Juntament amb el Consorci de la Zona Franca, Fira de Barcelona i l’Aeroport del Prat, el Port de Barcelona és un dels quatre principals motors econòmics de Catalunya i l'únic que des de juliol de 2018 està presidit per una dona. Cal dir que l’Aeroport està dirigit per Sònia Corrochano, tot i que el seu president, Maurici Lucena, viu i treballa a Madrid. En qualsevol cas, el Port, presidit per Mercè Conesa, és el primer port de l'Estat per a tràfics internacionals, el principal hub logístic de la Mediterrània i, probablement, el major actiu econòmic del país.
El seu clúster està integrat per més de 500 empreses, amb un impacte laboral de 14.000 treballadors directes i prop de 32.000 indirectes i dóna servei a unes 3.000 empresas que generen més d’un milió de llocs de treball. De fet, canalitza el 22% del comerç exterior marítim de tot Espanya i el 71% del comerç exterior català. L’any 2019, primer abans de la Covid, va enregistrar una xifra de negoci de 172 milions d’euros i va rebaixar el seu endeutament en un 9%. El resultat final de 2020 no se sap encara quin serà, però sembla que el gegant està convençut de les seves possibilitats de resistència.
La seva presidenta va ser alcaldessa de Sant Cugat del Vallès entre 2010 i 2018, va presidir la Diputació de Barcelona entre 2015 i 2018 i l’any 2016 va guanyar unes eleccions primàries al seu company Santi Vila per presidir el Consell Nacional del Partit Demòcrata. Hom diria, doncs, que Conesa ha anat trencant sostres de vidre, després d’haver passat molts anys treballant intensament a l’Administració de la Generalitat, a l’Ajuntament de Sant Cugat en diferents àrees i regidories i a la càtedra de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a professora associada.
Una senyora de Terrassa
Advocada, nascuda a Terrassa en el sí d'una família de fabricants del tèxtil (Fainé i Figueras), filla gran de tres germans i mare de tres fills dels que hauria volgut gaudir més hores quan eren petits, va iniciar-se en política de la mà de Josep Rull, company d’escola des de la infància i amb qui va tornar a coincidir a la facultat de Dret de l'Autònoma. Tots dos van coincidir com a militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya, a l’extingida Convergència Democràtica de Catalunya i finalment al PdCat, juntament amb altres companys santcugatencs com ara els consellers Puigneró o Calvet. Però Rull, la llibertat del qual Conesa reclama fermament, Calvet i Puigneró se n’acaben de donar de baixa per passar a militar a Junts per Catalunya, mentre ella s’hi ha quedat, “perquè crec que m’hi haig de quedar, per les responsabilitats que encara tinc”.
Conesa, tot i que també li agrada la política, sembla més interessada en la gestió pública que no pas en les pugnes internes de partit. Ha cursat el Màster en Dret i Gestió per la Universitat Pompeu Fabra, el Programa en Lideratge i Innovació en Polítiques Públiques per ESADE i el Programa en Alta Direcció d'Empresa per IESE, i confessa la seva passió pel dret administratiu com a eina “per fer funcionar de manera eficient l'administració pública, introduint-hi eines pròpies de la gestió privada”.
Conesa busca fer funcionar l'administració pública "de manera eficient, introduint-hi eines pròpies de la gestió privada”
No ha estat fàcil. Quan li preguntes, encara recorda els seus anys d’alcaldessa de Sant Cugat quan els fills l'acompanyaven a les visites institucionals de cap de setmana, i la petita li preguntava si encara havia de durar gaire “allò d’alcaldessa”. “Sort del pare i dels avis”, recorda. “La vida és un aprenentatge continu”, i “es tracta de prioritzar, dosificar-se i acceptar sacrificis i limitacions temporals, sense angoixar-te amb sentiments de culpabilitat”. Però el que és cert és que “la conciliació no és un tema resolt, ni de bon tros, i encara menys ho era anys enrere, quan encara no hi havia permisos de paternitat”. Això la va obligar, per exemple, a demanar reducció de jornada laboral en un moment determinat.
Alcaldessa d'una ciutat amb dimensió humana
El cas, però, és que aquesta etapa ja està superada i ara, amb fills de 23, 20 i 17 anys, pot mirar enrere i sentir-se satisfeta de la família i d’haver implementat des del govern municipal de Sant Cugat una estratègia adreçada a l’assoliment de tres objectius bàsics: “Construir un teixit econòmic fort, implantar un model mediambiental de qualitat i no deixar-ne ningú al marge”. O dit en altres paraules, consolidar un model de petita ciutat a escala humana, d'alta qualitat de vida, on tothom hi pugui tenir oportunitats de progrés.
