“La diferència entre la crisi actual i les anteriors és que aquesta ha obligat a tancar moltes empreses que eren perfectament viables”, subratlla la presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Mònica Roca. “Van tancar per motius de salut pública, però eren negocis productius que tenim el deure d’ajudar”. Per fer-ho, la més que centenària Cambra de Barcelona compta amb un pla d'acció titulat Catalunya 2030-2040, un equip tècnic format per 130 treballadors de la casa i l’ajuda externa de l'associació Eines de País i l'activitat constant de 13 comissions del ple, que analitzen i proposen solucions per superar les mancances passades, actuals i futures de l’economia catalana.
El pla estratègic va ser presentat l’octubre de 2019; Eines de País és la plataforma sobiranista que va organitzar i guanyar per sorpresa les darreres eleccions a la Cambra i les comissions apleguen tots els membres del ple, que n’estan obligatòriament adscrits. Amb aquests instruments, amb el convenciment que “no ens en sortirem si no és amb coneixement, responsabilitat social, salaris dignes, creativitat, innovació i formació, que són la base del model inclusiu que pretenem”, i una considerable força de voluntat, la presidenta s’ha proposat revifar una institució que ja estava en hores baixes abans de la pandèmia, d’igual manera com ho fan altres entitats històriques de la societat civil catalana, que de vegades sembla que col·laborin i d’altres moltes sembla que competeixin pel lideratge institucional.
Desconeguda en l’esfera pública fins no fa pas gaire, Roca explica que les seves prioritats són la creació d’un nou model econòmic basat en el coneixement i la tecnologia, capaç de situar Catalunya al capdavant de la quarta revolució industrial, ajudar les pimes a fer front a la crisi de la pandèmia i aprovar finalment la Llei de Cambres, que encara no tira endavant a causa de certa oposició d’unes patronals -Pimec i Foment del Treball- tradicionalment receloses del paper de les Cambres, amb qui diu que no vol competir per la representació de l'empresariat. “Nosaltres representem el món de les empreses, no només el dels empresaris”, assegura.
Un currículum estel·lar
Sigui com sigui, de coherència sembla que no en va mancada. De petita, ja volia ser astronauta; de jove, es va llicenciar com a enginyera de telecomunicacions; com a professional, va treballar 10 anys a l'Agència Espacial Europea; com a empresària, va fundar IsardCAt, una firma dedicada a processar dades enviades a la Terra pels satèl·lits d’observació, que dona feina a una trentena de treballadors a Barcelona, Guildford (Regne Unit) i Varsòvia (Polònia); i ara, entre altres coses i un cop convertida en la primera dona que presideix la Cambra després de 32 homes i més de 135 anys d’història, treballa des del cim del “parlament empresarial de Catalunya” en la construcció d’una indústria emergent, la del new space, en les possibilitats de la qual creu profundament.
Roca ha participat en la redacció del pla estratègic fins al 2040, la creació del Centre Blockchain de Catalunya, la posada en marxa de les Consultes Cambra i la creació d'algunes iniciatives transversals
Aficionada al muntanyisme i acostumada a fer cims, va ser investida presidenta el mes de març de 2021, en virtud d'un acord previ que establia un repartiment dels quatre anys de mandat entre els dos primers de la llista guanyadora el juny de 2019, encapçalada per Joan Canadell i per ella mateixa. El relleu, doncs, havia de ser el mes de juny, al cap dels dos anys de les eleccions, però Canadell va voler presentar-se a diputat del Parlament com a candidat de Junts per Catalunya i Mònica Roca es va haver de sotmetre a una votació del ple en què va guanyar al candidat alternatiu, José María Torres, per 32 vots.
El ple de la Cambra està integrat per 60 membres, 40 dels quals són elegits per votació directa de cadascun dels epígrafs, altres sis de designació directa a proposta de Foment del Treball i Pimec i els 14 restants -les famoses “cadires d’or”-, són reservades (de moment) a les empreses de major aportació econòmica voluntària a la tresoreria de la Cambra. Això vol dir que molt probablement, un 80% del vot procedent dels membres elegits per sufragi -32 vots de 40- van ser per a la candidatura d’Eines de País. Primer l'any 2019, amb l’elecció de Canadell davant Enric Crous, Carles Tusquets i Ramon Macià, i enguany, amb l’elecció de Mònica Roca contra Torres, que l’any 2019 havia format part de la llista de Crous.
Iniciatives i activitats
Des que va entrar al comitè executiu, l'actual presidenta ha participat activament en la redacció de l'esmentat pla estratègic fins al 2040, en la creació del Centre Blockchain de Catalunya, en la posada en marxa de les Consultes Cambra i en la creació d’algunes iniciatives transversals com ara el Hub Industrial de Mobilitat Sostenible o el Hub Cambra Digital. No cal dir que també ha estat una de les impulsores de la comissió de l’espai de la Cambra de Comerç i que, feminista convençuda, també ha invertit hores i esforç en una de les comissions més destacades de la corporació: l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE).
