Lluís Ribera va decidir emprendre el seu propi camí en el sector químic després d'anys treballant per a altres empreses. Era el 1994 i els primers anys distribuïa productes d'un únic proveïdor francès per a Espanya i Portugal. Més de 30 anys després, Lumar Química s'ha convertit en un referent en el món dels fluids per a anticongelants o lubricants i la seva matèria primera es troba en productes dels grans gegants del sector com Repsol, Cepsa o Shell.
L'inici de l'aventura
L'oportunitat li va arribar a Lluís Ribera quan una empresa francesa li va plantejar la representació dels seus productes a la península Ibèrica. Així va néixer Lumar Química, amb Ribera i la seva sòcia, Maria Antònia Serra. Eren ingredients base per a la fabricació de lubricants. Com que ja tenia experiència en el sector, coneixia potencials clients i el producte va tenir sortida.
Ja des de bon començament, hi havia un factor que els diferenciava de la competència: "A més de ser una empresa de distribució i un operador logístic, el nostre coneixement i experiència ens permetia oferir un suport tècnic als nostres clients". Així, a banda de proveir la matèria primera, assessorava els fabricants de lubricants com podien millorar els seus productes.
L'expansió de Lumar Química
"Vam començar dues persones i un únic proveïdor", recorda Ribera. Però ben aviat, el 1997, ja amplien el seu catàleg amb altres proveïdors. El negoci va creixent i el 2006 i el 2007 obren filials a França i Itàlia. El fundador de Lumar explica que el seu paper és entre dues multinacionals, els proveïdors dels ingredients químics i el client, que són els fabricants de lubricants, olis de motor, anticongelants o anticorrosius.
Ribera assenyala que una de les claus del seu creixement internacional han estat justament aquestes multinacionals que tenen una presència molt extensa i que els van portant a les seves diferents filials. "Als nostres clients i proveïdors els hi agrada que siguem globals, perquè tenen un únic interlocutor".
Del cotxe a casa
Els ingredients proveïts per Lumar Química es troben en multitud de productes que formen part del nostre dia a dia. De l'oli de motor dels cotxes fins als mecanismes dels ascensors, passant per qualsevol operació de la indústria. "No hi ha cap client que es dediqui a la fabricació de lubricant a qui no li venguem res", destaca Ribera.
Els noms dels clients en donen fe: Repsol, Cepsa, Shell, BP o Castrol. I també referents locals, com poden ser Brugarolas o Cogelsa. "Els hi cobrim totes les necessitats. La nostra diferència és que fem l’aportació tècnica i l’ajudem en qualsevol problema, perquè el nostre portafoli és molt ampli", afegeix. Experiència, coneixement i producte són les claus de Lumar Química, que també es reivindica com un operador logístic, que és la seva essència.
El cigne negre de l'economia
L'expansió ha estat des de sempre a l'ADN de Lumar Química. La dècada dels 2010 va servir per expandir el catàleg i anar més enllà dels lubricants, endinsant-se en els anticongelants, anticorrosius, detergents industrials o fuels. A partir del 2020, van viure un segon creixement geogràfic, implantant-se al nord d'Àfrica en països com Egipte, Marroc o Tunísia. I, més recentment, fent el salt a Amèrica, amb una nova filial a Mèxic.
Tot plegat enmig d'un escenari geopolític complicat pel comerç internacional. Ribera fa referència als cignes negres, aquells fets molt poc probables però amb gran implicació. La guerra comercial, la pandèmia, el col·lapse al canal de Panamà o la guerra a Ucraïna són alguns exemples dels últims anys. "Abans les coses eren més tranquil·les, però nosaltres ens adaptem molt ràpidament als canvis de l'entorn", emfatitza.
Ribera: "Créixer ha sigut una manera de protegir-nos"
Actualment, Lumar Química té presència a més de trenta països i factura més de 31 milions d'euros. Tot plegat mantenint la seva seu a Barcelona, però amb presència física a altres països. "El que sabem fer és ajudar els nostres proveïdors a vendre el producte", resumeix Ribera. En les seves tres dècades d'activitat també han vist com Europa ha perdut sobirania industrial i els grans fabricants han traslladat la producció a Àsia. "S’ha perdut sobirania i tecnologia a Europa i tecnologia. Quan vam començar hi havia tecnologia europea que no tenia competència. I ara s’ha perdut tot", reflexiona.
Com explicava el mateix Ribera, Lumar Química s'ha hagut d'anar adaptant a cada canvi i sempre expandint-se: "Sempre hem anat creixent. Créixer ha sigut una manera de protegir-nos".