Va cursar l’educació primària a una escola progressista, laica i catalana, d’on va passar a estudiar secundària a un centre religiós, estudis que compaginava amb les classes de ballet clàssic i amb l'afició al dibuix que sempre l’ha acompanyat. Un cop acabada la secundària, va dubtar entre lleis i el periodisme, però va acabar matriculant-se a la Facultat de Dret de la UAB. De totes aquelles etapes en conserva bones amistats. Del seu llarg pas per l'Ajuntament de Sant Cugat, en guarda un bon record dels seus col·laboradors directes i dels equips de treball que va liderar en aquella fase crucial de la seva trajectòria.
Fins que l’any 2015, quan encara no feia un any que havia iniciat el seu segon mandat com alcaldessa de Sant Cugat, va ser nomenada presidenta de la Diputació de Barcelona. “Doble feina!” recorda. “Sort de tenir equips molt ben endreçats” i de la seva ferma convicció de no voler allargar més de dos mandats els càrrecs públics. El repte de la Diputació, però, no era menor. Es tractava d'actualitzar l’agenda política del llegendari Prat de la Riba, que a començaments del segle XX i a través de la Mancomunitat de les quatre diputacions catalanes, havia aconseguit modernitzar el país mitjançant, entre altres, la connexió dels seus serveis telefònics, meteorològics i viaris.
La connectivitat del territori com a objectiu
El projecte, basat en un programa de govern pactat entre CDC i ERC va ser llançat sota el lema Connectem, i es va proposar connectar efectivament diferents valors i interessos territorials, aprofitant per exemple la xarxa de carreteres per estendre les línies de fibra òptica, posant en contacte polígons industrials i clústers econòmics o creant sinergies entre la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació i les oficines de Turisme.
Aquella tasca va durar tres anys. L’any 2018, després de vint de dedicació intensa a l'Administració Pública, Mercè Conesa va voler fer un canvi de rumb professional, “per seguir creixent” i concedir-se un període de reflexió. El camp triat seguia sent el de l'administració pública, però li mancava passar per l'experiència comercial de liderar una gran empresa pública. El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, es volia jubilar i ella s’havia especialitzat en Urbanisme, Ordenació del Territori i Dret Portuari. A més a més, Josep Rull havia estat conseller de Territori i Sostenibilitat fins a finals de 2017.
Els astres semblaven ben alineats i Conesa tenia les condicions necessàries. El nomenament va arribar el juliol de 2018 i el primer que va fer va ser “recordar que les millors idees sempre surten dels equips de treball i que calia escoltar activament el que em poguessin explicar els treballadors i treballadores del Port”. I una altra cosa important, segons la presidenta, era establir un sistema de transparència i confiança mútua entre l'equip directiu i els membres del consell d'administració, per tal d’enfocar polítiques compartides de governança i creixement.
La gran porta de Barcelona
“El Port és una infraestructura viva que conté més de 500 empreses, cadascuna amb el seu propi projecte i estratègies de creixement. Compartir aquestes estratègies en tot allò que pugui ser d'interès comú és una de les principals tasques que ens hem proposat, dins els paràmetres d’un pla estratègic 2021-2026 que havia estat planificat abans de la pandèmia i que ara no ens queda altre remei que revisar”.
La presidenta del Port té diferents reptes, com per exemple, que "hem d'aconseguir que els trens fins al node logístic de Saragossa siguin de 750 metres, per ser més eficients en la cadena logística"
Entre els seus objectius generals, destaca l'exigència de la sostenibilitat mediambiental, l’electrificació dels molls, la necessitat de guanyar més espai logístic, la connectivitat amb València i Saragossa, la convivència respectuosa amb les trames urbanes de Barcelona i el Prat de Llobregat, i el creixement harmònic de la infraestructura. Per exemple? Ens en dóna dos: “Hem d'aconseguir que els trens fins al node logístic de Saragossa siguin de 750 metres, per ser més eficients en la cadena logística, el cost econòmic i l’impacte mediambiental”, i “hem de preservar els espais industrials del Port que no són compatibles amb la vida urbana, al mateix temps que hem d’acabar d’integrar el Port Vell al teixit ciutadà que ens envolta”.
La gran desconnexió
Qüestió de connectivitat, doncs. Però què en farem de l’espai convergent, que cada dia que passa sembla més desconnectat? “Crec que el que ens separa és més aviat una qüestió d'estratègia més que no pas d’ideologia “. “El que vull és que ens seguim respectant com fins ara, com jo respecto totes les decisions dels meus companys. Havia de quedar-me al PdCat ja que em van fer confiança per a presidir el Consell Nacional, etapa que vull tancar bé. Però segur que aviat ens retrobarem perquè tenim una història i uns objectius comuns”.