La Cambra de Terrassa ha celebrat la seva trobada anual amb la premsa i que ha servit per posar de manifest la paràlisi de moltes de les reivindicacions històriques del teixit empresarial. La finalització total de la B-40 o l'esperada llei de cambres són només dos dels exemples. Així com la crítica a la lentitud i la duplicitat de les administracions. "El país no s'ho pot permetre", ha emfatitzat el president de l'entitat, Ramon Talamàs, que ha reclamat una visió estratègica de país.
Talamàs també ha aprofitat la cita per valorar la situació econòmica del país i l'escenari d'incertesa en el qual està immers des de la pandèmia, la crisi de subministraments, la guerra d'Ucraïna o la inflació: "La situació d'incertesa comença a ser recurrent i no és bona".
Tot i això, ha enviat un missatge d'optimisme: "Anem a veure moltes empreses i totes em diuen el mateix: que van tirant i estan internacionalitzades". De fet, aquesta incertesa considera que està fent "aflorar coneixement" a les empreses: "Quan hi ha una necessitat, surt el coneixement col·lectiu de l'empresa".
Ramon Talamàs: "Si volem que les Cambres compleixin el seu paper, que és necessari per afavorir l'activitat econòmica, la llei és necessària"
És en aquest context en què ha defensat el paper de la Cambra de Terrassa per afavorir i potenciar el teixit econòmic. Així, ha reivindicat la necessitat de disposar d'una llei de cambres que no acaba d'arribar i que ha de servir sobretot per establir el finançament d'aquestes entitats. Ramon Talamàs ha afirmat que confien que s'aprovi abans que acabi l'actual legislatura catalana, que té data de caducitat al febrer de 2025.
Actualment hi ha un text pactat entre totes les Cambres, que la nova Cambra de Barcelona ha de validar. I el fre, ha denunciat Talamàs, ha vingut de la classe política i els processos electorals que paralitzen els debats que no donen rèdits.
Per això, ha enviat un missatge a la classe política: "Si volem que les Cambres compleixin el seu paper, que és necessari per afavorir l'activitat econòmica, la llei és necessària. És bo pel país".
Una crida a l'administració
El president de la Cambra de Terrassa ha reflexionat sobre el paper de les administracions públiques i ha estat crític tant amb la lentitud burocràtica com amb algunes duplicitats. "Perjudica l'activitat econòmica", ha sentenciat Talamàs, afegint: "Quan una empresa aborda un procés d'inversió, no pot estar pendent de permisos o tràmits. Ens preocupa la lentitud, que en alguns casos és excessiva". Una situació que també porta empreses a renunciar fins i tot a ajudes, per exemple dels Next Generation.
A més, també ha assenyalat les duplicitats o triplicitats que hi ha al país: "Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Govern, patronals, cambres, associacions... És un desgavell, el país no s'ho pot permetre. No va enlloc, hem d'intentar col·laborar i tenir una visió estratègica de país".
Talamàs: "No tenim dates, i això és una denúncia clara que fem"
No és l'única demanda a les administracions. Talamàs s'ha mostrat també molt crític per les dificultats que s'està trobant la continuació de la B-40 entre Terrassa i Castellar del Vallès, passant per Sabadell. "No tenim dates, i això és una denúncia clara que fem", ha lamentat. De fet, la Cambra celebrarà el pròxim ple a Olesa: "Veurem si podem celebrar l'obertura del tram Abrera-Terrassa o ho hem de continuar denunciant". A més, la Cambra també ha situat la segona estació de Ferrocarrils de Rubí, al polígon de la Llana, com una necessitat.
Un pressupost de 3 milions d'euros
La Cambra de Terrassa ha aprofitat la trobada amb la premsa per treure pit de la seva activitat. El 2023 acabarà amb un volum de negoci de 2,9 milions d'euros, el que suposa un increment del 16% respecte el 2022 i un 28% en comparació el 2019. Un any en què també ha obert portes la remodelada seu de l'entitat, que ha estrenat nous espais per potenciar l'emprenedoria i la innovació. "Som un referent", ha celebrat Josep Prats, gerent de la Cambra.
De fet, Talamàs ha reivindicat el seu paper al capdavant de la Cambra, recordant la victòria a les eleccions camerals del setembre de 2023, on la seva candidatura va obtenir 31 dels 35 representants al ple.