La setmana passada la majoria dels mitjans del planeta van dedicar un bon grapat de pàgines a relatar el naufragi en aigües de Sicília d’un iot de luxe, de nom Bayesian. Com veurem més endavant, el nom de l’embarcació no resulta irrellevant. El motiu de tant de furor era la identitat dels qui inicialment van ser considerats desapareguts i que després es va confirmar que havien mort ofegats: personatges veritablement importants en el món dels negocis.
El més interessant de la història comença força dies abans del naufragi i a molts quilòmetres de la costa italiana, en concret a un tribunal de San Francisco (Califòrnia, Estats Units) on el mes de juny passat va ser absolt de tots els càrrecs que se li imputaven el propietari del iot, l’empresari Mike Lynch. De fet, el viatge per la Mediterrània era part de la celebració per la seva llibertat legal, perquè feia només aquests dos mesos que la justícia l’havia exonerat de les acusacions que li imputava la firma Hewlett-Packard. El procés judicial havia durat tretze anys i s’havia originat després que Lynch hagués venut la seva empresa de programari Autonomy a la multinacional americana per 11.000 milions de dòlars. La companyia havia nascut vinculada a una primigènia incubadora de startups de la Universitat de Cambridge.
Lynch va vendre la seva empresa de programari Autonomy a Hewlett-Packard per 11.000 milions de dòlars
El naixement de l’empresa havia estat el 1996, i gràcies a la seva sortida a borsa, el valor d’Autonomy es va multiplicar ràpidament per cent, coincidint amb la bombolla puntcom. Després d’anys de creixement i de grans campanyes publicitàries va arribar Hewlett-Packard, que va prendre el control de la companyia per la xifra que hem indicat abans. En aquell temps, Lynch es va guanyar el sobrenom de “Bill Gates britànic”. Però poc després, els administradors de la firma compradora van començar a analitzar les interioritats d’Autonomy per acabar arribant a la conclusió que la seva gran valoració es basava, segons ells, en comptabilitat creativa. La clau de volta de l’èxit era vendre equips informàtics a pèrdues, simulant la venda de programari. De cop, el valor de la companyia de Lynch va baixar a la meitat, el que va provocar l’enuig dels accionistes de Hewlett-Packard, que van inundar de demandes als seus gestors. La resposta d’aquests va ser demandar Lynch, el que va desembocar en el procés del qual estem parlant.
Fos com fos, el passat mes de juny els tribunals van exonerar Lynch de tots els càrrecs, però no només a ell, sinó també al seu soci que estava també al banc dels acusats. I aquí és on es complica la història, perquè aquest soci de nom Stephen Chamberlain va morir dilluns 19 d’agost, just el mateix dia que Lynch perdia la vida navegant amb el iot. Però Chamberlain no era cap dels passatgers, sinó que la seva mort es va produir a molts quilòmetres de distància, a la rodalia de Cambridge. El cas és que el dissabte anterior havia sortit a fer jòguing i un Corsa blau el va atropellar. Va ser ingressat a l’hospital i va morir un parell de dies més tard.
Tornem al Bayesian, perquè Lynch no era l’únic passatger rellevant el dia que la tempesta va enfonsar el vaixell. A l’embarcació hi viatjaven vint-i-dues persones, dotze de tripulació i deu passatgers, dels quals quinze van poder ser rescatats amb vida. Un dels supervivents va ser Ángela Bacares, la dona de Lynch. Entre els que no van poder ser rescatats hi havia dos alts executius de grans empreses. Per una banda, trobem Jonathan Bloomer, president de Morgan Stanley International i excol·laborador de Lynch. Aquesta firma és una de les principals multinacionals de la banca d’inversió, sorgida de JP Morgan a la dècada dels trenta. Per una altra banda, un altre dels morts era Christopher J. Morvillo, soci del despatx Clifford Chance, una entitat molt enfocada en les fusions i adquisicions, i que forma part del Cercle Màgic. Precisament Morvillo havia estat un advocat clau per aconseguir la llibertat de Lynch, i és per aquest motiu que el juny passat es va veure impulsat a escriure al seu LinkedIn la frase “I am so glad to be home, and they all lived happily ever after...”. De cap manera es podia esperar el gir a la trama que els reservava la vida.
No podem acabar aquesta teranyina sense comentar, com hem avisat de bon començament, el sentit del nom del iot, que recordem que es deia “Bayesian”. Es dona la circumstància que aquest mot fa referència a un àmbit del món de l’estudi de les probabilitats. Sense ànim d’entrar en terrenys abstrusos, direm que durant el segle XVIII un matemàtic anglès anomenat Thomas Bayes va enunciar el teorema que duu el seu nom i que va servir per posar ordre a les probabilitats condicionades per un fet extern al qual és objecte d’estudi. De la seva feina, surt tot camp de la probabilitat bayesiana, que resulta molt útil en alguns àmbits de la vida. Precisament Lynch i els seus socis van aplicar la inferència bayesiana a l’estudi de patrons de reconeixement adaptatius del seu programari i per aquest motiu en el seu iot va voler retre homenatge a aquesta tècnica formulada per Bayes.