29
d'Octubre
de
2014
Moltes empreses amb pocs treballadors. Aquesta seria la conclusió de l'estudi Estructura empresarial de la província de Lleida i els seus municipis, realitzat per la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). L'anàlisi, coordinat pel director de la Càtedra, JoanGanau, reflexa que el teixitempresarial de Lleida és molt petit, ja que només un 2% de les firmes assoleixen una facturació superior als 10 milions d'euros.
Ganau destaca que el perfil de les companyies lleidatanes acostuma a ser el d'un autònom del sector del transport, del comerç o de la construcció. "Això provoca una atomització del teixit empresarial, basat en l'excessiva dependència del comerç i la construcció, que conjuntament generen un 20% del PIB". Davant aquest escenari, Ganau proposa un altre model per les micropimes i les empreses familiars. "Es tracta d'introduir la professionalització, l'eficiència, l'assessorament i la formació a través d'un gestor extern".
Un canvi en la gestió empresarial
Una de les claus que Ganau planteja per guanyardimensió empresarial es basa en la formació. En aquest sentit, matisa que "fer la feina bé no és sinònim de ser un bon empresari". Per això, reclama a l'Administració pública que estimuli un canvi del sistema de gestió que vagi acompanyat de "mesures d'impacte i de llarg recorregut que siguin més importants que les inversions fetes amb les start-up". El director de la Càtedra aposta perquè l'empresari lleidatà adquireixi consciència de les seves limitacions.
Comerç i construcció segueixen portant el pes de l'estructura empresarial lleidatana. Tot i això, des de 2006 es veu "una certa especialització i un canvi de model productiu, ja que s'estan creant firmes als àmbits de l'energia, aigua i residus; serveis creatius i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), assegura Ganau. D'aquesta manera, es pot capgirar la proporció de moltes empreses i pocs treballadors.
Aliances estratègiques i networking
Per al president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, JoanSimó, "les petites empreses han de tenir clar que per guanyar pes ho han de fer a través d'aliances estratègiques amb altres companyies que ofereixin serveis complementaris". Amb aquesta intenció, la Cambra organitza activitats per generar networking entre les firmes que formen part de l'entitat.
La diversificació de l'activitat i el canvi de paradigma productiu han d'arribar des del sectoragroalimentari, segons Simó. La raó d'aquesta elecció rau en "les expectatives que existeixen al voltant de la demanda mundial d'aliments". El president de la Cambra aconsella a les petites i mitjanes empreses que innovin, augmentin la seva oferta de productes i serveis per guanyar dimensió i actuar com a subministradores de les companyies del sector agroalimentari. Així es podria augmentar la xifra d'empreses que facturen més de 10 milions d'euros.
Valor afegit i necessitats del mercat
Una d'aquestes companyies que factura més de 10 milions d'euros és la firma de Mollerussa PrefabricatsPujol, qui aconsella flexibilitat per guanyar i perdre dimensió segons el context econòmic. El seu conseller delegat, JordiPujol, recorda que l'any passat es van superar els 100 milions d'euros de facturació, xifra que suposa el primer augment d'ingressos des de l'inici de la crisi. La firma especialitzada en prefabricats de formigó va arribar a generar 320 milions el 2006 amb una plantilla de 1.200 treballadors. El 2013 el va tancar amb 450.
Per a Pujol, aquest exemple serveix per explicar l'estratègia que han de seguir les companyies. "En el nostre cas no ens han calgut aliances comercials, tot i ser una empresa familiar". Prefabricats Pujol ha aconseguit mantenir-se gràcies al "treball, l'aprofitament de les oportunitats per part de tot l'equip i l'atenció de les necessitats del mercat". El conseller delegat explica que els productes que ofereix Prefabricats Pujol requereixen gran volum per ser transportats, però a la vegada "genera un alt valor afegit".
