Era la tardor del 2017 quan alguns empresaris de renom van expressar que si Catalunya proclamava la independència, s'endurien l'empresa a un altre indret. Planeta va ser una de les més destacades a l'hora de fer advertiments i van traslladar la seu social a Madrid, tot i anunciar que no hi hauria trasllat d'empleats i altres canvis. Des de les torres negres de la Diagonal, l'ara CaixaBank, juntament amb el seu homòleg Banc Sabadell, van prendre una decisió difícil -no tots els membres hi van estar d'acord- per traslladar-se respectivament a València i Alacant. El decret llei aprovat pel govern espanyol el 6 d'octubre de 2017 ho va decantar. L'objectiu? El temor a un corralito era present.
Els dos principals bancs catalans van traslladar la seu social a la Comunitat Valenciana durant el 2017
Durant els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre es van multiplicar les sortides de dipòsits, així com la creació de comptes d'aquestes mateixes entitats en altres comunitats, els anomenats "comptes mirall", i aquests moviments van portar els dos principals bancs catalans a traslladar la seu social a la Comunitat Valenciana per garantir que, passés el que passés, seguirien sota el paraigua del Banc Central Europeu (BCE).
Totes dues entitats van justificar llavors el trasllat de la seu social i de la fiscal "per protegir els interessos de clients, empleats i accionistes". Tot i moure la seu social com la fiscal fora de Catalunya, cosa que els ha portat a celebrar a la Comunitat Valenciana les respectives Juntes Generals d'Accionistes, les dues entitats continuen tenint a Catalunya els seus serveis centrals.
"L'equívoc entre traslladar l'empresa -empleats, serveis centrals, instal·lacions productives- i traslladar la seu social va jugar a favor de magnificar la transcendència del canvi de seu i transmetre a la població la sensació de risc econòmic per una fugida d'empreses", declarava l'economista Enric Llarch a VIA Empresa fa uns mesos a l'anàlisi Elles no tornaran (fins a la independència). De fet, durant la tardor de 2017, 4.500 empreses van traslladar la seu fora de Catalunya amb l'objectiu de garantir un "marc més estable".
Llarch (economista): "La majoria de reunions dels consells d'Administració que es daten a Madrid -o a València, o a Alacant- allà hi tenen poc més que el secretari que n'escriu l'acta"
Fins i tot consultores i despatxos d'advocats i d'altres professionals han hagut de fer marxa enrere en els seus plans de desplaçar gaires recursos humans cap a Madrid. Segons remarca Llarch, les decisions es continuen prenent a Catalunya, tot i que "l'espanyolització de l'àmbit de negoci s'hagi aprofundit i els primers directius -com ara els de la mateixa CaixaBank- visquin a Madrid". "Fins i tot, la majoria de reunions dels consells d'Administració que es daten a Madrid -o a València, o a Alacant- allà hi tenen poc més que el secretari que n'escriu l'acta", precisa l'economista. "Amb la covid-19, sobretot, això d'anar traslladant-se físicament cada vegada a la capital del regne es va fer més pesat i la participació en línia és cada cop més generalitzada", conclou.
A part de CaixaBank i Banc Sabadell, Banco Mediolanum i la cooperativa Arquia Banca es van emportar la seu social fora de Catalunya -la primera a València i la segona a Madrid- i, com a conseqüència, Catalunya va passar en tot just una dècada de tenir la seu social d'una quinzena de caixes a quedar-se amb Caixa d'Enginyers i Caixa de Guissona.
El cas de Caixa d'Enginyers: "Molts dels que van marxar per l'1-O, van tornar passat el temps"
Joan Cavallé va acumular 18 anys al capdavant de la Caixa d’Enginyers fins a la seva recent jubilació, moment en què Juanjo Llopis va assumir el càrrec de nou director general. Cavallé va ser director general de la cooperativa d’estalvi i crèdit que va aconseguir un gran ressò mediàtic quan va decidir no treure la seva seu social de Catalunya en l’anomenada fuga d’empreses, arran de l’1 d’octubre del 2017. La cooperativa amb 57 anys d’història, compta amb 213.000 socis i va tancar el 2023 amb uns beneficis de 19,6 milions d'euros.
Caixa d'Enginyers va aconseguir un gran ressò mediàtic quan va decidir no treure la seva seu social de Catalunya
"Quan vaig entrar en aquesta casa, l’any 2002, hi havia 15 o 16 entitats bancàries amb seu a Catalunya. Actualment n'hi ha dos: la Caixa Guissona i la Caixa d’Enginyers. De marques bancàries, n'hi havia 125 d'actives, mentre que ara n'hi ha 20. El mapa bancari ha anat canviant i el nostre rol dintre d’aquest mapa també ha anat modificant-se. A partir de l’any 2017 tothom es va preguntar qui era la Caixa d’Enginyers", declarava Cavallé en una entrevista amb la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, durant el 2022. Tot i que tenen clients arreu d'Espanya, el mandatari declarava al mitjà que en un primer moment el seu posicionament els va perjudicar, però que "molts dels que van marxar, van tornar passat el temps. Es va superar aquell moment de tensió".
"A la resta d’Espanya, hem anat expandint-nos amb una taxa de creixement similar a la de Catalunya, això sí, amb un model diferent. Fora de Catalunya som una banca especialitzada en empreses i enginyeria, i aquí ja som una banca a l’ús", precisava.
I la pregunta eterna: tornarà CaixaBank?
Després de conèixer-se que el Banc Sabadell traslladarà la seva seu a Catalunya després de més de set anys a Alacant, CaixaBank ha assegurat ràpidament a la premsa que no està estudiant el retorn a Barcelona. "La nostra seu és a València amb caràcter indefinit" i aquest escenari "no està sota revisió", han assegurat. Des del banc han expressat el seu “respecte absolut per les decisions que prenen altres entitats”, però descarten que també s'estigui analitzant un retorn.
CaixaBank assegura que la seu és a València i amb caràcter indefinit
Fa un any, durant la presentació dels resultats del 2023, també van descartar tornar a Catalunya i van afirmar que mantindrien la seu social a València: "És un lloc equilibrat i estem feliços". El president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, va assegurar el febrer de 2024 que mantenir-la com està és “el millor per als dipositants i els accionistes”. El mandatari va negar, a més, haver participat en converses sobre una possible tornada a Catalunya i que "no se sentien pressionats".
Els altres bancs restants que van marxar el 2017, com ara, Banco Mediolanum i la cooperativa Arquia Banca, no s'han pronunciat al respecte, com tampoc les gestores de fons, EDM, Trea Asset Management i Gesiuris.