El desenvolupamentlogístic serà el rei del ball de la recuperació econòmica catalana. El sector, un dels únics que ha registrat un creixement substancial durant la pandèmia, ocupa una posicióprivilegiada dins els plans a mitjà termini de la generalitat, mitjançant un full de ruta estratègic que ha de donar encara més rellevància a una branca de l'economia que, com recorda el periodista Oscar Armengol, "ja suposa el 14% del PIB català". El comunicador modera una de les taules centrals del canal BLogistics de la Barcelona New Economy Week (BNEW), en què el Secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, ha assenyalat el sector com l'estrella del progrés del país. "Hem de posar la logística al centre de l'escenari", reivindica.
"Si la logística d'un país està desenvolupada i és competitiva, tota l'economia del país ha de ser-ho", afirma Gavín, que veu el sector com el nucli de l'estratègia industrial del país. El principal player d'aquesta estratègia, però, és el Port de Barcelona – el "tractor", afirma, d'aquest desenvolupament. El president de la infraestructura, DamiàCalvet, celebra que la Generalitat hagi "aprovat una estratègia que posi la logística en el centre de les decisions en polítiques públiques", i la reivindica com una clau per al bon "servei a ciutadans i empreses".
Calvet: "Estem contents que el Govern hagi aprovat una estratègia que posi la logística al centre de les polítiques públiques"
"La logística és una part fonamental de la indústria 4.0", afirma Calvet, que coincideix amb Gavín en l'equiparació de maduresa logística i progrés econòmica. La capacitat de Catalunya per adaptar-se a les transformacions econòmiques que venen passa, segons l'exconseller, pel seu desenvolviment logístic i per la implementació conjunta de l'estratègia de país, entre administracions, infraestructures i sector privat. "Hi ha àmbits – apunta el Secretari – estrictes del sector públic, com del privat, però el diàleg publicoprivat ha de girar al voltant de la idea de logística com a valor públic".
La Logística com a Servei (LaaS) és, de fet, un dels puntals del desenvolupament empresarial del país en els anys vinents. "Una logística que doni servei a tots els actors del país és una planca de canvi" per a l'economia catalana, segons Gavín, que destaca quatre eixos d'actuació per solidificar l'estructura del sector: digitalització, sostenibilitat, eficiència i competitivitat. EL Secretari anima al sector privat a adherir-se a aquestes propostes, que, defensa, són "una aposta pel valor de les empreses". La transició, però, necessita lideratges, de "motors", i a ulls del secretari és el Port de Barcelona qui ha de servir de "tractor de l'estratègia del Govern".
Logística multimodal
"Estem entrant en un gran cicle d'inversions a llarg termini que transformaran el Port", augura Calvet, que preveu un creixement en l'activitat de la infraestructura sense necessitat d'una ampliació espacial. "Els límits físics del Port estan establerts – declara – però el progrés no necessita una ampliació física, necessita reordenar l'activitat". L'electrificació de la bocana sud o l'electrificació de molls com el d'Espanya o l'Adossat – adaptats, respectivament, a creuers i activitat logística – formen part d'aquesta nova definició d'activitats portuàries. La clau, però, està en les propostes de transport intermodal, especialment pel que fa a les instal·lacions ferroviàries.
Segons ha anunciat el mateix Calvet, el Port rebrà un cicle d'inversions de vuit anys amb més de 600 milions d'euros dedicats només a intermodalitat. "La prioritat número u són les connexions ferroviàries", etziba l'exconseller, que defensa que tant l'organisme com l'administració autonòmica aplicaran "un full de ruta definit que s'està desenvolupant intensament". Gavín coincideix, tot apuntant cap a la infraestructura com el nucli de l'estratègia de transport catalana. "Els espais intermodals de gran volum han d'estar mirant cap al Port mitjançant el Corredor Mediterrani" - un desenvolupament que, reconeix, va tard, però que s'implementarà mitjançant el memoràndum que va signar el mateix Calvet en la seva etapa com a Conseller de Territori per instal·lar terminals ferroviaris al port.