Respecte a la possibilitat defensada per Ganau de donar entrada a assessorsexterns en la gestió de les empreses familiars, Jordi Pujol diu que no s'ha de descartar. "No hem de tenir por a la professionalització amb persones externes sempre que no ens veiem capaços de tirar endavant". El valor afegit i la flexibilitat són altres dos claus que permetrien el creixement de les empreses de Lleida.
Ganau destaca que el perfil de les companyies lleidatanes acostuma a ser el d'un autònom del sector del transport, del comerç o de la construcció. "Això provoca una atomització del teixit empresarial, basat en l'excessiva dependència del comerç i la construcció, que conjuntament generen un 20% del PIB". Davant aquest escenari, Ganau proposa un altre model per les micropimes i les empreses familiars. "Es tracta d'introduir la professionalització, l'eficiència, l'assessorament i la formació a través d'un gestor extern".
Un canvi en la gestió empresarial
Una de les claus que Ganau planteja per guanyardimensió empresarial es basa en la formació. En aquest sentit, matisa que "fer la feina bé no és sinònim de ser un bon empresari". Per això, reclama a l'Administració pública que estimuli un canvi del sistema de gestió que vagi acompanyat de "mesures d'impacte i de llarg recorregut que siguin més importants que les inversions fetes amb les start-up". El director de la Càtedra aposta perquè l'empresari lleidatà adquireixi consciència de les seves limitacions.
Comerç i construcció segueixen portant el pes de l'estructura empresarial lleidatana. Tot i això, des de 2006 es veu "una certa especialització i un canvi de model productiu, ja que s'estan creant firmes als àmbits de l'energia, aigua i residus; serveis creatius i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), assegura Ganau. D'aquesta manera, es pot capgirar la proporció de moltes empreses i pocs treballadors.
Aliances estratègiques i networking
Per al president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, JoanSimó, "les petites empreses han de tenir clar que per guanyar pes ho han de fer a través d'aliances estratègiques amb altres companyies que ofereixin serveis complementaris". Amb aquesta intenció, la Cambra organitza activitats per generar networking entre les firmes que formen part de l'entitat.
La diversificació de l'activitat i el canvi de paradigma productiu han d'arribar des del sectoragroalimentari, segons Simó. La raó d'aquesta elecció rau en "les expectatives que existeixen al voltant de la demanda mundial d'aliments". El president de la Cambra aconsella a les petites i mitjanes empreses que innovin, augmentin la seva oferta de productes i serveis per guanyar dimensió i actuar com a subministradores de les companyies del sector agroalimentari. Així es podria augmentar la xifra d'empreses que facturen més de 10 milions d'euros.
Valor afegit i necessitats del mercat
Una d'aquestes companyies que factura més de 10 milions d'euros és la firma de Mollerussa PrefabricatsPujol, qui aconsella flexibilitat per guanyar i perdre dimensió segons el context econòmic. El seu conseller delegat, JordiPujol, recorda que l'any passat es van superar els 100 milions d'euros de facturació, xifra que suposa el primer augment d'ingressos des de l'inici de la crisi. La firma especialitzada en prefabricats de formigó va arribar a generar 320 milions el 2006 amb una plantilla de 1.200 treballadors. El 2013 el va tancar amb 450.
Per a Pujol, aquest exemple serveix per explicar l'estratègia que han de seguir les companyies. "En el nostre cas no ens han calgut aliances comercials, tot i ser una empresa familiar". Prefabricats Pujol ha aconseguit mantenir-se gràcies al "treball, l'aprofitament de les oportunitats per part de tot l'equip i l'atenció de les necessitats del mercat". El conseller delegat explica que els productes que ofereix Prefabricats Pujol requereixen gran volum per ser transportats, però a la vegada "genera un alt valor afegit".
Respecte a la possibilitat defensada per Ganau de donar entrada a assessorsexterns en la gestió de les empreses familiars, Jordi Pujol diu que no s'ha de descartar. "No hem de tenir por a la professionalització amb persones externes sempre que no ens veiem capaços de tirar endavant". El valor afegit i la flexibilitat són altres dos claus que permetrien el creixement de les empreses de Lleida.