Hi ha la teoria conspirativa que podríem estar vivint en una simulació. El que hem viscut, el que fem i el que experimentarem en un futur està escrit i no hi ha res a fer per canviar-ho. Davant d’aquesta hipòtesi hi ha dues opcions: riure i continuar fent la cervesa amb el teu amic que t’ho acaba d’explicar o creure fermament amb què el guió ja està fet.
John Forbes Nash, Nobel d’Economia 1994
M’estreno a VIA Empresa amb aquest article per parlar sobre una pel·lícula extraordinària en tots els sentits. M’ho posen fàcil. Una ment meravellosa (A Beautiful Mind, 2001) explica la vida del matemàtic John Forbes Nash (1928-2015), guanyador del Premi Nobel d’Economia el 1994 i que va patir esquizofrènia. Amb tots els respectes, el primer paràgraf era per exposar la crua realitat que pateixen 24 milions de persones arreu del món amb aquesta malaltia, que moltes vegades no es tenen en consideració i que afecta el nostre protagonista.
El film és una gran reivindicació a una personalitat considerada un geni. Va revolucionar l’economia com estava entesa fins llavors i va arribar a qüestionar al gran Adam Smith amb un exemple clarivident. La idea principal és que el lliure mercat no només es basa únicament en l’egoisme de l’individu sinó que també es té en compte la cooperació del grup per satisfer les necessitats de cadascú.
Va revolucionar l’economia com estava entesa fins llavors i va arribar a qüestionar al gran Adam Smith
Ron Howard, el director, va saber analitzar i il·lustrar la vida de John Nash intel·ligentment. Russell Crowe es posa a la pell del matemàtic i l’interpreta amb tota mena de detalls; mentre que Jennifer Connelly (Alícia) és la definició de l’amor, del patiment i de les virtuts d’una persona que ho dóna i ho deixa tot.
Poc sociable i perfeccionista
Nash arriba a la Universitat de Princeton, juntament amb Martin Hensen, amb una beca de matemàtiques sota el braç. El protagonista, poc sociable i perfeccionista, rep constants pressions perquè presenti el seu treball, però no ho fa fins que no el té llest. El seu company d’habitació, Charles Herman, és imprescindible per entendre certs comportaments. L’èxit de les seves teories comporten que sigui contractat pel govern dels Estats Units per desxifrar uns codis secrets de la Unió Soviètica.
El Departament de Defensa nord-americà, sota la supervisió de William Parcher, li fa un altre encàrrec que es basa a trobar patrons als diaris i revistes de missatges en clau dels soviètics. L’obsessió de Nash amb aquesta feina arriba a punts extrems fins que Howard decideix revelar que el protagonista pateix al·lucinacions a causa de la seva esquizofrènia i ha de ser ingressat.
El matemàtic segueix amb les al·lucinacions, però aprèn a conviure amb elles, ignorant-les
El centre psiquiàtric i ignorar les al·lucinacions
No va existir cap company d’habitació i no va ser contractat pels Estats Units per ajudar en una missió confidencial contra l’antiga Rússia. Abans de ser internat en un centre psiquiàtric, coneix i s’enamora de l’Alícia, amb qui té un fill. Ella és la persona vital de la seva vida que l’ajuda a comprendre que viu una realitat amb paranoies i que són perjudicials per a tots els que l’envolten.
El matemàtic segueix amb les al·lucinacions, però aprèn a conviure amb elles, ignorant-les. La salut mental és una de les grans oblidades, encara ara, de la societat i pel·lícules com aquestes trenquen una llança a favor per ser conscients de quina és la realitat de moltes persones. El film va ser tot un èxit a les taquilles, va recaptar més de 310 milions de dòlars i va guanyar quatre Òscars (millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària i millor guió adaptat).