Jaume Lladó (Sant Feliu de Guíxols, 1954) és soci i director general de Dale Carnegie a Espanya. Carnegie era el cognom d'un empresari nord-americà que fa més de 100 anys va revolucionar la formació del desenvolupament personal i professional amb diferents cursos i un autèntic hit literari com és How to win friends and influence people. Actualment, l'empresa té més de 2.700 instructors professionals i imparteix cursos Carnegie en 25 idiomes i en més de 80 països del món. Lladó que va descobrir Carnegie amb només 15 anys té una llarga experiència com a consultor, headhunter i desenvolupador d'equips i és sobretot especialista en comunicació eficaç, relacions humanes i lideratge. També és professor d'Esade en desenvolupament de carreres professionals. “Cada dia és una obra d'art per crear noves relacions”, defensa. Aprofitem-ho!
Quan va descobrir a Dale Carnegie?
Vaig descobrir-lo pel meu pare que era una persona que llegia molt i ens va ensenyar el llibre de Dale Carnegie al meu germà i a mi. Deia que l'havia ajudat molt. He sentit a parlat a casa de Carnegie des que tenia 15 anys per la importància que li donava a la relació amb els altres i la forma de relacionar-nos com a clau de l'èxit de la nostra vida.
Ve del sector de la banca i la consultoria. Quines són les principals lliçons empresarials que ha après?
Cada dia s'aprèn una lliçó nova. Vinc d'un món on les coses es feien d'una forma determinada i ara, canvien constantment. No pots canviar res en una organització o en tu mateix si no hi ha un canvi de mentalitat. Imagina't una botiga, hi ha un expert en electricitat i entra una persona nova a treballar, l'antiga pensa "jo en sé més, no en en sap i ho demostraré". Imagina't una botiga, hi ha un expert en electricitat i entra una persona nova a treballar, l'antiga pensa "jo en sé més per la meva experiència i necessita la meva ajuda". La segona botiga vendrà molt més que la primera.
"Sempre parlem d'actitud, però el més important és la mentalitat"
Una qüestió d'actitud.
Totalment. Però no és només d'actitud, sinó mentalitat. Els grecs antics ja es queixaven que els joves no respecten els grans i que no sabien on aniríem a parar... Sempre parlem d'actitud, però el més important és la mentalitat.
Ara dirigeix Dale Carnegie a Espanya.
Ens dediquem a desenvolupar habilitats d'intel·ligència social. Ara se li diu així... Fins fa poc, eren habilitats de relació, comunicació o lideratge. Està demostrat: la gran part d'allò que absorbeix les nostres energies en positiu i negatiu és la relació amb els altres. Com més hàbils siguem a l'hora de relacionar-nos, més èxit tindrem! Això ho va descobrir Dale Carnegie fa més de 100 anys desenvolupant una sèrie de metodologies per ajudar a la persones a guanyar habilitats. Nosaltres no impartim coneixements en els nostres cursos, sinó habilitats. Poques persones han après a anar en bicicleta llegint llibres de física! Aprens a anar en bicicleta quan algú t'ajuda a tenir fe en tu mateix i t'aguantes si pedaleges més. Aquí treballem sobretot 30 habilitats clau que has de tenir i dominar.
Com per exemple?
Respectar l'opinió dels altres, discrepar sense ofendre, fer sentir importants als altres, agafar la iniciativa sense molestar, corregir una persona fent-la sentir digne, somriure... Molta gent sap que somriure és important però no són conscients de l'important que és. Podem escollir si demanar un cafè amb un somriure o no. I si ho fem somrient, crearem una relació diferent amb el cambrer.
"Poques persones han après a anar en bicicleta llegint llibres de física!"
Em recorda a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
El coeficient d'intel·ligència que ha estat vigent des de principis de segle es fixava en habilitats lògiques i numèriques. Ara, n'hi ha moltes més. Hi ha persones que escolten una nota i saben reproduir-la cantant o segueixen un ritme amb el cos. Hi ha persones que poden percebre les emocions dels altres. Nosaltres fem intel·ligència intrapersonal (controlar les teves pròpies emocions) i interpersonal (relacionar-se amb els altres).
La tecnologia ens aïlla o ens ajuda a relacionar-nos amb els altres?
Depèn de nosaltres trobar el moment mental per estar amb nosaltres mateixos. Però, seria com preguntar-li a un pare quan educa els seus fills i et diria que sempre. Fent i deixant fer. Estem immersos en un món frenètic i ara es parla de mindfulness o reset. Les empreses procurem tenir un espai on les persones puguin tenir un moment per reunir-se amb elles mateixes.
"Les habilitats que es necessitaran al futur no són tècniques sinó de relacions entre persones"
Tenim relacions plenes dins l'entorn digital?
Tots els processos de millora passen per l'etapa de velles necessitats amb noves tècniques. Veiem més les noves tecnologies com a amenaça que com a ajuda. Els de la meva edat preferim trucar per telèfon, però els joves assimilen les noves tecnologies. Fa poc vam fer una sessió d'intel·ligència artificial versus intel·ligència social. La IA evoluciona de forma espectacular i preocupant. El rol que ens queda a les persones és allò que les màquines no poden fer: treballar amb les emocions. Per què les màquines són capaces de generar converses? Es preocupen per tu i volen fer-te sentir bé. Les habilitats que es necessitaran al futur no són tècniques sinó de relacions entre persones.
