Amb el pas dels anys fins a l’actualitat, tant l’acadèmia del programa de televisió Operación Triunfo, ubicada al mateix espai, com professionals del Parc Audiovisual de Catalunya, construït en els encontorns de l’hospital, han reportat haver sentit crits i vist ens que encara no tenen explicació. Per als amants del misteri i d’aquest tipus de turisme, plataformes com Atrápalo ofereixen visites guiades a l’edifici de dues hores per un preu de 18 euros, només aptes per a majors d'edat.
Més d’11.500 metres quadrats d’instal·lacions dedicats a la innovació
A banda de la seu central, a tocar d’aquest icònic espai i del Parc Audiovisual, que aquest 2024 va rebre 10 milions d’euros per part del Govern per a la seva ampliació amb la construcció de dos nous platós, val a dir que Leitat compta amb diverses àrees tecnològiques arreu de Catalunya i una al País Valencià. A Barcelona, és present a la Cambra de Comerç, al 22@, al Parc Científic, al Vall d'Hebron Institut de Recerca i al DFactory. D’altra banda, compta amb una seu al Centre d’Innovació Anoia, a Vilanova del Camí; al Parc Agrobiotech, a Lleida; i al Biopolo La Fe, a València. En conjunt, més d’11.500 metres quadrats d’instal·lacions dedicats a la innovació.