Fa cinc anys, tant la població com el teixit empresarial es veien obligats a adoptar el teletreball com una mesura per salvar l’activitat econòmica, davant una pandèmia que va tancar tothom a casa. Si bé va transformar la forma de treballar i la manera de relacionar-se amb el món laboral, actualment és un requisit innegociable per als 3,1 milions de professionals -un 15% de la població activa- que teletreballen de manera completa a l’estat espanyol, i per a plantilles com la d’Holaluz, després que la companyia liderada per Carlota Pi anunciés la fi d’aquesta modalitat de feina a inicis d’aquest 2025. En aquests cinc anys, alhora, s’ha obert una esquerda en el marc jurídic laboral, que s’engrandeix amb el pas del temps: la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. És una llei que data del 1995, “anacrònica” i que espera una actualització "urgent".
Màrius Martí (ACTPRL): “No només tenim en compte una normativa desactualitzada, sinó que, a més, la prevenció ha deixat de ser el que hauria de ser, vetllar per la seguretat dels treballadors"
Així ho afirma el president de l’Associació Catalana de Tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (ACTPRL), Màrius Martí, qui declara a VIA Empresa que la prevenció de riscos laborals “és un tema molt mal tractat”: “No només tenim en compte una normativa desactualitzada, sinó que, a més, la prevenció ha deixat de ser el que hauria de ser, vetllar per la seguretat dels treballadors. Ara, s’ha convertit a tenir molts papers per treure’ns responsabilitat administrativa”, assegura. Segons l’expert, la prevenció de riscos ha esdevingut un repte burocràtic i administratiu que ha perdut la seva raó de ser, provocant una “inseguretat genèrica”, tant a l’empresari com a la persona treballadora.
De polir les ineficiències tècniques, a les administratives
“En lloc de mirar que l’empresa sigui realment segura, la prevenció de riscos s’ha convertit en molts papers perquè, si algun dia succeeix quelcom, puguem declarar davant inspecció de treball. És pura justificació administrativa, hem deixat de polir les ineficiències tècniques, per polir les administratives”, continua Martí. I és que amb el naixement del teletreball, la prevenció de riscos laborals representa un repte encara més gran per a les empreses: si bé el 2022, aquesta modalitat encara es trobava en un moment àlgid, amb un 73% de les empreses a l’estat espanyol que l’oferien als seus treballadors, el nombre d’accidents laborals es va incrementar un 10,4%, fins als 1.196.425 casos -dels quals 564.701 sense baixa i 631.724 amb-: el teletreball no frena els accidents laborals.
Malgrat que les condicions de l’entorn d’una persona que teletreballi són incontrolables, el president de l’ACTPRL assenyala que cal definir de manera molt més clara el teletreball i l’empresa ha de millorar-les en cas que no compleixin les mesures de seguretat. “És una qüestió complexa, perquè en alguns casos les empreses poden facilitar mobiliari i equips, però en molts altres casos no, ja que un empresari no pot configurar les llars dels seus treballadors”, apunta Martí, qui afegeix altres variables, com el teletreball des d’una biblioteca, bar o hotel, on la configuració de l’espai és encara més complexa i el risc d’accident també hi és present.
Els casos d'Holaluz i Amazon
L’expert considera que el retorn a la presencialitat per part de plantilles com Holaluz o Amazon als seus centres de treball res té a veure amb el control de la prevenció de riscos: “No és per una altra cosa que per fer un control exhaustiu del seu horari i manera de treballar”, assegura. En aquest sentit, la plantilla de l’energètica catalana assegura que la vaga indefinida arriba després d'un ERO i d'una pèrdua constant de drets, sous congelats i una forta pressió a la plantilla, després de cinc anys de flexibilitat laboral i teletreball opcional.
"El que crida l'atenció d'aquesta decisió és que prové d'una empresa que advoca per la sostenibilitat, la cura del planeta i de les persones. El teletreball ha permès a moltes persones treballadores habitar en zones rurals, conciliar amb les seves vides personals i familiars. El desplaçament diari a Barcelona contribueix a l'empitjorament de la qualitat de vida i la contaminació de les ciutats", apunten fonts del Comitè d'Empresa a VIA Empresa. De fet, durant el setembre de 2024, Holaluz va presentar un pla per a la tornada a l'oficina que consistia a combinar tres dies presencials a la setmana de forma obligatòria. Malgrat comptar amb diverses reunions i negociacions, gran part dels empleats destaquen que "hi va haver poques concessions per part de l'empresa" i, per aquest motiu, la plantilla va rebutjar la proposta.
Un cas similar al d’Amazon, que el passat setembre va exigir com a norma general a tots els seus empleats que vagin a treballar presencialment tots els dies de la setmana per “preservar i transmetre la cultura d'Amazon", segons el seu conseller delegat, Andy Jassy. Tot i que hi pot haver algunes excepcions relacionades amb motius de salut o emergències familiars, el gegant del comerç electrònic va posar fi al model híbrid per exigir la presencialitat des del passat 2 de gener.
Amazon va exigir com a norma general a tots els seus empleats que vagin a treballar presencialment tots els dies de la setmana per “preservar i transmetre la cultura d'Amazon"
És per aquest motiu que, ara més que mai, les empreses -i especialment aquelles que tornen a la presencialitat- han de continuar posant el focus en la seguretat dels centres i espais de treball i complir amb els protocols de prevenció de riscos, ja que sempre hi són presents. En aquest sentit, els accidents laborals es van disparar en el darrer trimestre del 2024, amb mesos com l’octubre, que amb 10.008 accidents registrava màxims històrics des del 2009 i superava la resta de mesos de l’any.
