10
de Juny
de
2015
Obrir noves línies comercials amb mercatsestrangers i mantenir-les de manera continuada és un dels principals reptes de les pimes catalanes, segons els experts, perquè la globalització s'ha vist com una sortida cap endavant en una situació de crisi i de col·lapse del mercat interior però no com una aposta de futur. La gestió de les pimes i la responsabilitat penal directe de les empreses són d'altres dels temes que més preocupen els empresaris, a més de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies i l'ús legal de les xarxes socials empresarials.
La internacionalització, a l'ADN de l'empresa
PepGarcía, membre de la junta directiva d'ACEDE, responsable del grup d'emprenedoria i director general de l'empresa MaxchiefEuropa, dedicada al disseny industrial i amb socis de Taiwan, assegura que "tot i estar molt de moda parlar d'internacionalització, el cert és que hi ha poques pimes que exportin i de les que ho fan poques ho fan de manera regular". El motiu, segons García, és que l'exportació s'ha vist de forma reactiva. "El mercat propi estava saturat per la crisi i l'opció ha estat diversificar el mercat i buscar-ne de nous. S'ha plantejat l'exportació com una necessitat però no com una estratègia de l'empresa a llarg termini, no forma part de l'ADN de l'empresa", explica García.
Durant els anys de crisi econòmica el nombre de pimes que exporten ha passat dels 100.000 als 160.000, encara que el 72% no ho fa de manera regular, es a dir, no ho ha fet durant els darrers quatre anys. "A més el mercatinternacional és més aviat domèstic. El 67% de les empreses que exporten ho fan a la Unió Europea i la major part d'elles a França, Alemanya i Portugal", comenta Garcia.
Un dels principals problemes que troben les pimes per obrir mercat és la manca de coneixement del client al qual s'estan adreçant. "Les formes de negociació són molt diferents si tenim davant un client àrab o un client xinès, per exemple, i sovint les pimes no tenen experiència en aquest tipus de sectors perquè el departament d'exportació no forma part de l'ADN de l'empresa, és un afegit", considera Garcia.
Plantejament internacional amb capital català
Una de les opcions per introduir-se a nous mercats és fer-ho de la mà d'empresaris locals, com va fer el mateix Garcia quan l'any 2008 va posar en marxa Maxchief Europa. "Per poder treballar en un mercat cal tenir un coneixement extens de tot allò que l'envolta", considera aquest emprenedor que durant gairebé dues dècades havia ocupat llocs de responsabilitat a diverses empreses, gràcies a les quals havia tingut relació amb el mercat xinès. Garcia recorda que "els empresaris veien Xina com un mercat on produir de manera econòmica, però és quelcom més que això, també té un important potencial".
Dels seus viatges de negocis a la Xina, Garcia va entrar en contacte amb l'empresa Maxchief Investments Ltd, un holding amb origen a Taiwan amb plantes industrials a diversos països asiàtics dedicades a la producció d'articles per a sectors com ara el mobiliari o els generadors solars fotovoltaics i va decidir donar forma a Maxchief Europa. L'emprea va néixer amb el 50% del capital aportat pels socis catalans i el restant per Maxchief Investments com a departament comercial a Europa des del qual es contribueix a la investigació de les necessitats del mercat global, la creativitat i el disseny. "El plantejamentés internacional, aquest fet està interioritzat a la filosofia de l'empresa, no és una decisió puntual perquè el mercat local no funcioni", diu Garcia, que aposta per aquesta fórmula de globalització.
La feina també està repartida. A Europa es gestiona la distribució i l'Àsia aporta el potencial productiui la capacitat de gestió d'un equip directiu amb formació internacional i especialitzats en el mercat. "Cal tenir coneixement del mercat en el qual treballes per poder tenir garanties d'èxit", considera el director general de Maxchief Europa. D'aquesta manera, segons Garcia, la internacionalització és una part del plantejament de l'empresa i no un pegat, una cosa afegida.
