Matteo Buzzi (Milà, 1971) és el CEO de Miró. Després de superar un complicat concurs de creditors de quasi dos anys, aquesta cadena d'electrodomèstics made in Catalonia aixeca el vol gràcies a una nova línia de negoci que va sobre rodes. Buzzi rep VIA Empresa a l'emblemàtica botiga de Miró situada a la Ronda Sant Pere, 66 de Barcelona i admet que li agrada reestructurar empreses i anar amb patinet elèctric per la ciutat. El passat, el present i el futur de la cadena passa per Catalunya on ja preveu noves inversions. Amb taca d'oli. "Miró, tu círculo de confianza", que cantava Antonio Orozco.
Arribes a Miró a finals de 2015 després de reestructurar Service Point Solutions, emprendre la consultora Nudo Gordiano i treballar a 21 Invest.
El meu background és sobretot financer. Abans treballava a un banc d'inversió a Londres fent anàlisi de companyies. He après que una empresa que vol tenir èxit ha de combinar dues parts: l'anàlisi financera de les xifres objectives amb el màrqueting i el desenvolupament de la innovació. Tot i que és dur, m'agrada reestructurar companyies.
"El concurs és una situació límit i pateixen creditors i treballadors"
Entrem fins a la cuina de Miró.
Miró viu una situació estable amb una facturació de 32 milions d'euros després d'haver superat el concurs de creditors. Hem renegociat el deute, hem fet una reestructuració i tenim un pla atractiu per créixer.
Quina és la clau per superar el concurs de creditors?
Tenir un negoci que guanya diners. No és tan important la situació financera com les bases per reestructurar el balanç. Miró tenia un negoci rendible i una marca important però també tenia uns costos sobredimensionats amb una estructura administrativa massa gran i botigues que perdien diners. Hem tancat totes les operacions fora de Catalunya i hem marxat de centres comercials com La Maquinista, Gran Via, Diagonal Mar, l'Illa...
FOTOGRAFIA: Àngel Bravo
Tancar les portes no és fàcil...
En el concurs hi ha molta gent que pateix, sobretot creditors i treballadors. Només un 8% de les companyies que van a concurs dins Espanya ho superen. Si hi ha una companyia que no té cap branca rendible és difícil reestructurar-la. En el cas de Miró, la infraestructura de cost era massa elevada per la seva dimensió i hi havia moltes coses que es podien automatitzar.
Quin ha estat el pitjor peatge?
El concurs té el seu cost: els creditors han hagut de renunciar a un 80% del crèdit. Ens hem quedat amb la companyia petita que era rendible però que no podia afrontar un deute de 24 milions d'euros i hem hagut de fer una quita del 80%. Alhora, també hem fet un ERE que ha afectat 200 persones. Això implica una negocació molt dura per la part personal que tens amb molts treballadors i les seves famílies... És complicat i lleig, però també és necessari i cal gestionar-ho. Un concurs és una situació límit.
"Volem centrar les inversions de Miró a Catalunya"
I ara torneu a la botiga de barri.
Correcte. Ens hem centrat en el model de botiga de barri de Catalunya i hem fet també una reestructuració del model logístic externalitzant una part de l'activitat per reduir els costos d'un gran magatzem que tenia tres torns laborals i agilitzar així tots els terminis.
Per què Catalunya?
Miró porta a Catalunya des de 1971. Va néixer aquí, és històrica i forta. Tenim una xarxa prou àmplia i eficient per fer publicitat i beneficiar moltes botigues d'aquí mentre que a Bilbao o Madrid només beneficiaven una botiga... En el negoci del retail és millor tenir una taca d'oli que botigues a tot el país.
Una taca d'oli amb 27 botigues i 133 treballadors.
Abans, Miró tenia operacions a Catalunya, València, Alacant, Bilbao, Madrid... Si ho concentres tot en un lloc, tens menys costos logístics i menys despesa publicitària. Inverteixes i es beneficien totes les botigues perquè estan juntes en un territori. Així doncs, tenim botigues a Catalunya i a Mallorca que també són rendibles.
FOTOGRAFIA: Àngel Bravo
Quina és l'estratègia a Catalunya?