El cas del Port i els accidents in itinere
Si bé l’estadística va decréixer fins als 7.133 casos al desembre del 2024, feia dues setmanes els mitjans s’han fet ressò de l’explosió d’un tanc d’un producte inflamable al Moll d’Energia del Port de Barcelona, que ha comportat un mort, un ferit crític, i dos ferits lleus. La deflagració del dipòsit de transport, que contenia acetat de metil, un producte molt inflamable, es va produir el passat 21 de gener a les 10.10 hores a les instal·lacions de l'empresa Tepsa, al número 5 del carrer Port de Gènova, mentre els operaris d'una empresa subcontractada feien tasques de manteniment.
Tepsa és una companyia especialitzada en l’emmagatzematge de productes químics, biocombustibles i reserves estratègiques i que opera a la infraestructura portuària des del 1964. A més, la cap de seguretat industrial del Port de Barcelona, Anna Parera, va assegurar que “estem fent una revisió estructural de l’àmbit afectat, però podem afirmar que la zona és segura”. Davant d’escenaris com aquest, Màrius Martí comenta que “és imprescindible cercar la causalitat de l’accident. La responsabilitat ja sabem de qui és, ho diu la normativa, és de l’empresa, perquè és responsable de tot el que succeeixi. Només en casos molt concrets la responsabilitat passa a mans del treballador”, afirma. És per aquest motiu que l’empresa “ha d’investigar l’accident, veure què ha succeït, on es troba la falla, i a partir d’aquí cercar una fórmula per eliminar-la. L’empresa no ha de cercar culpables, si algú ha operat malament, la justícia actuarà. Per a l’empresa és fonamental que aquest accident no es torni a repetir”, apunta Martí, qui conclou que “de les desgràcies hem d’aprendre”.
Val a dir que el cas esmentat no tan habitual, com ho podrien ser els accidents in itinere, aquells que succeeixen en el recorregut d’anada o tornada a la feina, independentment del temps necessari per efectuar-lo. Dels 208.313 accidents laborals que Catalunya va registrar el 2023, segons dades de la Generalitat, 115.811 (55,6%) va ser amb baixa i, d’aquests, un 16,7% (és a dir, 19.390) van ser in itinere. Es tracta d’un índex que entre el 2012 i el 2018 va créixer substancialment, fins a reduir-se el 2019 i definitivament el 2020, arran de les restriccions de mobilitat i la instauració del teletreball, a causa de la pandèmia. Ara, ha tornat a repuntar, malgrat que “és un tipus d’accident força controlat”.
El futur (immediat) de la prevenció de riscos: perspectiva de gènere, tecnologia i riscos psicosocials
Així ho assegura Mònica Ricou, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, qui defineix la prevenció dels riscos laborals com a “tema estrella” d’aquest 2025. “El Ministeri de Treball s’ha centrat en la reducció de la jornada laboral, un altre dels temes estrella, però té la prevenció de riscos en ment i sap que aquest any ha d’actuar”, continua Ricou, qui vaticina una actualització de la normativa del 1995 per “finals d’aquest any o principis del vinent”: “S’ha reclamat que es modifiqui, és una normativa totalment anacrònica”.
Ricou: “El Ministeri de Treball s’ha centrat en la reducció de la jornada laboral, un altre dels temes estrella, però té la prevenció de riscos en ment i sap que aquest any ha d’actuar”
En aquest sentit, la professora de la UOC subratlla el gran canvi de panorama socioeconòmic respecte a finals del segle XX, i detalla que els riscos psicosocials, la perspectiva de gènere i les noves tecnologies es posicionaran com els tres grans eixos impulsors de l’actualització de la llei vigent. “Els accidents han estat lligats als treballs físics que ha dut a terme tradicionalment la figura masculina, però, en l’actualitat, observem que la dona pateix més malalties i accidents mortals, especialment en els casos in itinere”, comenta Ricou, qui ho justifica amb el fet que “moltes més dones compaginen dues feines alhora”.
L’experta fa un especial èmfasi en els riscos psicosocials, que avui dia “no es consideren com una malaltia, i és evident que molts casos de burnout o ansietat provenen de la feina. I, actualment, tenim un boom dins del sistema nacional de salut amb aquests casos”. Quant al vessant tecnològic, la professora de la UOC destaca la creació de nous models de treball, però no es limita al teletreball: “El 1995, un escenari com l’actual era inimaginable. Per aquest motiu la llei es basa en feines manuals o físiques, però, evidentment han aparegut nous models de treball i noves feines”.
Un exemple? Els moderadors de contingut en línia. Competence Call Barcelona Digital Service va ser sancionada el passat 2023 amb 40.985 per part del Departament d’Empresa i Treball, per no avaluar els riscos psicosocials dels treballadors. La firma, situada a la Torre Glòries, es va associar a Facebook el 2018, i cinc anys després Inspecció de Treball va considerar una infracció greu el fet que un empleat que visualitzava contingut altament sensible i violent (relacionat amb terrorisme i suïcidis) patís un trastorn de salut mental. I és que no podia ser d’una altra manera: la feina dels empleats de la companyia consistia a visualitzar contingut relacionat amb terrorisme i suïcidis –automutilacions, decapitacions de civils assassinats per grups terroristes i tortures, entre altres- de manera completa i diverses vegades, per tal d'assegurar-se que la política aplicada en el material gràfic era l'adequada.