Amb l’inici del 2025 arriben les primeres pistes sobre on les noves generacions han d’enviar el seu currículum, i on millor donar-li un parell de voltes. Unes pistes que no provenen de qualsevol font: ni més ni menys que el Fòrum Econòmic Mundial (FEM), que ha publicat, un any més, l’informe Future of Jobs Report 2025 per “identificar oportunitats perquè els treballadors es puguin adaptar als llocs de treball del futur”, segons indica la directora general de l'organisme, Saadia Zahidi.
En els pròxims cinc anys es crearan fins a 170 milions de nous llocs de treball a escala mundial
La directiva posa èmfasi, com no podia ser d’una altra manera, en l’impacte de la intel·ligència artificial: “Els avenços transformadors, especialment en la IA generativa, estan remodelant indústries i tasques en tots els sectors”. Tant és així que, de cara al pròxim lustre, l’organisme preveu la creació de fins a 170 milions de nous llocs de treball a escala mundial (+14% respecte als ja existents), amb la consegüent desaparició de 92 milions. Davant l’escenari dibuixat pel Fòrum Econòmic Mundial, quins són els sectors que més perillen?
El trontoll dels professionals de la logística, del comerç i dels serveis administratius
El document del FEM va al gra: els àmbits de la logística, comerç i serveis administratius són els que més trontollen. L’organisme avisa que els empleats de correu postal, caixers de banc i d’introducció de dades es troben en perill d’extinció, així com els professionals del món de la banca que duen a terme la seva jornada laboral en caixers. Els assistents administratius continuen el llistat, seguits dels treballadors del món de la impremta.
L’activitat d’aquests professionals passaria, segons el Future of Jobs Report 2025, a mans de la tecnologia i l’automatització; però no són les úniques feines que ho farien: el Fòrum Econòmic Mundial considera que el nombre de dissenyadors gràfics també decaurà. Una de les consideracions de l’organisme rau en l’auge de la IA generativa, que ha donat lloc a noves eines -i creacions- que competeixen directament amb els professionals del sector. Succeeix un fenomen similar amb els professionals de la logística, que davant el naixement de robots cada vegada més àgils, precisos -i econòmics-, es començaran a veure desplaçats dels magatzems.
Finalment, el món de la comptabilitat, els assistents del món del transport, els venedors porta a porta, teleoperadors i secretaris, també es veuran amenaçats aquest 2025. Ara bé, de l’informe del FEM es desprèn que per cada porta que es tanca se n’obre una de nova: l’aterratge de les noves tecnologies als sectors tradicionals requereix nous perfils professionals i dona lloc a una elevada demanda en l’àmbit tecnològic.
IA, big data, fintech, i la bretxa del mercat laboral
Per aquest motiu, els especialistes en big data, intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, i els enginyers de tecnologies financeres (fintech), són les professions que més recorregut tindran aquest 2025. Alhora, el mercat laboral europeu ja vaticina una bretxa entre els 12 milions d’especialistes en l’àmbit IT que existiran l’any 2030, davant els 20 milions que es necessitaran, tal com va anunciar la vicedegana d’Impacte Social i Innovació Acadèmica de la UPF-BSM, Ana Freire, en la passada edició de l’AI & Big Data Congress, organitzada pel Centre of Innovation for Data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI) i coordinada pel centre tecnològic Eurecat. "Cal esquitxar de tecnologia tots els nous programes de formació", va afegir Freire.
Els especialistes en big data, IA i aprenentatge automàtic, i els enginyers de tecnologies financeres, són les professions que més recorregut tindran aquest 2025
Retornant al llistat elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, els desenvolupadors de programari i aplicacions, especialistes en ciberseguretat, en emmagatzematge de dades i en vehicles autònoms i elèctrics també dominaran el mercat laboral, acompanyats dels dissenyadors d'interfície d'usuari i experiència d'usuari (UI i UX), especialistes en Internet de les Coses (IoT), analistes i científics de dades, enginyers ambientals i d’energies renovables, un sector que, precisament, mostrarà un gran creixement.
El poder de les habilitats toves
I és que una actualització del món acadèmic a l’hora d’afrontar aquesta metamorfosi del mercat laboral és essencial, però, per descomptat, no és l’únic requisit. En un context en què les habilitats toves -el que els anglesos anomenen soft skills- guanyen protagonisme a les oficines, el Fòrum Econòmic Mundial ha destinat un extens apartat en el seu Future of Jobs Report 2025 a les habilitats necessàries per a aquest 2025. N’hi consten un total de 26.
Entre els professionals enquestats, les que més s’han repetit han estat, en aquest ordre, el pensament analític, la resiliència, flexibilitat i agilitat, i el lideratge i influència social. “Les habilitats bàsiques principals es complementen amb l'alfabetització tecnològica, l'empatia i l'escolta activa, la curiositat i l'aprenentatge continu, la gestió del talent i l'orientació al servei i atenció al client”, assenyala l’informe. Destaca que, malgrat la importància dels rols tecnològics en el mercat laboral, les habilitats mencionades prèviament se situen molt per sobre dels coneixements tecnològics; és a dir, les empreses valoren molt positivament la destresa tecnològica, però encara més l’anàlisi crítica, el pensament creatiu o l’empatia. Allò que, ara per ara, la tecnologia no pot oferir.