Actualment, la presidenta, lluny de perdre’s en elucubracions teòriques o discursos abstractes, enfoca directament cadascun dels projectes en els que veu compromesa l’entitat, entre els quals destaca el Catalonia New Space, impulsat des del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat i que, en paraules de la presidenta, “portarà milers de llocs de feina de qualitat, vinculats al coneixement, que ens farà créixer i afrontar la propera crisi amb més solidesa”. Una primera fita assolida pel programa va ser el mes de març, amb el llançament del primer nanosatèl·lit català des de Baikonur (Kazakhstan), a càrrec de la catalana Sateliot, primera operadora de telecomunicacions que proporciona connectivitat de l’internet de les coses a nivell mundial, sota protocol 5G. Explica Roca que en aquest impuls de l'economia de l'espai “hem estat molt actius, dissenyant juntament amb la Generalitat un pla estratègic capaç de crear 1.800 llocs de treball d’alt valor afegit, sabent quins són els perfils professionals que ens manquen per poder-los formar i orientar directament al món industrial”.
La presidenta de la Cambra de Barcelona advoca per una digitalització de les empreses "que vagi més enllà de la pàgina web i el comerç electrònic", i que posi definitivament les piles al país
Altres projectes destacables són la creació del baròmetre Cambra, que monitoritza els indicadors de la recuperació econòmica; la creació d'un hub de mobilitat sostenible, amb 30 empreses i 50 projectes pilot, vuit dels quals ja han assolit suport europeu; la fundació d’un observatori de seguretat; la potenciació de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, que cal reciclar i adaptar a les noves necessitats industrials i logístiques del país; la creació d’un centre de blockchain per posar la tecnologia a l'abast de tothom; la campanya Aixeca el teu Negoci, que ja ha atès més de 30.000 peticions i ha ajudat directament més de 9.000 empreses; el Hub Cambra Digital; el departament de projectes europeus per fer arribar els fons Next Generation a les petites i mitjanes empreses; el Consolat de Mar, que recupera l’antiga vocació medieval de resoldre conflictes mitjançant la mediació sense necessitat d’acudir als sempre saturats tribunals de justícia; l'obertura de la Casa Llotja de Mar al públic, per fer conèixer les arrels històriques de la institució, en un sector tan castigat com és el cultural; la institució d’un síndic empresarial, vinculat al Síndic de Greuges, per l'empara de les empreses davant les administracions; la participació a Turisme de Barcelona (cofundada per la Cambra i l’Ajuntament l’any 1993) per tal d’impulsar altres turismes de major valor afegit, com ara l’esportiu, el cultural, el científic o el mèdic…
Mònica Roca parla amb entusiasme i realisme dels seus projectes, advocant per una transferència imprescindible de coneixements de les universitats a les empreses “encara molt lluny de ser satisfactòria”, i per una digitalització de les empreses “que vagi més enllà de la pàgina web i el comerç electrònic”, i posi definitivament les piles a un país que cal descentralitzar i descongestionar, repartint càrregues i beneficis de manera més eficient. Per exemple, fent de Barcelona la porta d'entrada d'un turisme transformador i renovador d'estructures, no recolzat en polítiques de precarietat laboral sinó en iniciatives de valor, útils de cara a incrementar el nivell de vida dels ciutadans.
El paper de cadascú, el paper de tots plegats
“Tot això no ho podem fer sols, evidentment”, acaba. “Les administracions han de fer política, nosaltres hem de fer empresa, les patronals han de vetllar pels interessos dels empresaris, els sindicats pels dels treballadors i els lobbies també han de fer la seva feina. Però tots plegats estem obligats a col·laborar i reclamar un sistema de finançament just, al marge de les conviccions polítiques que defensi cadascú. Recordem que 16.000 milions d’euros a l’any donarien per fer moltes coses”. “El dèficit fiscal ens afecta a tots, sigui quina sigui la nostra posició ideològica. Nosaltres tenim un estudi fet l'any 2012, molt abans de l’arribada d’Eines de País al comitè executiu de la Cambra, que explica molt clarament com seria la nostra economia en cas d’independència de Catalunya. Però l'estudi va quedar tancat en un calaix, fins que nosaltres el vam trobar, li vam treure la pols i el vam fer públic. No dic que hagi de ser un text de consens, però potser seria bo tenir-lo com a base d’una reflexió i posterior programa d'acció conjunta”.
Sembla, doncs, que hagi arribat el moment de ventilar i obrir calaixos?
Abans, d’això, se'n deia “aixecar catifes”.