"Com aconseguir que Catalunya sigui un dels millors països del món l'any 2044?" Aquesta és la premissa de la Fundació Privada d'Empresaris (Femcat), la fundació nascuda fa dues dècades i que és pròxima a l'independentisme. L'organització aglutina 500 empreses conformades per 70.000 treballadors i que impulsen el 10% del PIB català. Des del seu naixement, el lobby té clar que cal potenciar la competitivitat, la innovació, la projecció exterior i la cohesió social del territori. A parer seu, durant les pròximes dues dècades cal afrontar immediatament tres grans reptes: la inestabilitat geopolítica, la immigració i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. I també fer-se moltes preguntes, que tindran resposta durant la celebració del XIII Fòrum Femcat "Catalan Legacies: Projectem la Catalunya del 2044" amb executius catalans que són experts en diverses matèries i que triomfen arreu del món.
Desconeguda per a una gran part del públic, l'agrupació d'empresaris Femcat té una activitat que transcorre de portes endins, amb reunions de treball amb conselleries, cambres de comerç, patronals, líders sindicals o rectors universitaris. Nascuda el 2004 per donar veu als empresaris que no se sentien representats pel Cercle d'Economia, agrupa empresaris de la talla d'Oriol Guixà (actual president i impulsor de La Farga), Joan Font (Bon Preu), Josep Mateu (Racc), Elena Massot (Vertix), Joaquim Boixareu (Irestal Group), Miquel Martí (Moventia), Pau Relat (MAT Holding i president de Fira de Barcelona) o Anna Bosch (Grup Noel), amb facturacions superiors als 300 milions d'euros i que, en alguns casos, poden assolir els 1.000 milions d'euros.
Femcat creu que Catalunya ha d'aspirar a ser seu d'agències internacionals i guanyar potencial amb la "marca Catalunya"
Segons la diagnosi de Femcat, actualment Catalunya presenta un creixement positiu pel que fa al PIB, en ocupació laboral i en exportacions; tanmateix, hauria de millorar en productivitat, en finançament, en inversió d'infraestructures, en el model energètic, en nivell d'idiomes estrangers i assolir un sistema públic eficaç. Oriol Guixà, actual president, posa èmfasi en la necessitat de més relació fluida entre universitat i empresa, en la implementació de la formació professional dual, i en les estructures de finançament per a la creació i creixement d'empreses.
La "marca Catalunya" al món
Tal com apunten des de Femcat, Catalunya és un territori que mira al món, un hub d'esdeveniments i convencions mundials, però creuen que s'ha d'aspirar a ser seu d'agències internacionals i augmentar el seu potencial amb la "marca Catalunya". Un dels reptes dels últims mesos té a veure amb l'assoliment de la xifra dels 8 milions d'habitants i el creixement previst per la migració en les dues pròximes dècades. D'aquí que, a parer seu, calgui promoure més el català com a llengua de prestigi i d'acollida, més esforços per garantir la integració de la immigració amb increment de recursos, polítiques educatives inclusives i un pla integral de cohesió social. I un altre element a tenir en compte: posar en relleu la necessitat de recuperar la posició de Catalunya en l'índex de progrés social.
Un dels reptes dels últims mesos té a veure amb l'assoliment de la xifra dels 8 milions d'habitants i el creixement previst per la migració
Entre els ponents que participaran al XIII Fòrum Femcat hi ha Peter Sahlas, advocat expert en drets humans; Xavier Amatriain, vicepresident de Google; Joan Cañellas, CEO de Ficosa North America o Albert Esplugas, líder d'Amazon. També es comptarà amb Laia Gasch, directora del World Cities Culture Forum o Gemma de les Coves, professora d'investigació ICREA a la UPF, entre d'altres.
Qui és qui a Femcat?
El creixement de l'organització va ser ràpid des dels seus inicis, amb 21 nous membres incorporats l’any 2006 i 32 el 2007, assolint els 89 membres als inicis de 2009. Aquests van superar els 100 per primera vegada l’any 2015. A més d’escollir a Oriol Guixà com a actual president, l’assemblea de Femcat va renovar el gener de 2024, com és habitual el seu patronat, amb diverses sortides i entrades de socis a aquest òrgan de govern que persegueixen un doble objectiu: el rejoveniment i la presència de més dones, tot mantenint una àmplia diversitat de sectors i de tipus d’empreses. Molts d'ells apunten amb humor que era necessari l'aparició de la "grada jove", que és com s'anomenen els més joves de l'agrupació i que prenen més pes.
Guixà està acompanyat de Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jaume Sanabres (Marlex), Jaume Alsina (BonÀrea) i Eulàlia Planes (Dispur), com a vicepresidents de Femcat
Guixà és el novè president de Femcat que va tenir Joaquim Boixareu com a primer cap visible i Xavier Cambra com a secretari. Posteriorment, el van seguir Josep Mateu (2009-2011), Carles Sumarroca (2011-2013), Miquel Martí (2013-2015), Ramon Carbonell (2015-2016), Pau Relat (2017-2018), Elena Massot (2019-2022) i David Marin (2022-2024). El secretari general, Xavier Cambra, que en els primers anys de la fundació va fer-se càrrec de responsabilitats executives, va ser rellevat a principis de 2016 per Immaculada Amat.
En aquests moments, Guixà està acompanyat de Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jaume Sanabres (Marlex), Jaume Alsina (BonÀrea) i Eulàlia Planes (Dispur), com a vicepresidents. La secretaria és Imma Amat (Amat Immobiliaris), el tresorer Ricard González i la directora general, Muntsa Vilalta, que va rellevar Teresa Navarro fa més d'un any, després d'una llarga trajectòria a l'entitat.
Finalment, durant aquestes dues dècades de vida, la Fundació ha organitzat un total de dotze Fòrums Femcat per debatre sobre els grans pilars de millora de Catalunya. Com apuntava Guixà aquest cap de setmana en una tribuna a VIA Empresa, "tenen una orientació clara a l'acció i al fer, amb una visió llarga i amb una voluntat de col·laborar amb altres institucions". Entre les principals activitats que duen a terme, destaca el programa Escola i empresa, viatges de benchmarking (com el recent a Suïssa), o la participació en projectes com el BIST o el FERA, per a la reforma de l'administració pública, per al qual preveuen un acte multitudinari el 27 de novembre d'enguany.