Montserrat Pujol (Llinars del Vallès, 1966) és educadora social al Centre Residencial Dovela del barri d'Horta de Barcelona. Alhora, és presidenta del Consell Rector de la Cooperativa Suara. En una empresa normal, la presidenta no estaria treballant a mitja jornada "al peu del canó" i l'altra mitja exercint el càrrec i les responsabilitats que comporta la presidència d'una empresa que factura 70 milions d'euros a l'any. Però Suara és una cooperativa amb certes particularitats.
Quines són les seves funcions en aquest centre? En una gran empresa la presidenta no estaria fent dues feines alhora...
Jo em vaig llicenciar en filologia, però després vaig ser habilitada com a educadora social. Sóc treballadora i animadora sociocultural. La meva feina aquí és dinamitzar l'activitat de les persones que viuen a Dovela amb activitats diàries o vinculades al calendari. Lidero l'activitat del centre, programació, planificació, però no ho faig sola.
I com es combina l'activitat en aquest centre amb la feina d'una cooperativa que factura milions?
A Suara ho fem de la següent manera: allibero mitja jornada de les 40 hores setmanals com a presidenta i la resta em dedico al centre. Això ens permet invertir temps i dedicar-nos a la feina del Consell Rector. I això ens diferencia de les estructures tradicionals, jo sóc la presidenta d'un grup de nou persones, i tot i que tinc funcions de representativitat de l'Assemblea de Suara, el treball és en equip. Un dels valors de Suara és la proximitat. I per aconseguir això has de seguir tenint un peu en la quotidianitat de la cooperativa.
Pujol combina la seva feina de presidenta de Suara amb la d'educadora social en una residència de la cooperativa Foto: Àngel Bravo
El 2014 va ser reelegida com a Presidenta del consell rector. Com va prendre la decisió de presentar-s'hi i com ha estat aquesta etapa?
El primer cop que vaig optar a la presidència del Consell Rector va ser una opció personal, fem candidatures individuals. Volia implicar-me una mica més i d'una altra manera, més enllà del que representa el treball diari. Vaig ser escollida en el primer consell després de la fusió de les tres cooperatives que van donar a llum a Suara. Per tant, s'obria una nova etapa en què s'havia de consolidar el model. La segona vegada que em vaig presentar hi va haver una aposta clara des del Consell Rector per garantir certa estabilitat i continuïtat, atès que renovem la meitat de l'òrgan a mitja legislatura.
Pujol fa mitja jornada com a treballadora social i la resta com a presidenta de Suara
Com s'organitza Suara i quines són les funcions de cada òrgan?
L'Assemblea General és el màxim òrgan decisori de la Cooperativa, aprova comptes anuals, planificació estratègica, etc. i marca el full de ruta. D'aquí en depèn el Consell Rector, compost per socis i sòcies en representació de l'assemblea, que la formen 1.074 socis. El conformen la presidència, vicepresidència, secretaria i sis vocals. La presidència té una funció de lideratge d'aquest equip i de representativitat de la cooperativa.
El Consell Rector és qui nomena la Direcció General. Fa d'enllaç entre els interessos dels socis i la Direcció General i fa seguiment de l'operativa de forma propera. Dins d'aquest òrgan hi ha el Consell Rector Permanent, que l'integren només la presidència, el vicepresident (Xavier Dachs) i la secretària (Mireia Sanglas). S'ocupa de fer un seguiment encara més proper, sense haver de convocar tot el Consell Rector.
La presidenta i la direcció general es reuneixen com a mínim un cop per setmana per fer el seguiment més del dia a dia. Així mateix, la Direcció General, nomenada pel Consell Rector, és la responsable de l'operativa de la Cooperativa, la vessant de l'activitat pròpia (el negoci vinculat a l'atenció a les persones). La Direcció General és qui nomena els membres del Consell de Direcció Estratègica, que integra els directors de les principals àrees corporatives i de negoci (Àrea de Persones, Àrea de Finances, etc.).
Com es fa per representar mil persones o simplement que acudeixin a l'Assemblea?
Hem volgut fer prevaldre, tot i el creixement, uns valors que ens identifiquen, una manera de ser i de fer cooperativa. I això es fa mitjançant la proximitat. S'aconsegueix dotant-te d'eines per estar en contacte amb els socis com ara un pla de participació que inclou rutes societàries o cafès amb el Consell Rector. Però sobretot crec que si podem conservar el treball com a professionals i compaginar-lo amb el paper de direcció, això ens fa tocar de peus a terra i ser proper a l'Assemblea. I sembla que funciona, el nivell d'assistència i participació en l'Assemblea arriba al 70%.
