Metalquimia és una empresa puntera en la fabricació de maquinària per al processament d’elaborats carnis. S’han especialitzat en el muntatge de plantes industrials claus en mà. Treballen per als grans grups elaboradors de tot el món i, a l’Estat, ho fan per a Casa Tarradellas, Campofrío, El Pozo i Noel entre molts altres.
Es tracta d’una empresa familiar de Girona que l’any passat va complir mig segle d’existència. El president executiu, Josep Lagares, subratlla que en aquests 50 anys han passat “de la tradició a la disrupció”: de muntar màquines per a una indústria càrnia artesanal, en la qual es treballava a mà a una indústria 4.0, amb tecnologies intel·ligents per fer-la totalment automatitzada, sostenible, circular, energèticament eficient i en la qual ja han entrat en el camp d’altres proteïnes alternatives a la carn.
Les vendes es van elevar el 2021 a 32 milions d’euros, un 15% més que l’any anterior, que ja va ser un 5% superiors al 2019.
Metalquimia ha crescut durant la pandèmia en facturació i empleats. Ni tan sols es va acollir als ERTOs. Les vendes es van elevar el 2021 a 32 milions d’euros, un 15% més que els 27,74 milions del 2020, que ja van ser un 5% superiors als 26,31 milions de 2019, d’abans de la pandèmia. En l’actualitat compta amb 160 empleats.
Una dada rellevant és que, des de fa anys, les exportacions suposen al voltant del 90% de les vendes. Operen en 90 països de cinc continents, en els quals han treballat per a 3.000 clients entre els que hi han els principals grups dedicats al processament de carn.
Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, s’ha complicat treballar a Rússia, i des de la pandèmia de Covid-19, també han tingut més dificultats per fer-ho a la Xina. No obstant, això no ha impedit que l’any passat instal·lessin una planta industrial d’última generació a la ciutat de Luohe, a la província de Henan, propietat del gegant xinès de la carn WH Group.
Metalquimia ha dirigit la instal·lació d’una altra gran planta de processament carni del gegant WH Group a la ciutat xinesa de Luohe
Lagares explica que la posada en marxa de la planta de Luhoe es va dirigir en remot des de la seu de Metalquimia a Girona per les restriccions imposades per les autoritats xineses a l’entrada d’estrangers. Això sí, van enviar sis tècnics gironins que es van veure obligats a complir amb les estrictes normes de quarantena abans d’arribar a destí. El 2015 ja van participar en el muntatge d’una altra planta de processament carni de WH Group, aquesta a Shanghai, que és una de les més grans del món.
Josep Lagares diferencia diverses etapes en la història de Metalquimia. En la dècada dels setanta, quan la va fundar el seu pare, Narcís Lagares Corominas, es va centrar en el muntatge de màquines per a la indústria càrnia de producte cuit. El 1976 ja van iniciar les exportacions, amb Portugal com a primer destí. En la dècada dels noranta comença una nova etapa amb el desenvolupament de noves tecnologies en el processament de la carn, que és quan introdueixen les primeres línies de marinat de carns fresques o d’embotició automàtica contínua al buit. I a partir del 2000, ja apliquen tecnologies disruptives. Per exemple, sistemes per avançar en el procés de curat, fet que possibilita reduir el temps d’assecat d’un embotit de les sis o vuit setmanes que requeria el procés tradicional a només una hora.
No només investiguen el procés de la carn sinó també el de les proteïnes alternatives i, fins i tot, el pet food, concretament les llaminadures per a mascotes
Metalquimia ofereix solucions tecnològiques i equips per a quatre segments de la indústria càrnia: producte cuit, marinat, curat i snacks. I en aquest últim apartat, no es dirigeixen únicament a l’alimentació humana sinó també al pet food, a les llaminadures per a mascotes.
Màquines de “zero carboni”
Sobre les peticions que reben dels clients industrials, Lagares assenyala que sempre han demanat “màquines fiables, robustes, segures, que garanteixin la higiene i, darrerament, que permetin un control absolut de tots els processos” gràcies a la connectivitat 4.0. Ara volen addicionalment que aquestes màquines ocupin poc espai, generin poc residu i siguin eficients energèticament. I Metalquimia també els ofereix màquines per a procediments de “zero carboni”. Són líders mundials en les solucions més tecnificades i, al mateix temps, més disruptives.
Però també són referents en processos de proteïna alternativa. Lagares vaticina que, “al ritme que creix la població del planeta, la carn no es pot substituir i el seu consum anirà en augment, però serà necessari buscar proteïnes alternatives per poder alimentar tothom”. En aquest camp, recorda que s’han obert diverses línies d’investigació: carns de laboratori, proteïna d’origen vegetal, d’insectes, algues, fongs o, fins i tot, de l’aire. Sí, també de l’aire perquè del CO2 es poden obtenir aminoàcids. Lagares puntualitza que “es tracta de fer sostenible el consum” i, en aquest sentit, exploren possibles vies.
Metalquimia compta amb instal·lacions a Girona, on tenen el centre de recerca i tecnologia de la carn, i a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), on tenen tres centres més: un de muntatge (subcontracten la producció de peces a 60 tallers catalans), un altre per a la xapa d’acer inoxidable i un tercer dedicat a la construcció de grans plantes. En aquest hi ha invertit en l’últim any 2,5 milions d’euros.
Acció social
En paral·lel a l’activitat industrial, Metalquimia desplega una amplia acció social en diversos camps: la família propietària està al darrera de la creació de l’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i de la Fundació Metalquimia, i col·laboren activament amb la Fundació per la Creativació i impulsen diverses accions en aquest últim camp.
Lagares precisa que el terme ‘creativació’ és un neologisme que sorgeix de la hibridació de les paraules ‘creativitat’ i ‘innovació’. Consisteix en “aplicar metodologies per agafar les millors idees generades en el procés creatiu per transformar-les en valor”.
En els òrgans de la Fundació per la Creativació hi coincideixen, entre altres, Josep Lagares (president d’honor), Eloi Planes (Fluidra), Elisabeth Cañigueral (grup Cañigueral), Pep García (Maxchief) o Arnau Nogareda (Hipra). L’acció d’aquesta fundació va dirigida a la formació dels alumnes.
Posaran en marxa un centre de ‘creativació’ en una masia de la Garrotxa per a debatre en grup reptes de tot tipus i sortir-ne amb solucions reals i d’impacte social
Però Metalquimia ha anat més enllà amb el projecte d’un centre de ‘creativació’ que posaran en marxa en una masia de Beuda (Garrotxa). Preveuen que entri en funcionament a finals de 2023 o principis de 2024. Acollirà estades de grups empresarials, acadèmics, socials, ONGs i de col·lectius diversos amb l’objectiu de trobar solucions als reptes globals que es plantegin.
Lagares manté que “sense creativitat ni idees no hi pot haver innovació, i sense reptes no hi pot haver creativitat. Els reptes són el fuel de les idees. Si soluciones els reptes mouràs el món”.