• Empresa
  • La mort imminent de les immobiliàries

La mort imminent de les immobiliàries

Miquel Laborde, fundador de la consultora Laborde Marcet, reivindica la funció dels assessors i el desenvolupament tecnològic per sobreviure als negocis en un món on “els trens passen, però les oportunitats les has d’agafar”

Miquel Laborde, durant la seva xerrada als 'Dinars de Futur' de l'Aijec | Cedida
Miquel Laborde, durant la seva xerrada als 'Dinars de Futur' de l'Aijec | Cedida
Barcelona
20 de Maig de 2022
Act. 20 de Maig de 2022

L’aposta per la digitalització i el desenvolupament tecnològic han deixat de ser l’opció d’una estratègia empresarial per esdevenir una necessitat de supervivència en l’escenari dels negocis. Sota aquesta premissa, MiquelLaborde, empresari i fundador de la consultora immobiliària Laborde Marcet, ha reivindicat la funció i el rol de l’assessor en un context de volatilitat i incertesa com l’actual. Davant d’un auditori d’empresaris joves aplegats al voltant dels ‘Dinars de Futur’, organitzats per l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec), Laborde ha recordat la importància d’una feina com la de l’assessor, sovint menystinguda amb expressions clàssiques “com si no has fet res”. Sense semblar-ho, el consultor ha defensat el valor “de semblar que no fem res, però alhora garantim la gestió i la inversió dels actius immobiliaris de les famílies i empreses, uns béns que acostumen a ser un refugi”. Aquest rol encara adquireix més poder en un món en descomposició, també al sectorimmobiliari. “Totes les immobiliàries acabaran mortes en un període màxim de cinc anys perquè representa un àmbit que ja no resulta viable quan ja es produeix un contacte directe entre el comprador i el venedor gràcies a la digitalització”.

Igual que el període en el qual va néixer Laborde Marcet, l’any 2009, en plena crisi del sector de la construcció, el seu fundador ha advocat per l’especialització que suposa la feina d’orientar el camí de les inversions entre el benefici immediat i el guany estratègic. Talment, fa una dècada, però per circumstàncies diferents, “la demanda i l’oferta estan disparades” i amb les matèries primeres desbordades i els tipus d’interès a un nivell molt baix, sembla que la inversió immobiliària torni a ser l’abric pels emprenedors. Això sí, perquè sigui possible, Miquel Laborde ha demanat canvis polítics per afavorir aquesta empenta empresarial, especialment a la capital catalana. “Tenim un ajuntament terrible incapacitat per dirigir a la ciutadania”, ha etzibat. El consultor ha criticat “la política a la qual li molesta qualsevol iniciativa que vulgui apostar per la promoció exterior, com el cas de la construcció del Museu Hermitage”.

“Un bon  líder és el que treballa com el que més, promou la creativitat, comprèn els punts de vista dels altres i motiva amb objectius assolibles”.

Les oportunitats dels trens

“Madrid ens està pintant la cara”, ha assenyalat Laborde per exemplificar la posició de fortalesa de la capital de l’Estat envers Barcelona. Malgrat aquest cert pessimisme, la realitat s’entesta a convertir la capital catalana en un lloc atractiu per als inversors. “Continuem cent una ciutat de referència”. Més enllà dels projectes i davant de l’impuls de la digitalització que sacseja qualsevol model de negoci existent, Miquel Laborde ha optat per posar el focus en les persones i els líders que les acompanyen. “Un bon  líder és el que treballa com el que més, promou la creativitat, comprèn els punts de vista dels altres i motiva amb objectius assolibles”.

Amb aquests ingredients i la dosi de treball corresponent, el consultor ha incidit en la importància de tenir un cert olfacte per detectar alguns tipus de negoci. “És cert que els trens passen, però les oportunitats les has d’agafar”. Des d’un punt de vista pràctic, aquest olfacte es tradueix en saber pujar al tren “perquè quan notem l’oportunitat, aquest està en marxa, no aturat”.

En el debat entre el risc i la prudència financera en l’escenari inversor, Miquel Laborde ha assegurat que “sempre seran més resilients en moments de crisi, els actius ubicats en punts estratègics que ofereixin rendibilitats baixes que els situats en zones allunyades del centre neuràlgic, tot i les rendibilitats superiors”. En defensa de la seva professió, entre somriures, ha afirmat que “si un client em negocia a la baixa els honoraris, m’emprenyo molt i no torno a treballar amb aquesta persona”. Per Laborde, és una qüestió de confiança en la seva tasca orientadora per gestionar un actiu material com és el patrimoni immobiliari.

Avançant entre lideratges i els requeriments de l’essencialitat de la tasca d’assessor i consultor immobiliari, Miquel Laborde s’ha erigit en un activista de la conciliació radical entre la vida professional i personal. D’aquestes tasques, ha destacat la música, el temps que hi dedica a la seva filla de 10 mesos i la pràctica de l’esport. Entre nota i nota musical, és capaç d’interpretar que “si les teves propietats tenen un valor per sobre de l’habitual del mercat, has de vendre tant sí com no per no acabar perdent diners”. Paraula de consultor immobiliari.