La pandèmia que va assolar el món l’any 2020 va propiciar canvis molt rellevants en els patrons de consum dels ciutadans dels cinc continents en els anys que van venir després. Hi ha qui pot pensar que no existeix una relació causa-efecte en l’esmentat canvi d’hàbits i que simplement hi ha una correlació cronològica entre pandèmia i el que ha vingut després. Sigui com sigui, en els darrers anys, la despesa en serveis ha golejat a la despesa en béns de consum, i dins dels productes ha destacat l’acceleració del mercat del luxe, que entre l’any de la pandèmia i el 2023 va créixer un 65% en el context mundial. Més enllà de les xifres agregades del sector, avui ens interessa conèixer qui són els protagonistes globals del món de luxe.
Sens dubte, el líder destacat és el grup francès LVMH, que té com a principals ensenyes Louis Vuitton i Moët Hennessy. La història del conglomerat s’enceta el 1987, quan es fusionen la marca de moda Louis Vuitton amb la companyia de begudes Moët Hennessy, que al seu torn era una fusió entre la coneguda marca de champagne Moët & Chandon (amb orígens el 1743) i el fabricant de conyac Hennessy (operatiu des del 1765). Home clau en el procés de la gran fusió, l’inversor Bernard Arnault (1949) va acabar essent el principal propietari i artífex del seu creixement en els anys posteriors.
Cal detenir-se en la figura d’Arnault perquè avui dia s’ha situat com un dels empresaris més importants de França i també com un dels habituals a les llistes dels personatges més rics del món (ara mateix, Forbes li atorga una fortuna d’uns 177.000 milions de dòlars i l’ubica al número cinc del rànquing planetari). Va començar la carrera professional a la companyia de construcció del seu pare (l’empresa es deia en aquell moment Ferret-Savinel, actualment Nexity) i després va fer una adquisició que canviaria el rumb de la seva vida, perquè va comprar una companyia en crisi, Boussac Saint-Frères, que incloïa la marca Christian Dior i que estava a punt de ser rescatada per l’Estat francès. Després de retallades molt doloroses i de vendes d’actius poc rendibles, l’empresa va tornar al camí de la rendibilitat, resultat que va convertir a Arnault en un personatge molt respectat en el món de la moda i el luxe, el que li va obrir les portes per poder participar en la fusió que desembocaria en la creació de LVMH.
Avui dia, el gran conglomerat del luxe té unes vendes properes als 85.000 milions d’euros, posseeix setanta-cinc marques de gran prestigi (Christian Dior, Givenchy, Dom Perignon, Loewe, Bulgari, TAG Heuer, etc.) i la seva xarxa de botigues arreu del món supera els 6.300 punts de venda.
El gran conglomerat del luxe té unes vendes properes als 85.000 milions d’euros
Un altre dels protagonistes fonamentals del sector és Kering, antigament conegut com a PPR (Pinault-Printemps-Redoute) i està vinculat a un altre dels grans cognoms del luxe, Pinault. L’entrada d’aquest grup al segment dels productes aspiracionals no va arribar fins al 1999, quan van adquirir una participació significativa al grup Gucci. Més tard van incorporar les marques Yves Saint Laurent, Boucheron i Balenciaga, entre d’altres. La persona clau de la història va ser François Pinault (1936), fundador del grup l’any 1962, que inicialment només tenia previst dedicar-se al negoci de la fusta. Més de seixanta anys després, Pinault ha passat a ser un dels homes més rics de França, amb un patrimoni estimat d’uns 32.000 milions de dòlars. Per altra banda, les vendes de la companyia actualment s’enfilen fins als 17.200 milions d’euros.
Fins i tot per sobre de Kering pel que fa a les vendes, trobem al grup suís Compagnie Financière Richemont, que té uns ingressos anuals superiors als 20.000 milions d’euros. La seva creació es va produir el 1988, quan Johann Peter Rupert (1950) va escindir la part de negoci internacional del hòlding sud-africà Rembrandt que havia fundat el seu pare i que es dedicava tant a la mineria (or i diamants) com als articles de luxe. Els seus productes més coneguts són els rellotges, on fabrica sota les marques Cartier, Baume et Mercier, Vacheron Constantin, IWC Schaffhausen, Jaeger-LeCoultre o Piaget, entre moltes d’altres.
Pinault ha passat a ser un dels homes més rics de França, amb un patrimoni estimat d’uns 32.000 milions de dòlars
Un repàs al món del luxe no es pot tancar sense parlar d’Hermès, una de les marques més conegudes en aquest àmbit. El prestigi d’aquest fabricant prové sobretot dels seus complements i també dels rellotges. L’origen d’aquesta empresa creada per Thierry Hermès (1801-1878) cal buscar-lo al llunyà any 1837 i està vinculat a la fabricació de selles de muntar, però amb el canvi de segle van ampliar la seva gamma de productes incloent complements per als genets.
A finals de la dècada dels anys setanta es va produir el gran salt, quan el responsable del moment i descendent del fundador, Jean-Louis Robert Frédéric Dumas (1938-2010), va renovar i internacionalitzar l’empresa familiar. La seva gestió va transformar en global la marca Hermès i només la malaltia del Parkinson el va allunyar de la gestió diària del negoci. Les vendes anuals de la companyia superen els 15.000 milions d’euros, mentre que es calcula que el patrimoni familiar està per sobre dels 150.000 milions, el que els col·loca com una de les nissagues més riques del món.