“Porteu tots la lot?”. El monitor de l’esplai (o del cau, les presumptes diferències entre ambdues institucions no afecten aquesta història) s’assegura abans de començar el joc nocturn que tota la canalla va ben equipada per il·luminar la foscor del bosc. Invariablement, algun dels infants, amb timidesa, treu forces per dir: “jo porto la llanterna”. I és que aquest és un més dels objectes que s’han desat amb el nom d’una marca comercial en el subconscient de molta gent (en aquest cas, especialment en el dels monitors d’esplai –o del cau).
En el cas d’aquest objecte portàtil proveïdor de llum, la força de la marca Lot ha estat tan gran que fins i tot ha quedat reflectit al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. En contra del que proclamava alguna llegenda popular que corria per esplais (i caus) de Catalunya, la marca Lot no tenia res a veure amb la bonica capital de La Garrotxa, Olot.
El seu origen cal buscar-lo a l’altra banda dels actuals Túnels de Bracons, a la localitat osonenca de Manlleu. Allà va néixer l’any 1882 Eduard Rifà i Anglada, empresari industrial de la saga de Can Puntí i Can Rifà.
Ràdio i llanternes
La seva família es va traslladar el 1901 a Barcelona. A la capital, Rifà es va convertir en un dels impulsors de la radiodifusió catalana. Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió (1924), aquell mateix any va participar activament en la fundació de Ràdio Barcelona. Tal com apunta la seva biografia a l’Enciclopèdia Catalana, quan el 1929 la Unión Radio de Madrid va confiscar l’emissora aprofitant el beneplàcit de la Dictadura de Primo de Rivera; Rifà va ser un dels creador de la Ràdio Associació de Catalunya (RAC).
Aleshores, però, ja tenia en marxa el negoci de llanternes que va engegar l’any 1925. Alhora va fundar i dirigir la revista Ràdio-Lot de Barcelona (1925-1929), dedicada al món de la radiodifusió i que prenia el nom de l’empresa fabricant de llanternes. La seva popularitat va ser tan gran a l’època que el terme “Lot” es va convertir aviat en la denominació habitual del producte.
Anunci de les llanternes Lot
Què vol dir realment Lot?
Però si “Lot” no ve d’Olot (reconeguem-ho, hauria estat una bonica història que els garrotxins podrien explicar amb orgull); per què es van anomenar així les llanternes? La resolució del misteri no cal anar a buscar-la gaire lluny. La mateixa definició del Diccionari ja apunta que la marca Lot s’inspira en el nom d’un personatge bíblic. De fet, a la Bíblia Lot és el fill d’Aran i el nebot d’Abraham. Però el més intrigant és que la seva dona es va convertir...en una estàtua de sal. Sembla ser que aquest era el càstig per veure la destrucció de Sodoma i Gomorra.
Però tornem a Lot. Segons apunta el blog Carrers de Manlleu, l’elecció d’aquest nom bíblic per a les llanternes correspon al Mossèn Joan Puntí i Collell, gran amic d’Eduard Rifà, a qui va demanar un nom “curt i sonor”.