Sense cap mena de dubte, recomano a totes els empresaris catalans llegir l’article d’opinió de Xavier Roig a VIA Empresa:Problemes de família (Catalan Succession?)
Roig comenta que "el caràcter català té un vessant malaltís: incapacitat per compartir. I això es trasllada a tots els nivells. Des del simple cap de manteniment d’una fàbrica, des del dependent d’un comerç, fins al directiu o empresari. L’isolament professional que jo he observat aquí, no l’he trobat enlloc". I vull compartir la meva reflexió personal.
Fa temps vaig sentir a un consultor català que assessorava empreses familiars. Les distingia entre “empresa familiar” i “família empresària”. Per què? La primera prioritza la família i subordina l’empresa. I és la que creu que els fills i descendents s’han d’incorporar als càrrecs de direcció. Encara que no aportin el que exigeix el lloc, els mantenen. Pel que fa a la segona, té clar que són “una família” que posseeix empreses, però prioritzen la millor gestió d’aquesta. No dubten a “professionalitzar” els càrrecs directius. Això permet una millor supervivència.
Per cert, sobre “aquest magnífic exemple del conseller delegat que vol el mateix lloc per al seu fill...” Per què no ho apliquem a la monarquia espanyola? Amb un senyor Borbó que viu a Abu Dabi i que estem descobrint dia a dia la seva nefasta gestió. Quina mena de directius i d’accionistes són els espanyols que volen aquest model? De pare a fill? Això és digne d’anàlisi.
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t’agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat