Jordi Rubio Rocabert tenia 26 anys quan, treballant en una empresa de pintures, va conèixer un grup de joves de Barcelona que es dedicava a dibuixar grafitis. Després de parlar amb ells, va descobrir que la indústria no era conscient d'aquest moviment i va detectar un nou mercat en naixement. Va anar a parlar amb el seu cap per explicar-li la idea. "Em va dir que em dediqués a treballar, no em va escoltar ni cinc minuts", recorda.
Va deixar la feina i el 1994, amb 27 anys, va crear Montana Colors juntament amb Miquel Galea. Una empresa que es dedicaria a la producció de pintura en esprai per aquesta gent que era vista com a "gamberros". Ara factura 36 milions d'euros anuals, té sis filials i exporta a més d'una vuitantena de països. És l'empresa referent pels artistes de grafitis. És la companyia que ha creat la indústria del grafiti.
El destí en el naixement de Montana
Però la seva història amb la pintura i els esprais es podria dir que va començar de casualitat. Anteriorment, va iniciar els estudis de Dret, però ho va deixar. Necessitava una feina i va recalar en una empresa de pintura. "Hi vaig entrar perquè buscaven una persona que tingués moto, i jo en tenia. Podria haver acabat en una empresa de croissants", explica. Un temps després va passar al laboratori i es va formar en cursos de química.
Va ser llavors quan a través d'aquesta feina va conèixer un grup de nois que es dedicaven a fer grafitisa Barcelona. "Vaig veure que tenien molta força i una necessitat de creació artística molt gran", destaca. S'hi va entendre molt bé i va veure que, tot i ser consumidors d'esprais, ningú en fabricava pensant en ells: "Els consideraven uns gamberros". Va ser llavors quan va traslladar la idea al seu cap i no li van fer gens de cas.
L'emprenedoria com a filosofia de vida
Rubio tenia clar des d'abans que el seu camí havia de ser l'emprenedoria, ser el seu propi cap. I l'oportunitat va arribar amb 27 anys. "Montana Colors neix com les coses que no es busquen. Va néixer fent cas a la meva necessitat d'emprendre i gestionar la meva feina. Em costava molt entendre el món laboral sense ser jo qui portés a terme les meves idees", assenyala Rubio, que sentencia: "L'emprenedor neix, no es fa".
I va néixer Montana, gràcies a uns cúmuls de casualitat que resumeix: "La persona indicada -treballava en una empresa de pintura- en el lloc indicat -Barcelona, per on va entrar el grafiti a Espanya- i en el moment indicat -quan cap empresa de pintures visualitzava els grafitis". I va ser un pioner i un innovador. Va detectar un nou mercat i el va construir.
Jordi Rubio: "Nosaltres estimàvem el grafiti i l'estimem ara"
La locomotora de Montana va ser el món del grafiti. "És un moviment internacional, que juga amb una certa vocació de saltar-se una mica les normes i que té molta força en un món tan ordenat i regulat", explica. Rubio va parlar amb aquest món i li va oferir el que demanaven. Des de llavors, Montana i el grafiti han crescut junts: "Nosaltres estimàvem el grafiti i l'estimem ara. Forma part de la llibertat d'expressió, d'una ciutat que és viva".
A partir del seu naixement, Montana es va anar fent coneguda entre els ambients dels artistes i gent d'arreu del món demanava els seus productes. El seu creixement ha estat imparable. El 2016 facturava 20 milions anuals i fabricava 8 milions d'esprais l'any. Quatre anys després en factura 36 i produeix 15 milions d'unitat. Quan va néixer el 1994, eren dues persones. Ara són uns 285 treballadors.
Tota la producció de Montana Colors és a Catalunya |Cedida
Tots els productes de Montana es produeixen en els dos centres que la companyia té a l'àrea de Barcelona: Esparreguera i Sant Vicenç de Castellet. Mai s'ha plantejat deslocalitzar l'activitat. "Jo vinc del Vallès, que vivia del tèxtil i exportava a tot el món. Dins de la meva genètica hi ha la necessitat de produir. Catalunya és un país de producció", emfatitza. A més, la proximitat li permet mantenir el seu segell en el producte.
Jordi Rubio: "El nostre reconeixement és la història de la marca"
Mentre Montana creixia de manera exponencial, les empreses tradicionals de pintura es van adonar del nou mercat que s'obria. Algunes el van copiar i, fins i tot, una empresa alemanya va intentar comprar-los. "Ara, el que ens diferencia no és el producte, ja ens ho copien tot. No som millors o pitjors. El nostre reconeixement és la història de la marca". I és que Montana van ser els primers en escoltar, com no va fer el cap de Rubio, els grafiters. I oferir-los el que necessitaven, fent créixer junts l'art del grafiti.
Així s'han convertit en un referent. No produeixen pels grafiters, sinó que formen part del moviment. Ara ja tenen filials a Brasil, Mèxic, Estats Units, Alemanya, Austràlia i Bèlgica. L'any vinent n'obriran una altra a França. El creixement està garantit.
Jordi Rubio: "Jo no feia Montana per fer-me ric, sinó perquè el projecte ho valia"
I Rubio entén l'empresa com a innovar. "Montana neix de la màxima expressió de la innovació; allò que ja està fent-se, fer-ho diferent", destaca. I també ha estat el creador dels grafitis shops, botigues perquè els grafiters puguin comprar els esprais. Tenen una vintena de punts de venda a tot el món: de Barcelona fins a Bangkok, de Los Ángeles a Kuala Lumpur o de Tokyo a Istanbul.
Una història basada en la filosofia de vida de Jordi Rubio, un emprenedor d'esperit qui assumeix el risc de liderar una empresa sense por en el que pugui passar. Si un dia l'èxit s'acaba, no ho veu com una tragèdia. "Jo no feia Montana per fer-me ric, sinó perquè el projecte ho valia", resumeix.