A Catalunya hi ha molt potencial. No només per la marca que tenim sinó pel que hem invertit i el que podem invertir. Aquí se'ns coneix. De fet, quan hem obert una botiga a Santa Coloma o Sant Boi hem tingut clients des del primer dia. Totes les botigues que obrirem a curt i mitjà termini seran a Catalunya. També té sentit potenciar-nos en web per una raó de transport, Google, SEO... Volem centrar les inversions de Miró a Catalunya.
Quines són les noves línies de negoci?
Els nostres plans de creixement inclouen el canal online, entrar en noves famílies de productes com la mobilitat urbana i obrir més botigues a Catalunya. Els estris de cuina són la base de programes com MasterChef i alhora, hem sigut una de les primeres companyies d'electrodomèstics que aposta per la mobilitat urbana. Més enllà dels patinets, estem mirant de vendre bicicletes, motos i cotxes elèctrics. Tenim un projecte amb una companyia de Tarragona, el model del cotxe elèctric estarà preparat per a principis de 2019 i el volem introduir a les nostres botigues més grans.
"La botiga tradicional d'electrodomèstics patirà i hem apostat per la mobilitat urbana"
Quin cop de volant!
La botiga tradicional d'electrodomèstics patirà. Per les dinàmiques socials, per Amazon... El model s'ha de transformar amb una nova base de client més jove i atraure'l amb inversió publicitària i un producte diferent. Hi haurà moltes botigues a Espanya que tancaran en els pròxims anys.
Els patinets i les consoles han reflotat Miró?
Han ajudat. És part de l'estratègia apostar per clients joves. Sembla un titular de premsa, però és veritat que aquests productes ens permeten arribar a un públic que abans no venia a les noves botigues. Quan el client jove ve a comprar un patinet s'adona també que hi ha rentadores, neves i altres productes...
El client jove també es farà gran.
Efectivament. Hi has d'apostar. Sí o sí.
FOTOGRAFIA: Àngel Bravo
I la regulació de la mobilitat?
És necessària perquè ha estat un boom que ningú s'esperava. Cal regular-ho, sense prohibir-ho tot. S'ha de portar casc o per exemple, un nen de 14 anys no pot agafar un vehicle que va a 60 quilòmetres per hora. Cal educar sobre aquesta nova mobilitat tant aquells que van amb patinet com aquells que van en cotxe.
Com és la relació amb Amazon?
Contra Amazon no es pot lluitar, és un competidor molt important en el sector d'electrodomèstics i s'ha d'aprofitar el moviment del comerç online. A Miró tenim la nostra plataforma online que cada vegada està creixent més i ja representa un 20% de les nostres vendes però també estem presents en marketplaces com Amazon i Carrefour.
El comerç electrònic encara va amb bolquers... Botiga online i/o física?
Ara tenim botigues d'entre 250 i 350 metres quadrats. Abans, Miró tenia botigues d'aproximadament 1.500 metres quadrats. Crec en un model de botiga més petit amb una pantalla que mostri el catàleg del producte al client, sense necessitat de tenir molt estoc a la botiga. La bona combinació és online i física.
"Contra Amazon no es pot lluitar, s'ha d'aprofitar el moviment"
Optimitzar recursos sovint és la millor opció.
Totalment. La botiga dóna molta marca. De fet, allà on tenim botiga física venem molt més online. El motiu? Una botiga dóna reconeixement de marca i una sensació important d'atenció i acompanyament al client després de la venda. Actualment, hi ha un 25% de vendes online dins el mercat espanyol i la ràtio creix entre un 20% i un 30% per any. Una botiga de Miró ha de tenir totes les marques conegudes, tot i que les menys conegudes donen fins i tot una rendibilitat més gran.
Com t'imagines Miró d'aquí uns anys?
Després de la fase de reestructuració, veig que Miró té capacitat per duplicar la seva grandària en tres o quatre anys reforçant web, oferta i obrint algunes botigues. Per què no? Consolidant noves possibilitats o entrant en alguna nova ciutat a través d'una adquisició que pot ser més ràpid perquè la base de client ja existeix. No crec que siguem líders en el mercat de la mobilitat ni que muntem una concessionària però pot ser un bon complement per atraure més gent. Vols comprar un cotxe? Preu entre 5.000 i 7.000 euros, velocitat màxima de 80 quilòmetres per hora i una autonomia de 200 quilòmetres... [Riu].