Quan la soja era un desconegut i l’única llet que acompanyava el cafè del matí era la de vaca, Josep Erra va fundar Liquats Vegetals per aportar al mercat una nova beguda proteica i que substituïa a la perfecció la llet de cada dia. Rondava el 1991 i la tasca d’introduir aquest nou producte anava de la mà del seu objectiu de “difondre una alimentació més sana a través de l’ús de matèries primeres vegetals que substituïssin un producte habitual”, explica la seva filla i actual directora general, Laura Erra.
D’aleshores ençà, han passat 26 anys i el que en el seu moment semblava una beguda estranya i només disponible en establiments especialitzats, ara és un producte plenament consolidat als supermercats. Tan consolidat, que amb el temps ha donat peu a la creació de noves fórmules d’arròs, de civada, de coco i arròs, amb cacau, amb cereals... Una llista de nous beuratges que ha obligat la companyia a incrementar la seva producció progressivament en els darrers 10 anys fins al punt d’inaugurar una ampliació de la fàbrica aquest mes de maig, situada a Viladrau.
Aquesta operació suposa un augment de 16.000 metres quadrats de l’actual planta en una inversió de 25 milions d’euros. L’objectiu és passar d’una producció de 80 litres anuals a 160, el que suposarà incorporar 50 nous treballadors als 180 que ja integren la plantilla.
Líders en qualitat-preu
La localització no és casual. “Si vols un producte tan natural com sigui possible, és fonamental tenir unes matèries primeres excel·lents. L’aigua és un dels nostres principals ingredients, per això vam localitzar-nos al peu del Montseny”, assenyala Erra, qui remarca que no deixen de ser una empresa petita i que per desmarcar-se de la competència han desenvolupat “un producte màxima qualitat a bon preu”.
“Si vols un producte tan natural com sigui possible, és fonamental tenir unes matèries primeres excel·lents"
Sempre que la formulació ho permet, la matèria primera prové de la zona. En el cas de la soja, un llegum no autòcton, la compra es fa al Canadà, “un dels millors països en producció de soja, sobretot perquè garanteix que no és transgènica i és de la més alta qualitat”, afirma la directora.
Potser per tot això poden dir que els seus clients són plenament fidels a les seves marques: Yo Soy, Yo Soy +Bio, Monsoy i Almendrola. Cadascuna té la seva quota de mercat i les seves característiques. Mentre que Yo Soy, la de més pes per al negoci, és la que es troba a les grans superfícies i va destinada al consumidor de masses, Yo Soy +Bio busca captar l’atenció del comprador que va al supermercat buscant un producte amb valor afegit. Monsoy, en canvi, és la gamma ecològica i la que té més sortida en comerços especialitzats; i Almendrola, la marca de la seva beguda d’ametlla.
Tot i que la soja és la beguda més venuda, Erra remarca que és també la més quota de mercat està perdent: “Hi ha molts tipus de begudes i al consumidor també li agrada variar. Ara el nostre producte estrella és el de civada, seguida de prop de l’ametlla i l’arròs”. Aquest context és el que ha fet que Espanya sigui el quart mercat europeu amb més vendes de begudes vegetals i amb un creixement anual del 10%.
Invertir en i+D per ser 100% naturals
“La naturalitat dels nostres productes no té res a veure amb la competència”. Que Erra pugui fer aquesta afirmació és perquè la seva aposta per la innovació tecnològica és ferma. Amb l’ànim d’oferir un producte natural, rebutgen l’ús d’additius i els substitueixen amb l’ús de màquines i processos d’última generació. “El focus sempre ha sigut substituir elements que no aporten valor a escala nutricional per tecnologia. Quan des de l’inici de la constitució d’un projecte busques això, el desenvolupament de l’empresa anirà sempre en aquesta direcció”, constata.
"El focus sempre ha sigut substituir elements que no aporten valor a escala nutricional per tecnologia"
Només el 2016 van invertir 25 milions d’euros en innovació, una partida que els ha permès portar un sistema de producció responsable amb el medi ambient. Reciclen el 99% dels subproductes derivats de la fabricació i han reduït un 20% els recursos energètics i hídrics per a l’elaboració d’un litre de beguda vegetal amb la implantació d’una tecnologia més eficient. Una mostra de com la indústria, de mica en mica, es decanta cap a una gestió més eficient, un tret destacat en aquest Dia Mundial del Medi Ambient.
Mercadona, el trampolí de Yo Soy
La venda a l’exterior representa “només” un 10% dels 57 milions d’euros que Liquats Vegetals va facturar el 2016. El “només” ve perquè en els inicis de la companyia l’exportació era el gruix principal del negoci: “Abans veníem més a fora que al mercat nacional, però en potenciar les nostres marques pròpies, la tendència s’ha invertit”. Amb l’ampliació de la fàbrica, però, preveuen augmentar la presència a l’exterior i cobrir la demanda que tenen, sobretot, dels països sud-americans.
El fet que Espanya sigui el mercat principal, segons Erra, és degut al “boca-orella entre els consumidors que va fer que creixéssim molt”. També va ser definitiu el salt a la gran distribució, quan fa aproximadament 15 anys les begudes vegetals van deixar d’estar només als lineals dels herbolaris.
"A Mercadona van ser pioners en portar al mercat aquest tipus de productes i van apostar per nosaltres”
El primer supermercat a introduir Liquats Vegetals va ser Mercadona a través de la marca Yo Soy amb les begudes de soja i soja amb cereals. “En aquells moments no era una gran empresa, no tenia tants supermercats, però van ser pioners en portar al mercat aquest tipus de productes i van apostar per nosaltres”, subratlla. Sota la política de treballar amb proveïdors propis de la cadena de supermercats, l’empresa gironina ha deixar de distribuir-hi la seva marca, però hi comercialitza dues begudes d’arròs i de civada sota la marca Alitey, exclusiva de la companyia valenciana.
Més enllà de potenciar la venda a l’exterior, la companyia vol distribuir nous formats diferents del litre i incrementar la presència de la seva línia ecològica perquè, tal com apunta Erra, “és un segment que anirà creixent perquè és garantia d’una millor conciliació entre la indústria i l’entorn”.