"Definir com funcionen les cambres, la seva relació amb els ens socioeconòmics i amb l'administració i desenvolupar l'equilibri territorial". Aquest ha estat el tret de sortida de la reunió entre la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i els presidents de les 13 Cambres de Comerç de Catalunya per iniciar l'elaboració del nou esborrany de la Llei de Cambres del territori català. Una llei que fa anys que s'espera, concretament des que el 2010 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que els empresaris no haurien de pagar les quotes camerals i després que l'avantprojecte que va impulsar l'exconseller Jordi Baiget el 2017 quedés aturat. Ara, la proposta de llei està en marxa i, segons ha anunciat Chacón, l'esborrany estarà enllestit a finals d'any, tot i que no s'espera que el Parlament l'aprovi fins d'aquí un any. "No volem una llei feta amb presses, però sí que ens hem de posar a treballar ja", sosté la consellera.
La voluntat hi és, però la cosa no és tan fàcil. Si bé les 13 cambres han de consesuar les propostes per a la nova llei, també és cert que moltes de les competències pengen directament del Govern espanyol. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, subratlla que "no descartem posar en marxa una quota empresarial que ens agradaria que fos obligatòria", però insisteix en què, això, també depèn de l'Executiu estatal. De moment, demana instaurar una quota voluntària per poder finançar-se.
Canadell: "La nova llei de cambres definirà quines són les cambres de comerç dels propers 10 o 20 anys i ha de venir regulada per un canvi normatiu"
Sumar territori i fer una llei que abraci els interessos de totes les cambres. Aquest és l'objectiu i, de fet, Canadell ha aplaudit aquesta primera presa de contacte per posar en marxa una llei que "definirà quines són les cambres dels propers 10 o 20 anys" i que, a més, "ha de venir regulada per un canvi normatiu". Amb això, el president de la Cambra de Barcelona té clar que "podem guanyar funcions que ara no tenim prou desenvolupades i solventar el tema del finançament". Perquè, com sempre ha dit, "les cambres poden ser una bona eina per fomentar l'economia del país".
Una voluntat... que necessita la confirmació de l'Estat
I fomentar l'economia del país consisteix en escoltar la veu de tothom. En aquest sentit, la consellera d'Empresa ha volgut deixar ben clar que "escoltarem totes les propostes sense cap mena de restricció" perquè l'objectiu és, justament, que aquesta "sigui una llei de consens". Una llei de consens en què "establim un marc comú en què totes les cambres se sentin identificades" perquè, recorda Chacón, "la realitat territorial és molt diferent" i per això "ha de ser una tasca de coordinació amb tots els agents".
Chacón i Canadell atenen la premsa
Tanmateix, però, i malgrat la voluntat del Govern d'escoltar totes les veus, "malauradament no tenim les competències plenes" i, per tant, "tenim el límit que estableixi la llei", continua la consellera en relació al fet que la llei estatal aprovada el 2014 disposa dels elements bàsics que configuren les cambres de comerç. Una llei que, per a Canadell, "hauria de ser una combinació de propostes" perquè, d'una banda, "les funcions públiques haurien de tenir una compensació pública", però, de l'altra, "també hi ha la part privada" que, a parer seu, s'hauria de basar en el pagament d'aquestes quotes obligatòries.
Chacón: "No volem una llei feta amb presses, però sí que ens hem de posar a treballar ja"
En altres ocasions, la consellera havia assegurat que el Govern és partidari de reduir al mínim possible el nombre de seients reservats en els plenaris a les empreses que més paguen. El ple de la Cambra de Barcelona compta amb 60 membres, quaranta escollits per sufragi directe en els comicis, 14 designats directament per les empreses que més diners aporten a la Cambra i uns altres sis a proposta de les patronals catalanes, quatre per a Pimec i dos per a Foment del Treball. La voluntat hi és i la consciència de la importància de portar-ho a terme i que la llei tiri endavant també. Quedarà per veure què passa amb el Govern de Catalunya i també amb el Govern de l'Estat i com es configura tot plegat en un ambient polític d'immediata incertesa.