La responsabilitat social corporativa (RSC) ha agafat protagonisme en els darrers anys i s'ha convertit en una necessitat per a moltes empreses. Les companyies han passat de veure-la com una opció a incorporar-la com un valor estratègic que genera oportunitats de negoci, però no totes ho han fet obeint a criteris ètics. José María Batalla, creatiu i fundador de l'agència especialitzada en RSC 1000 friends, creu que un tant per cent elevat de les empreses està implementant la responsabilitat social corporativa als seus models de negoci perquè esperen obtenir un retorn empresarial. "Si la RSC no els ajudés a guanyar diners, no la incorporarien", afirma contundent.
Segons Batalla, el canvi d'actitud del consumidor és la clau: "El consumidor s'ha tornat més socialment responsable a l'hora d'adquirir serveis i productes d'empreses que demostren la seva RSC i deixen de consumir productes que no tinguin darrera una política ètica".
Els estudis sobre aquesta tendència així ho confirmen. Segons l'Informe Forética 2015 sobre l'estat de la RSC a Espanya, realitzat a més de 1.000 consumidors espanyols, un 36% dels ciutadans són sensibles a la responsabilitat social de les empreses i un de cada dos declara haver-se decidit per un producte en comptes d'un altre basant-se en aquests valors. Uns valors que per a algunes empreses són a l'arrel fundacional del negoci i, més enllà de beneficis i dividends econòmics, aquest es considera com un motor de canvi social que ha de servir per fer una societat millor, més justa i sostenible.
Àuria cosmètics, la RSC a l'ADN empresarial
La Fageda a la comarca de La Garrotxa o Granel a Osona són alguns exemples. Però n'hi ha d'altres, potser no tan coneguts, com el d'Àuria Cosmètics a la comarca de l'Anoia. Sorgida sota l'empara del Grup Àuria, aquesta cooperativa es dedica a la fabricació i envasat de perfums i cosmètica i dóna feina a una cinquantena de treballadors amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. Els seus productes tenen un valor afegit i permeten a les empreses complir amb la seva responsabilitat social. A les seves instal·lacions situades a Igualada, es duu a terme tot el procés fins a l'acabat final, passant per la fabricació, envasat, etiquetatge i manipulació de perfums, colònies, ambientadors i mikados. Creada el 2008 per Taller Àuria i el perfumista Ramon Monegal, ara desvinculat del projecte, Àuria cosmètics factura anualment 1,2 milions d'euros de facturació.
Garantir la inserció laboral de persones amb especials dificultats
El principal argument de venda d'Àuria Cosmètics és la relació qualitat-preu, un servei adaptat a les necessitats dels clients i la implicació en els seus problemes. "Després ve la segona part que és descobrir la nostra capacitat i la nostra forma de ser i és llavors quan el client s'hi enganxa", afirma el gerent del Grup Àuria, Miquel Canet i Sabaté. Canet i Sabaté admet que, entre els reptes de futur, hi ha la voluntat de convèncer a grans cadenes i intentar exportar, però reconeix que la inversió que això suposa és una limitació. "Tenim la voluntat de créixer, però depenem de l'acompanyament dels nostres clients. Amb la nostra vessant social, hem de ser el doble de cautelosos", sosté.
Una inversió pública que es quadruplica
Pel gerent del Grup Àuria Canet és imprescindible convèncer a les Administracions Públiques d'incorporar metodologies i eines com l'SROI (Social Return on Investments) per mesurar el retorn econòmic i social de les inversions que es fan en aquest àmbit. "Nosaltres creiem que l'esforç que fan les administracions públiques no són una despesa, sinó una inversió. Les persones que estan aquí són molt susceptibles d'anar a l'assistència social i nosaltres els tenim treballant i contribuint al consum", afirma Miquel Canet i Sabaté. En un estudi publicat l'any passat, el Taller Àuria demostrava que per cada euroinvertit per les administracions públiques, el seus centres especials de treball havien retornat a la societat amb la seva activitat 4,49 € en beneficis econòmics, socials i ambientals.
A més d'Àuria Cosmètics, el Grup Àuria, té altres vies de negoci com Gustauria, que ofereix serveis de càtering, o Moltacte, una cadena outlet de roba i complements de primeres marques nascuda a Manresa. Totes elles tenen un mateix objectiu: garantir i facilitar la inserció laboral de persones amb especials dificultats o en risc d'exclusió. Nascuda fa més de 30 anys a la capital de l'Anoia com a entitat sense ànim de lucre, els seus centres de treball donen feina 305 treballadors amb especials dificultats. És l'empresa amb més treballadors a la comarca i no ha parat d'innovar per tal de crear nous llocs de treball. "El mateix que fem nosaltres perquè no es pot fer en una empresa ordinària?", es pregunta.