Gavín: "Tot el nord d'Àfrica ja té una important connexió amb el Port, i aquest transport de radi curt es veurà potenciat"
"Cal augmentar la quota ferroviària de la logística del Port", exigeix Calvet, que ho considera necessari per apropar Catalunya "als països a què ens volem semblar". Com indica el president, la xifra de transport per tren de la logística catalana és d'amb prou feines un 6%, mentre que la del port és d'un 16% - superior a la mitjana del país però encara inferior a la d'altres grans ports del nord d'Europa. La millora de la connectivitat ferroviària ha de servir, afirma l'exconseller, per refermar el protagonisme del Port al seu rerepaís.
La infraestructura ha de ser la referència de l'Aragó, La Rioja, Navarra o el sud de França pel que fa a transport de mercaderies – també, defensa Calvet, "del País Valencià, Múrcia o Madrid", com a hinterland secundari. Gavín, en aquest sentit, reivindica el paper de la dàrsena barcelonina com un hub logístic mediterrani. "Tot el nord d'Àfrica ja té una important connexió amb el Port, i aquest transport de radi curt no només no serà qüestionat, sinó que es veurà potenciat", preveu. Per planejar aquest creixement, segons Calvet, cal una gestió del territori des del mateix país, i advoca per demanar al Govern Central una "oficina tècnica per al desenvolupament de les infraestructures a Catalunya", aprofitant la iniciativa del President Pedro Sánchez de descentralitzar projectes de l'Estat.
Eficiència i sostenibilitat
Una estratègia logística conjunta que faci del Port una infraestructura més eficient econòmicament també la farà, segons Calvet, més respectuosa amb el medi ambient. "El Port és una peça clau per a una logística més sostenible", afirma el president, que insisteix en la necessitat d'una "visió global" de la transformació del sector – una visió que comparteix, segons Gavín, la Generalitat, que fa de la qüestió mediambiental una de les claus del seu pla estratègic per a la indústria.
Casas: "Si el Port somriu, somriu Catalunya"
Tot i que, com reconeix el Secretari, la logística s'ha transformat durant els darrers anys, especialment durant la pandèmia, i està millor integrada en l'entorn econòmic, roman un sector amb una afectació important sobre l'ecosistema. "Identificar la logística amb camions i contaminació és ridícul, però és cert que encara hi ha externalitats negatives", reconeix Gavín, que veu especialment problemàtica la integració de les empreses i iniciatives de transport d'última milla als nuclis urbans. "L'estratègia catalana té propostes, i hi ha iniciatives privades i públiques" per limitar l'efecte sobre la congestió dels carrers de Barcelona que sovint protagonitzen els vehicles de repartiment. Calvet, en aquest sentit, ofereix el sol del Port, que ha d'esdevenir un "espai ciutadà". La infraestructura, afirma, pot formar part d'una "estratègia de distribució urbana de mercaderies" que redefineixi els rols d'alguns dels espais portuaris. Integrar millor el Port en la logística barcelonina, afirma, "facilitaria la mobilitat de la ciutat".
El Port de Barcelona, en termes globals, ha de ser un dels puntals de la transformació econòmica del país. En una recuperació asimètrica com la que està sortint dels mesos de pandèmia, les xifres del port ofereixen un camí de desenvolupament al seu entorn - "tant a Barcelona com a l'Àrea Metropolitana i al conjunt de Catalunya", reivindica Calvet. Amb prop de 40.000 treballadors diaris, el Port de Barcelona ja ha recuperat el nivell de trànsit de mercaderies previ a la crisi sanitària, i tot i la caiguda en ingressos d'un 15% - principalment motivada per subvencions i exempcions fiscals per les empreses que hi col·laboren, com apunta Calvet – les previsions són optimistes. En paraules de Nuria Casas, representant de BNEW Logistics i presentadora de l'espai, "si el Port somriu, somriu Catalunya".