Els números de Mercadona no han tremolat malgrat les fortes inversions que ha fet en els últims anys. La cadena valenciana de supermercats ha tancat 2018 amb un increment de la facturació del 6% i que ha arribat a 24.305 milions d’euros, amb un benefici de 593 milions d'euros (un 84% més), tot i haver invertit 1.504 milions (un 50% més). El seu president, Juan Roig, ha advertit que en 2019 a l’empresa li “anirà millor”: “Enguany estem jugant molt fort, més forta que mai en la nostra història”.
Roig insinua que estarien estudiant la implantació en Itàlia
Què ha passat en Mercadona en 2018? Ha estat tot un any de canvis, continuant amb la posada en marxa del “projecte de transformació disruptiu” que va iniciar en 2017. Quatre claus. La primera: ha encetat el model de “botiga eficient” amb la reforma de 215 noves tendes (ja suma 400) i la nova secció “Llest per menjar” que ja està disponible en 11 supermercats de València, un en Madrid i un en Barcelona, i que s’implantarà en 250 més durant 2019. “La cuina del segle XX no existirà a mitjans del segle XXI. Entre setmana escalfaran el menjar i potser cuine el cap de setmana, com a València, que ens agrada fer una paella”.
Segona clau de la transformació: la venda online. “La pàgina web de Mercadona és una merda”, és la frase que va pronunciar Roig en el balanç de fa dos anys. La cadena s’ha posat les piles i hui està en marxa el primer “rusc”: un magatzem online des d’on es centralitza la preparació i distribució de comandes en línia que es serveix a 97 municipis de la província de València. Durant 8 mesos de “laboratori”, han aconseguit duplicar les comandes en aquest canal amb una facturació mensual de 2,2 milions d’euros. Un anunci: el 12 de juny començarà a operar en Barcelona aquest sistema amb un centre de distribució exclusiu per a la venda en internet. Continuaran amb ciutats com Madrid, Sevilla, Alacant, Les Palmes, Bilbao i A Corunya.
Tercera clau per entendre el futur de Mercadona: vol continuar expandint-se. La seua estratègia d’internacionalització va començar en 2016 en Portugal i es materialitzarà durant 2019 amb l’obertura de les 10 primeres tendes en Braga, Porto i Aveiro. Allà té ja una plantilla de 300 persones i ha invertit en 2018 uns 60 milions d’euros més per inaugurar un bloc logístic en Póvoa de Varzim. Però la cosa no acaba ací. Roig ha insinuat que pretén instal·lar-se en Itàlia, tot i que no ho ha dit obertament: “Estem pensant en tres o quatre països i un d’ells comença per “i””. Diu que vol aplicar “l’estratègia de la taca d’oli” i sobre per què no ha obert supermercat en Lisboa, ha afirmat: “Sóc espanyol, però sóc anticentralista”.
Quarta clau: el Proveïdor Totaler. Durant 2018 l’empresa ha fet evolucionar les figures de l’Interproveïdor i del Proveïdor Especialista amb aquest model del qual ja formen part 1.400. És un projecte on no importa la mida del fabricant i sí la seua “especialització i agilitat per satisfer” les demandes amb “productes diferencials i amb una excel·lent qualitat”.
Tancament de supermercats i més inversió
No tot són bones notícies per a Mercadona. Roig ha comunicat que en 2020 canviaran la ubicació de 400 tendes perquè “no són rendibles o perquè no satisfacen les necessitats del client”. D’elles, 40 es tancaran definitivament en un termini de cinc anys. El president ha afirmat que “és una decisió molt grossa”.
No obstant això, continuaran invertint. Roig ha donat la xifra de 10.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys. Respecte a les perspectives per a 2019, preveuen unes vendes de 25.200 milions, un 3,7% més, i la contractació de 1.000 persones més.