La internacionalització, a l'ADN de l'empresa
PepGarcía, membre de la junta directiva d'ACEDE, responsable del grup d'emprenedoria i director general de l'empresa MaxchiefEuropa, dedicada al disseny industrial i amb socis de Taiwan, assegura que "tot i estar molt de moda parlar d'internacionalització, el cert és que hi ha poques pimes que exportin i de les que ho fan poques ho fan de manera regular". El motiu, segons García, és que l'exportació s'ha vist de forma reactiva. "El mercat propi estava saturat per la crisi i l'opció ha estat diversificar el mercat i buscar-ne de nous. S'ha plantejat l'exportació com una necessitat però no com una estratègia de l'empresa a llarg termini, no forma part de l'ADN de l'empresa", explica García.
Durant els anys de crisi econòmica el nombre de pimes que exporten ha passat dels 100.000 als 160.000, encara que el 72% no ho fa de manera regular, es a dir, no ho ha fet durant els darrers quatre anys. "A més el mercatinternacional és més aviat domèstic. El 67% de les empreses que exporten ho fan a la Unió Europea i la major part d'elles a França, Alemanya i Portugal", comenta Garcia.
Un dels principals problemes que troben les pimes per obrir mercat és la manca de coneixement del client al qual s'estan adreçant. "Les formes de negociació són molt diferents si tenim davant un client àrab o un client xinès, per exemple, i sovint les pimes no tenen experiència en aquest tipus de sectors perquè el departament d'exportació no forma part de l'ADN de l'empresa, és un afegit", considera Garcia.
Plantejament internacional amb capital català
Una de les opcions per introduir-se a nous mercats és fer-ho de la mà d'empresaris locals, com va fer el mateix Garcia quan l'any 2008 va posar en marxa Maxchief Europa. "Per poder treballar en un mercat cal tenir un coneixement extens de tot allò que l'envolta", considera aquest emprenedor que durant gairebé dues dècades havia ocupat llocs de responsabilitat a diverses empreses, gràcies a les quals havia tingut relació amb el mercat xinès. Garcia recorda que "els empresaris veien Xina com un mercat on produir de manera econòmica, però és quelcom més que això, també té un important potencial".
Dels seus viatges de negocis a la Xina, Garcia va entrar en contacte amb l'empresa Maxchief Investments Ltd, un holding amb origen a Taiwan amb plantes industrials a diversos països asiàtics dedicades a la producció d'articles per a sectors com ara el mobiliari o els generadors solars fotovoltaics i va decidir donar forma a Maxchief Europa. L'emprea va néixer amb el 50% del capital aportat pels socis catalans i el restant per Maxchief Investments com a departament comercial a Europa des del qual es contribueix a la investigació de les necessitats del mercat global, la creativitat i el disseny. "El plantejamentés internacional, aquest fet està interioritzat a la filosofia de l'empresa, no és una decisió puntual perquè el mercat local no funcioni", diu Garcia, que aposta per aquesta fórmula de globalització.
La feina també està repartida. A Europa es gestiona la distribució i l'Àsia aporta el potencial productiui la capacitat de gestió d'un equip directiu amb formació internacional i especialitzats en el mercat. "Cal tenir coneixement del mercat en el qual treballes per poder tenir garanties d'èxit", considera el director general de Maxchief Europa. D'aquesta manera, segons Garcia, la internacionalització és una part del plantejament de l'empresa i no un pegat, una cosa afegida.
El crèdit
Un dels greus problemes que apunten els empresaris és l'accés al crèdit. L'advocat i representant del grup d'assessors de l'ACEDE, GenísBoadella considera que "es parla molt de la sortida de la crisi i de la millora de les condicions econòmiques però aquest és un fet que els petits i mitjans empresaris no han notat encara". "No és fàcil accedir al crèdit, hi poden accedir les empreses solvents però a aquestes no els fa falta. És la resta la que necessita accedir al crèdit per tirar endavant el negoci o per obrir nous mercats i el cert és que aquestes no tenen accés al crèdit", manté Boadella.