• Empresa
  • Melbot, el 'Tamagotchi' del segle XXI

Melbot, el 'Tamagotchi' del segle XXI

El videojoc català que s'ha fet un lloc al mercat internacional

David Montero, CEO de Melbot | Cedida
David Montero, CEO de Melbot | Cedida
Barcelona
24 de Juny de 2021

La indústria del videojoc cada vegada agafa més embranzida. Sigui per l’auge de les noves tecnologies o la necessitat de trobar altres maneres de divertir-se, està clar que els videojocs s’estan fent un lloc en el mercat, i no precisament petit. Melbot, és una empresa catalana que va decidir endinsar-se en el món de l’oci a internet per tal de construir un joc connectat per tal d’aconseguir unir la mobilitat i l’esforç físic amb la tecnologia i els jocs en línia. “El nostre projecte va començar amb una sola línia, però ens hem diversificat”, explica David Montero, cofundador i CEO de Melbot. D’aquesta manera, la startup que col·labora amb Barcelona Activa va començar creant un joc híbrid entre la vida real i el món virtual i ha acabat per crear tot un món que engloba des del joc per a la consola i l’ordinador, fins a l’aplicació del mòbil, passant per la joguina connectada amb la qual va néixer l’empresa. “Jo ja feia set anys que treballava en el sector i vaig veure molt clar que el primer que necessitàvem era una IP”, recorda el CEO de la companyia.

 

Així doncs, l’empresa té dues grans línies de mercat. La primera i principal línia amb la qual van començar a treballar va ser la joguina connectada, que tal com descriu Montero, “volíem que fos un projecte disruptiu”. En aquest sentit, el joc funcionava com el mític Tamagotchi, tu tenies un petit “follet d’internet”, tal com l’anomena el cofundador, i et dedicaves a cuidar-lo i donar-li el que necessitava: “En aquesta part vam introduir certs elements de mobilitat física perquè els nens que utilitzessin l’aplicació s’haguessin de moure”, declara Montero. Aquest primer joc va veure la llum en plena pandèmia, un fet que va fer que els objectius de creixement no fossin els esperats, tot i això van aconseguir comercialitzar unes 5.000 unitats d’aquest primer projecte i van guanyar el concurs EuroStar, “L’Eurovisió de les joguines”, descriu Montero.

Montero: “Volíem que fos un projecte disruptiu”

Pel que fa a la diversificació que explica el cofundador de Melbot, la seva altra gran línia de mercat va néixer quan van presentar-se al concurs PlayStation Talent. El seu objectiu era crear un videojoc amb els mateixos personatges que la seva primera joguina i aprofitant que ja tenien part del màrqueting fet. “Vam presentar el nostre videojoc i vam guanyar el premi, convertint-nos en el millor videojoc espanyol del mercat segons el concurs”, recorda el CEO de Melbot. En aquest context van començar a comercialitzar aquest nou videojoc i altres marques de consoles es van interessar per ells: “Ja el pots trobar per Nintendo i altres marques conegudes”, afegeix el cofundador. En aquest sentit, Montero especifica que, tot i que la joguina va ser el seu primer producte, està clar que el videojoc és el que ha tingut un creixement major: “Hem après molt de la nostra experiència treballant amb maquinari, però al cap i a la fi els videojocs (programari) tiren més”.

 
/uploads/s1/26/05/31/97/43732019-185771829012286-1857061984747313354-n.jpeg

 

La competència és un aspecte molt difícil de definir en el camp dels videojocs o l’oci virtual. Tal com descriu el CEO de Melbot, no té el mateix sentit la competència en el món del mòbil que en el món de les consoles i els ordinadors: “És com comparar el cinema amb la televisió; un és més artístic i l’altre lluita per a les audiències”. Tot i això, ells també decideixen endinsar-se en el món de les aplicacions mòbil. “La competència no són els altres jocs, al final el que busquem és lluitar pel temps lliure dels usuaris”, recorda Montero.

Un nou joc en camí

Després de tres anys i mig comercialitzant aquest món Melbot que han inventat, l’empresa està llesta per fer un pas endavant. “Hem decidit crear un joc nou diferenciador”, explica el CEO de la companyia. I és que el món del videojoc també ha anat canviant, ja que ara en comptes de jugar sol, jugues amb una gran comunitat, i no només això, sinó que també et pots convertir en un espectador del videojoc, és a dir, veure com altres persones juguen. “La nostra aposta és crear un joc que uneixi tots els perfils de jugador i espectador que hi ha”, diu Montero.

Montero: “La nostra aposta és crear un joc que uneixi tots els perfils de jugador i espectador que hi ha”

Per això, aquest nou projecte consisteix en un videojoc connectat en streaming, on els espectadors poden anar decidint el camí que han de fer els jugadors i modificar les conductes del joc per tal de fer-lo més interessant per a ells: “Al final és apropar l’audiència al jugador. A nosaltres ens agrada dir que és com un circ romà, on el públic té alguna decisió important a prendre”, somriu el cofundador.

Barcelona, ciutat emprenedora

A David Montero li van passar pel cap alguns camins abans de muntar Melbot, però el valencià va decidir quedar-se a Barcelona perquè ja feia molt temps que estava aquí, però també pel seu ecosistema: “Hi ha molta gent del sector del videojoc que comença aquí a Barcelona”. Tot i això, la ciutat també presenta alguns problemes i endarreriments davant d’altres ciutats europees, per exemple en els impostos. Tal com explica Montero: "Hi ha països europeus on fins als tres anys les startups no han de pagar impostos i aquí aquesta legislació encara no és vigent”. A més, el CEO de Melbot també recorda que moltes vegades els videojocs no es veuen com un catalitzador d’innovació per a les administracions, ja que per falta de coneixença “se’ls hi escapa aquesta indústria d’entre els dits”.

Sigui com sigui, Melbot ha aconseguit tenir una mitjana de mig milió d’usuaris, una xifra molt significativa quan es parla d’un projecte de pagament. Amb una plantilla de 15 treballadors i la seva seu a Barcelona, l’empresa ja està treballant en molt projectes nous, especialitzats en apropar les persones i la tecnologia, ja que tal com recorda Montero, “Vam crear Melbot per aconseguir una tecnologia amb un punt més humà”.