"Sembla que el sistema de participació que fem servir funciona: la participació a l'Assemblea arriba al 70%"
Amb aquest encaix entre òrgan de decisió o direcció i representació, heu creat un model?
Inventat no, hem trobat una manera que ara sí que funciona molt bé. De cooperatives n'hi ha de molts tipus i cadascuna troba el seu model de gestionar-se. Però el que ens identifica a les cooperatives és la democràcia interna. El nostre model, de totes maneres, no està tancat a millores o canvis. El debat sempre és sobre la taula: com es pot créixer mantenint aquesta democràcia i participació? És complicat!
La metàfora que defineix la manera de gestionar l'encaix entre les decisions de l'Assemblea, el Consell Rector i la Direcció General és la d'una goma que s'estira i s'arronsa. Si les decisions de la direcció i dels socis divergeixen, és que passa alguna cosa, per això cal pilotar el dia a dia i que no ens allunyi.
I això s'ha traduït en el premi de La Confederació 2017 al model de participació.
Sí, bé, això és la punta de l'iceberg i a sota hi ha tota la feina que s'ha fet des del minut zero. Com dèiem, no ens hem inventat un model, però de les bases dels primers socis les hem treballat i millorat. Aquest premi reconeix la tasca de molts anys. És un orgull. A vegades des de dins veus coses normals que, quan des de fora t'ho reconeixen, ens ajuda a donar-li valor.
També heu rebut un guardó per la creació de llocs de feina.
Sí, d'una banda els Reconeixements CoopCat 2017 convocats per la Confederació de Cooperatives de Catalunya. La categoria del reconeixement que vam rebre és per la creació d'ocupació de qualitat. A més, també hem rebut un reconeixement per part de l'Obra Social "la Caixa" com a empresa que més persones ha incorporat al món del treball en els deu anys d'existència del programa Incorpora.
Foto: Àngel Bravo
De moment sembla que la cosa funciona prou bé. Vau aprovar fa poc els resultats de l'any 2016.
Veníem de dos anys de forta crisi que nosaltres també hem patit, més tard potser, però l'hem patit igual. Aquest any passat ha estat el de la remuntada. Hem pogut estabilitzar-nos gràcies al pla estratègic que vam aprovar. Hem anat més tranquils, però continuem alerta. La dinàmica de renovació de concursos de serveis és constant. Tanquem un bon any però tenim molts serveis a renovar.
Les cooperatives tanquen un bon any -aquest dia 1 celebren el seu dia internacional-. Creixen en nombre i en treballadors. Totes les empreses poden ser cooperatives?
Pot formar una cooperativa tot aquell que no vulgui tirar endavant un projecte tot sol. No vull dir que a la resta no hi hagi grups de treball. Del que es tracta és de repartir decisions i resultats. Pots fer cooperativa si creus que l'important rau en allò que fas, com ho fas i que no està tant en els resultats i els beneficis o els teus interessos individuals. El resum més fàcil és: en una cooperativa, una persona és un vot i en una empresa mercantil el que prima és el capital, com més capital tens invertit més pes té el teu vot.
"El model cooperatiu hauria de ser més present al món de les startups"
On creus que s'haurien de fer més presents les cooperatives?
Estaria bé que els joves que inicien projectes d'innovació en startups tinguessin més en compte que un dels models pot ser el cooperatiu. Però crec que el model de la cooperativa ara ja és prou ampli per ser present en tots els sectors.
Precisament això és el que intenta la nova llei de les cooperatives, que ja fa un parell d'anys que funciona.
Com a Suara som a dins del grup Clade i quan vàrem analitzar la llei vam entendre que és prou àmplia i positiva. Un dels mites que corre és que les cooperatives són lentes en la gestió. Aquesta llei dóna eines perquè siguem més àgils en la gestió el cas de grans cooperatives.
Quins creus que són els reptes de futur de les cooperatives i de Suara?
De les cooperatives crec que és millorar els models que actualment seguim i apostar per la intercooperació. Hi ha molt de recorregut en aquest camp. Pel que fa a Suara, en aquest moment internament hem de seguir consolidant el nostre model propi. També ens cal treballar en la incorporació de socis i adaptar-nos al creixement que pot venir i que és inevitable. I de cara enfora hem de donar resposta als reptes que es plantegen a la societat com a cooperativa que dóna serveis socials. Hem d'incorporar la digitalització en els serveis a les persones o poder crear nous serveis per millorar els que ja fa anys que donem. Les coses es mouen més enllà de la residència o les escoles bressol, hem de ser prou flexibles i donar resposta a aquests nous serveis i models de negoci.