Empresaris de l’emigració gallega es va reunir el juliol de l’any passat a l’illa d’A Toxa (Pontevedra) per posar en marxa una organització mundial que els representi. S’anomena Associació Mundial d’Empresaris Gallecs (Amega), però els seus orígens estan a Barcelona.
En realitat, les primeres trobades d’empresaris de la diàspora gallega per preparar aquest gran lobby mundial es van fer a Barcelona els anys 2005 i 2006, abans que, el 2014, se’n convoqués una als Estats Units i molt abans encara que la d’A Toxa.
L’associació d’empresaris gallecs de Catalunya va proposar, dissenyar i registrar la marca Amega, que és la gran organització mundial
Carlos Fernández, CEO de Filmax i president de l’Associació d’Empresaris Gallecs de Catalunya (Aega-Cat), apunta que la nova organització mundial està “inspirada” per l’entitat catalana. De fet, Aega-Cat va ser la que va proposar i dissenyar la marca mundial Amega, a més d’encarregar-se del registre en representació de la resta d’associacions repartides pel món.
Entre les organitzacions d’empresaris gallecs destaquen les de Portugal (Aegap), Argentina (Aega), Uruguai (Aegu), Brasil (Aegasp), Mèxic (Umegal), República Dominicana (Aegrp), Estats Units (Aegusa) o la local de Miami, per la petjada que hi han deixat generacions d’immigrants, però, en termes d’influència, la catalana no es queda enrere. Manté vincles amb totes.
A Espanya, hi ha altres associacions empresarials gallegues com l’aragonesa Aegara, presidida per Sara Dobarro, que exerceix de portaveu de la mudial Amega; o la madrilenya Aegama, liderada per Julio Lage González, exdirectiu del sector bancari i la consultoria, ja jubilat. Però, a diferència de la catalana, formada per empresaris, la madrilenya és més aviat una associació de directius.
Carlos Fernández, CEO de Filmax i president d’Aega-Cat: “els empresaris gallecs, com a col·lectiu, hem aconseguit certa notorietat gràcies a la força de la unió”
Carlos Fernández assenyala que “els empresaris gallecs, com a col·lectiu, hem aconseguit certa notorietat gràcies a la força de la unió”. Insisteix que han sabut “posar en valor el que ens uneix”, que és l’afecte per Galícia i una valors comuns.
Afirma que Aega-Cat “funciona com a ambaixada empresarial”: facilita contactes, assessorament, coneixement del territori i també ajuda a obrir portes. No obstant, assegura que “no s’està a l’associació per fer negocis” tot i que els seus membres puguin aprofitar aquest marc de contacte per fer-ne. Recorda que “ningú et dóna res per ser gallec”.
Alberto Núñez Feijóo és un habitual de les gales dels empresaris gallecs de Catalunya: des del 2006 només se n’ha perdut una
Aega-Cat sempre ha mantingut privilegiades relacions empresarials, però també polítiques. Pels seus actes desfilen destacats polítics gallecs i catalans. Tot i que Carlos Fernández insisteix en que són una “associació apolítica”, “un col·lectiu divers i amb diferents sensibilitats”, el gran protagonista de l’últim sopar de gala, l’1 de juliol passat, va ser Alberto Núñez Feijóo, que no hi va acudir com a president de la Xunta de Galícia com en altres ocasions sinó com a líder del PP. Feijóo no s’ha perdut cap dels sopars de gala de l’Aega-Cat des de 2006, exceptuant l’edició del 2020, suspesa per la pandèmia, i la del 2021, per la sobtada mort del seu conseller d’Hisenda, Valeriano Martínez.
En aquesta última gala, en l’hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, propietat del gallec Amancio López, també hi va acudir el vicepresident primer de la Xunta, Francisco Conde, i la plana major del PP català que lidera Alejandro Fernández, a banda de càrrecs de la Generalitat, regidors de l’Ajuntament de Barcelona i la delegada del Govern central, Maria Eugènia Gay.
Ada Colau, l’absent
Malgrat l’abundant representació de populars, Carlos Fernández insisteix en que donen “joc” a totes les formacions polítiques. Recorda que tant als sopars com als encontros, les reunions mensuals amb personalitats públiques, hi han acudit líders polítics de tots els colors, presidents i consellers de la Generalitat, així com els alcaldes de Barcelona amb l’excepció d’Ada Colau, tot i que sempre se l’ha convidada.
Des que es va constituir el 1989, per la presidència de l’Aega-Cat han passat José Luis Díaz-Varela Somoza (fundador del grup farmacèutic Indukern), Víctor Moro Rodríguez (exdiputat de UCD i exdirector del Banc d’Espanya a Barcelona, mort el desembre passat), Cándido Iglesias Barciela (fundador de la històrica marisqueria Rías de Galicia), Joaquín Álvarez (empresari del sector químic), Julio Fernández (president de Filmax, actualment resident a Miami, on opera en el sector immobiliari) i Carlos Fernández (CEO de Filmax i germà de l’anterior).
Carlos Fernández va substituir el 2019 al seu germà Julio quan aquest portava 17 anys en la presidència. Però Carlos només es planteja estar-hi un mandat perquè pensa donar un pas al costat quan acabi.
Les cares de l’associació
De l’actual junta de l’Aega-Cat tabé en formen part Amancio López (Hotusa), José Antonio Castro Sousa (Hesperia), Antonio Parente (GP Pharm), Francisco Cabanas (Bodegas Pago de Ina), Iñaki San Esteban (Loweb i Exente), José Barreiro (Imecsa), Juan Carlos Barrio (Cesi Consulting), Juan Carlos Iglesias (Grup Iglesias), Inmaculada Castaño (delegada de Filmax a Galícia), Filomena López Gómez (empresaria del sector de serveis per a hotels i presidenta de Territorio Verde, iniciativa cívica en defensa del medi natural de Galicia) i la metgessa Marta Rodríguez (des de la pandèmia treballa en una residència d’O Incio, el municipi de Lugo d’on és originària la seva família). Com a secretària general hi ha Carmen López Manciñeiras, advocada i directora del despatx Gedex.