A la novel·la La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, Maraldina és el nom d'una muntanya que atemoreix tot un poble. A Maraldina habita un fort vent que arrasa amb tot allò que troba al seu pas. El seu nom és dolç, agradable i té musicalitat, fet que contrasta amb la violència que exerceix el seu vent. "Com aquesta muntanya fictícia, espero que els llibres que publiqui sacsegin el lector i no el deixin indiferent", explica Natàlia Mulero, qui a finals del 2021 va fundar Maraldina, una editorial barcelonina que només publicarà narrativa d'autores.
Mulero és filòloga hispànica. Critica que la literatura al llarg de la història "s'ha centrat molt en els escriptors, com si elles no existissin o només hi hagués les quatre típiques". Per això va començar a fer recerca d'escriptores d'èpoques de les quals havia llegit majoritàriament a autors. Admet que li agrada molt la generació beat, un moviment social i literari que va sorgir a la societat nord-americana als anys cinquanta, caracteritzat per la lluita contra el convencionalisme, la rigidesa i la hipocresia. D'aquesta època només ens van arribar autors com Jack Kerouac i Allen Ginsberg i "ara el que estic fent és intentar rescatar les autores d'aquella època, com Jan Kerouac, la filla de Jack Kerouac", explica.
Maraldina busca escriptores amb "una veu femenina que explori aquells temes que ens mouen i preocupen i que, en l'actualitat, els seus llibres puguin ser interpretats en clau feminista, independentment del moment en què van ser escrits"
De fet, aquesta és la filosofia de Maraldina: publicar autores, tant antigues com actuals, no traduïdes al castellà o de parla hispana que els seus títols no hagin arribat aquí. Les descobreix fent recerca i parlant amb editorials d'altres països. La idea de Mulero és que les escriptores, de diferents nacionalitats i cultures, tinguin en comú "una veu femenina que explori aquells temes que ens mouen i preocupen i que, en l'actualitat, els seus llibres puguin ser interpretats en clau feminista, independentment del moment en què van ser escrits".
Maraldina vol ser una plataforma per aquelles autores que han quedat oblidades per la història i també per aquelles que estan tot just començant i necessiten un espai on fer-se escoltar. De fet, Mulero té a les seves mans diversos manuscrits de noves autores que no descarta publicar més endavant. Ara, però, té "molt clares quines seran les primeres publicacions".
De moment la primera novel·la que ha publicat és Asco, llibre debut de Carolina Perrot, autora argentina nascuda a Buenos Aires el 1975. Actualment, està editant un altre que sortirà publicat aviat i preveu assolir les quatre publicacions al llarg del 2022. La previsió de Mulero és editar cinc novel·les anualment. El tret de sortida el va fer el mes de novembre amb un microcrèdit de 25.000 euros de MicroBank, filial de CaixaBank molt orientada a emprenedors que, durant el 2021, va fer costat a un total de 4.915 projectes d'emprenedors, autònoms i microempreses a Catalunya. Prèviament, amb Barcelona Activa, Natàlia havia acabat d'arrodonir la proposta i la viabilitat del negoci.
Treballa de la mà de la il·lustradora Nataly Aros, qui dissenya una portada única per a cada publicació. "Volia que el disseny anés a càrrec d'una dona", explica Mulero.
El fàstic no enganya
Asco és una novel·la provocativa i impactant. Mulero diu que la va escollir per ser "molt potent, des del seu títol". "Asco no deixa indiferent, et sacseja per dins i es queda amb tu després de llegir-lo". La narració utilitza olors i contrastos que ens fan recordar en tot moment que el fàstic no enganya. Perrot, l'autora, explica que Asco neix "primer d'una anècdota amb la qual em vaig creuar i que va disparar la trama: la d'un cotxe fúnebre que arriba des de Corrientes a un hospital porteny per recollir el fetus d'un bebè. Però també sorgeix de la fascinació que sento pels contrastos, per allò que succeeix on no hauria de succeir".
El vent de la Maraldina
"I els vells explicaven que el vent de la Maraldina, ajupit per entre matolls quan a la muntanya no hi havia ningú, era un vent carregat d’ànimes que voltaven per la muntanya només per fer el vent més fort quan era l’hora d’anar a buscar la pols, per fer-nos la feina pesada i per dir-nos que tot el que fèiem més hauria valgut que no ho haguéssim fet perquè no servia per res. I com que no tenien boca les ànimes ens ho deien amb la veu del vent." La mort i la primavera, Mercè Rodoreda.