Com definiria el coaching?
En un sentit utilitarista. Utilitzar els altres, les situacions... Fins i tot, maneres de persuadir en benefici propi però que no són genuïnes i no sempre busquen el més important: respectar els altres. Hi ha molts grans professionals i amb una gran sensibilitat dins el món del coaching, però nosaltres volem que interioritzis les habilitats.
Això és una art o una ciència?
Art. Si vols pintar una flor necessites un to artístic. Però, també necessites un pinzell, uns olis i uns colors amb característiques determinades. A Dale Carnegie ensenyem tècniques per ser un artista. Tu podries explicar com t'ho fas per lligar?
Suposo que lligant...
Hi ha una tècnica? Cadascú té la seva. Segurament estaríem parlant de tenir una conversa, ser amable, treure el millor d'un mateix... Però, cadascú ho fa a la seva manera i té art. Nosaltres donem eines perquè siguis un artista de les relacions interpersonals.
L’obra més coneguda de Carnegie es titula Com guanyar amics i influir sobre persones.
El títol en català és una traducció de l'obra How to win friends and influence people. Però, How to win friends és com fer amics. El concepte influir no és tan agressiu al Regne Unit com a Espanya. El mateix amb discuss i discutir. La clau de l'obra de Carnegie és ser genuí, respectar els altres i ser sensible. Amb això pràcticament ja n'hi ha prou. Marc Márquez és un gran corredor de motos perquè és molt sensible. Té la capacitat de saber què li passa a la moto a 300 quilòmetres per hora i prendre decisions. Hi ha persones que saben adonar-se com s'estan sentint els altres i el que vol Carnegie és que siguis hàbil en això i actuar en conseqüència.
"Marc Márquez és un gran corredor de motos perquè és molt sensible"
L'art de l'empatia.
Ser hàbil empatitzant i col·locant-te en el lloc de l'altre. Per ser entesos hem d'intentar entendre els altres.
Per què influir és diferent a Espanya i al Regne Unit?
Influir a Espanya té un sentit negatiu, però la picaresca es veu amb simpatia. En canvi, influir a Anglaterra té un sentit positiu i la picaresca és lamentable. És cultural. Això sí, ens passem el dia influint els altres i venent-los les nostres idees o opinions.
Carnegie va escriure Com deixar de preocupar-se i començar a viure. Què ens preocupa en ple segle XXI i com superar-ho?
Sovint tenim moltes angoixes que no venen soles. Ahir, estava amb directius de recursos humans que patien molt parlant en públic. Per què? Pànic escènic. Hem de controlar l'estrès, encara que no es pugui evitar. Has de ser molt valent per aprendre i adonar-te que les angoixes no valen tant la pena... Parlem de posar l'estrès en perspectiva.
"Influir a Espanya té un sentit negatiu, però la picaresca es veu amb simpatia"
La tercera gran obra de Carnegie és La forma ràpida i hàbil per parlar públicament.
Tenir la capacitat de parlar en públic és una demostració de moltes coses: autoconfiança, idees clares, capacitat de comunicació, connexió amb els que t'escolten, reduir la tensió que això suposa... Parlar en públic no és banal. L'important no és l'exposició en si, sinó què suposa. Has de descobrir el teu propi estil. Nosaltres treballem només amb trainers que es preocupen pel participant, no amb trainers que només expliquen allò que saben.
“Els empresaris no se senten còmodes parlant d’emocions”, assegurava Ferran Ramon-Cortés en una entrevista a VIA Empresa.
Sí. Todo tu eres comunicación... És impossible no comunicar en aquest món. Estem educats en la lògica i ens costa parlar d'emocions, però això canviarà d'aquí a uns anys. Ara es parla molt de valors dins el món de l'empresa i si no et mous bé entre les emocions, diràs que es tracta de ximpleries.
A les escoles ja s'està introduint l'educació emocional.
Fa 20 anys s'hauria dit assignatura d'educació emocional. Ara, però, fem educació emocional a través de totes les assignatures. Jo em dedico al desenvolupament de carreres professionals i recordo que una alumna em va preguntar, un dia a classe, que si el seu currículum valia pel mercat. Li vaig respondre que preguntés als seus companys si la contractarien amb els ulls tancats. No depèn tant dels estudis que tens sinó de com els utilitzes per fer coses. No és important allò que saps sinó com ho apliques. Hi ha pares que eduquen fills i hi ha pares que gestionen fills. S'ha d'intentar educar amb les emocions.
“Tots busquem constantment reconeixement”, defensa. Per què?
Perquè buscar reconeixement és la demostració que existim. Necessitem veure que el món ens té en compte. Tots volem ser apreciats. Tots som persones a la recerca de reconeixement i afecte per part dels altres. És una necessitat que tenim. Cap de nosaltres vol generar indiferència. Un bon reconeixement és molt poderós.
"Buscar reconeixement és la demostració que existim i és molt poderós"
I per acabar, què hauria de tenir un dia per revolucionar la teva vida en positiu?
El millor és saber estar amb tu mateix. Cada dia és una obra d'art per crear noves relacions. Què construiré? Què hi haurà en el món que abans no hi era? Crear coses que abans no existien i això són noves relacions. Quan tens aquesta consciència, la vida és apassionant. Ara, tu i jo hem creat un espai que abans no existia. El més important és viure de forma intencionada.