KH Lloreda ha aconseguit esquivar la crisi gràcies a l'enfortiment de la seva marca a tot l'Estat però també amb l'obertura internacional dels seus productes, entre ells l'estrella, el KH7. El canvi de direcció que va prendre als anys 90 explica l'èxit d'una empresa que té cura de la seva producció d'acord amb el territori on es troba arrelada.
KH Lloreda compta amb 83 treballadors als quals s'hi han de sumar 8 persones que desenvolupen tasques de comercial arreu de l'Estat. A nivell internacional el projecte passa per ampliar el nombre de comercials a mesura que es vagi guanyant presència als països de l'estranger. L'empresa va obtenir una facturació l'any passat de 42,5 milions d'euros, una xifra que suposa un increment del 9% respecte els guanys obtinguts l'any 2012. La previsió per al 2014 és superar els 45 milions d'euros, i només al mes de gener ja s'ha obtingut un 14% més de guanys que el mateix mes de 2013.
Els orígens com a base
KH Lloreda va néixer l'any 1949 com una empresa per a solucionar els problemes que tenien els joies amb les soldadures d'or, que eren de diferent color. La firma fabricava els components per equilibrar les tonalitats, i això li va permetre fer el pas a l'orfebreria i saltar als anys 70 a altres sectors, com l'elèctric, les telecomunicacions o l'automobilisme.
El gran canvi, però, va arribar als anys 90. "Al 1994 va morir el meu pare i en plena crisi vam prendre una decisió important, agafar un producte que teníem per a consum propi i comercialitzar-lo", explica Josep Maria Lloreda, president de la companyia. Aquest producte era el KH7, un desgreixant que va convertir-se en un revulsiu en el mercat. El negoci d'origen va aguantar fins l'any 1998, quan el van abandonar del tot.
Apostar pels propis nínxols
"Quan hi ha multinacionals pel mig, cal anar amb molt de compte en els mercats, com actues, com ho fas perquè ells no s'enfadin amb tu i et puguis moure", assenyala Lloreda. Aquesta estratègia ha fet que la companyia s'hagi centrat en els nínxols on podien fer-se forts, espais que no eren importants per a les grans marques i que els ha permès créixer. "Lluitar amb gegants és complicat", afegeix.
Aquesta focalització dels esforços s'ha centrat en el sector del desgreixant, "un mercat petit per a una multinacional", segons Lloreda. En aquest sentit assegura que de llevataques específics totes les marques en tenen, però que de tant concrets no se n'han aventurat a produir. El president de la companyia assegura a més que hi té un bon tracte amb la resta de firmes de la competència, i creu que "parlant s'arreglen millor les coses".
Diversificació d'un sol producte
Això ha dut a Lloreda a evolucionar el seu producte estrella, que actualment és el desgreixant líder absolut del mercat. D'aquí n'han sortit nous productes, com el Sin Manchas, per treure taques de la roba, així com altres variacions, amb aromes de cítrics, concentrats en taques convencionals o en taques de colors.
L'expansió ha seguit camins centrats en diferents indrets de la llar. Això els ha dut a crear el ZAS!, centrat en la neteja ràpida per a la cuina, el bany, o els mobles, però també models per combatre la calç o netejar les vitroceràmiques.
Crear una imatge de marca
Lloreda assegura que la construcció de la seva imatge de marca ha partit de la qualitat del producte que ofereixen. "En el món de la joiera se'ns demanava una feina ben feta, en el ram de l'automòbil o l'aviació un producte que permetés passar els estrictes controls de qualitat, i por això ara fem detergents amb una filosofia basada en la qualitat i l'eficiència", assegura.
Per aquest motiu considera que la batalla d'un producte en el mercat no es centra en el preu, cal oferir un bon resultat, que el client en quedi satisfet i que repeteixi. "Si hem mantingut el creixement durant la crisi és perquè continuem mimant el client que vol el nostre producte", afirma Lloreda.
Promocionar el producte
Les darreres campanyes publicitàries també han ajudat a crear aquesta imatge. Els darrers espots televisius els han dirigit figures del cinema de la talla de Bigas Luna o Juan Antonio Bayona, que han fet uns productes que han quedat en la memòria dels espectadors. "Amb un producte que agradi no n'hi ha prou, cal prendre decisions en equip", considera Lloreda, que creu que els lemes antics, els de tota la vida, ja no arrelen i han quedat marcats per un anacronisme que no beneficia ningú. Per això, aposta per campanyes impactants, que generin debat o protagonitzin les converses més quotidianes.
Mirar a fora
L'expansió de Lloreda ha fet arribar el KH7 a 17 països de tot el món, en una fase incipient on encara estan treballant a l'espera d'obtenir la resposta del comprador internacional. "És un element molt motivador", explica el president de l'empresa, que assegura que no tenen cap límit vinculat al seu creixement. "Seguirem creixent a mesura que puguem absorbir la venda, no muntem plantes, només disposem de distribuïdors, per això el nostre model d'expansió no ens surt car", afegeix Lloreda, que espera poder tancar negocis amb alguns països de l'Amèrica Llatina com Perú o Brasil en els propers mesos.
Sense deixar de mirar a casa
La presència de KH Lloreda és molt activa al Vallès, i és molt habitual vincular el seu nom amb proves atlètiques com la Mitja Marató de Granollers. Més enllà del seu vincle més proper, la seva aposta passa per aprofitar els recursos fets a Catalunya. "Les ampolles venen de Les Franqueses, el cartró de Canovelles i la matèria prima de Barcelona, el 90% d'allò que utilitzem és català", explica Lloreda, que afegeix que totes les màquines amb l'excepció d'una estan fetes a casa.