Divendres passat VIA Empresa publicava un article en què s’informava que el 68% de les grans empreses gironines creixen en facturació. Aquesta era una de les conclusions positives que s’extreien de l’estudi Girona 100, SA, que té com a objectiu “analitzar la situació actual i les tendències econòmiques i financeres de la província de Girona a partir de les 100 empreses de Girona amb major volum de facturació". L’informe, elaborat conjuntament per KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, de la Universitat de Girona, divideix aquestes empreses capdavanteres en 8 sectors: el de l’agricultura, ramaderia i pesca (sector primari); el de la fabricació de productes alimentaris, excepte càrnies; el de la indústria càrnia; el d’altres indústries manufactureres; el d’altres serveis i construcció; el de distribució d’alimentació, begudes i tabac; el de venda i reparació de vehicles de motor, i el dels negocis inclosos en el grup d’altres comerços.
L’estudi parteix de la dada destacable que 77 de les 100 empreses amb més facturació són familiars, és a dir, que la majoria del capital i de la direcció recau en mans de persones del mateix cercle familiar. I el que és més interessant: el 71% de les empreses no familiars tenen activitats a l’estranger i, contra el que se sol pensar, el 50% de les empreses familiars també n’hi tenen, amb filials i tot. Un mite cau: el de l’empresa familiar com a empresa petita i lligada únicament a la clientela local, refractària al risc i al món exterior.
Parlant de l’exterior, hi ha una dada que l’estudi no observa, i és com es presenten tots aquests negocis de cara enfora, com volen ser percebuts. En quina llengua o en quines llengües volen comunicar els seus aparadors de productes i/o serveis? Més concretament: aquestes 100 empreses, que aclaparadorament serveixen també a l’estranger, ¿tenen targetes de presentació –llegiu-hi webs– en català? Naturalment, sí. Si més no, molt majoritàriament –continueu llegint per saber-ne el percentatge. Cau un segon mite, un altre prejudici, aquell que sovint es justifica amb allò de: “En català? Però si també venem a fora, nosaltres!”.
La inclusió de la llengua catalana als webs s’alinea perfectament amb els punts forts declarats per les direccions de les empreses en la part qualitativa de l’estudi, basada en una enquesta anònima. Com a primera fortalesa declarada de les 13 declarades hi trobem la diversificació de clients i mercats, mentre que la quarta és una base de clients estable. Hi ha una pila de webs amb una versió catalana que conviu perfectament amb versions xineses, coreanes, japoneses o russes, a banda és clar, de les habituals en anglès, francès, alemany i italià.
En el fons, aquests dos últims aspectes són cares de la mateixa moneda. Fóra bo que empreses de Girona amb seu corporativa a l’exterior que encara no tenen disponible la carta de presentació i estratègies de màrqueting adaptades als territoris de parla catalana percebessin la diversitat tangible que aporta el català com una eina que els ajuda a diversificar clients i mercats. Igualment, fóra bo que les empreses amb seu a Girona obertes a la internacionalització i amb mercat local fonamentessin l’aportació que ofereix el català en la creació d’una base ben arrelada de clients estables.
Per cert, 75 de les 100 empreses en què es basa l’estudi tenen web en català. Naturalment.